David Carlson: 'És possible que en 30 o 40 anys l'Àrtic quedi sense gel'

El Director Executiu de l'Oficina de l'Any Polar Internacional, David Carlson, va ser l'encarregat ahir a Barcelona de fer la darrera conferencia del cicle 'Més enllà del canvi climàtic. Reptes de l'Any Polar Internacional, a la Pedrera'. L'oceanògraf va donar dades preocupants, alhora que encoratjava els assistents a barrejar la ciència amb l'educació i la divulgació científica. A l'acte també hi van assistir la ministra d'Educació i Ciència , Mercedes Cabrera; el President de la Fundació Caixa Catalunya, Narcís Serra; el geòleg Jerónimo López i el biòleg i socioecòleg i president del consell social de l'UPC, Ramon Folch. L'amenaça del desglaç 'Des del 1979 al 2007 hi ha un 40% menys de gel als pols. Hi ha una tendència del 8% de disminució per cada década i imaginin què passarà d'aquí uns anys' afirmava Carlson. El científic explicava ahir que 'a l'estiu les capes de gel dels pols són més primes, que no pas a l'hivern'i afegia que per aquestes circumstàncies els científics havien mesurat les variacions del gruix del gel i la superfície en diferents anys sempre al mes de setembre'. Els resultats havien estat esgarrifosos: 'Per primera vegada en la Humanitat tenim un punt mínim en la historia del gel i creiem que en 20, 30 o 40 anys, l'Àrtic estarà lliure de gel, comportant canvis socials en la societat', segons Carlson. Jerónimo López va assentir i va afegir: 'Al setembre del 2007 es va observar el mínim gel polar àrtic. Això pot comportar perspectives optimistes de desenvolupament, però, també molts riscos ambientals'. L'any polar internacional 'Les característiques principals de l'any polar internacional són intentar explicar el fenomen d'investigació als pols relacionant ciències que van de la física espacial a la fisiologia humana' resumia el científic David Carlson. 'Anar de l'astronomia a l'economia passant per l'ecologia, la glaceologia o la genètica i enfocant-ho no des d'un centralisme, sinó a partir de les idees dels mateixos científics' explicava Carlson. 'Els pols són com un laboratori natural únic, d'enorme rellevància per entendre la seva evolució i el seu futur. Aquest quart any polar àrtic, vol suposar un salt endavant en l'evolució històrica i un acte que ajudi a prevenir l'evolució futura' assegurava al seu torn la ministra Cabrera. D'altra banda, Ramon Folch apuntava que són molt importants iniciatives com les de l'any polar internacional, perquè amb l'escalfament global s'afecten les latituds mitges i les zones més sensibles del món envers el canvi climàtic. 'La ciència va acumulant molts coneixements gràcies a l'esforç de moltes persones diferents, i cicles com el quart any polar internacional fan que aquests coneixements es difonguin' destacava Folch. Difusió científica: un dels reptes de l'Any Polar Internacional Per descomptat que l'alteració dels ecosistemes polars ens afecta a tots, i per això, Carlson va posar sobre la taula alguns mètodes per interactuar amb la població. 'D'una banda, existeix la web-site de l'Any Polar Internacional 2007-2008 amb moltes fotografíes, perquè creiem que s'ha d'arribar a la població no només amb dades, sinó amb imatges visuals'.La fotografia pot transmetre la bellesa dels pols i l'entusiasme dels científics, segons Carlson. Al web també s'hi pot llegir els blogs dels científics i veure vídeos on els investigadors en són els protagonistes. Una de les eines que serveixen per difondre coneixement d'una manera també lúdica i atractiva, és contactant amb el cercador Google Earth de l'Any Polar Internacional (International Polar Year Google Earth).'Aquests geonavegadors són molt útils per buscar informació geogràfica sobre Groenlàndia, Sibèria, etc. I en tot moment podem acostar-nos-hi més i veure com evolucionen alguns aspectes' apuntava Carlson. 'Per exemple, la primera cosa que observem és que el desgel està avançant més ràpid del què s'esperava, abans es trigava 7 anys i ara 14 mesos'. Carlson també va explicar que a partir del blog es va poder informar de manera ràpida als interessats que estava plovent al pol nord. 'Va escriure-ho al blog una investigadora, l'Úrsula'. Aquest tipus d'eines 'acosten la ciència a temps real a les persones' explicava Carlson. Des de l'organització de l'Any Polar Internacional es vol arribar, també, a les escoles. I per aquest motiu s'elaboren uns fulletons informatius on s'expliquen experiments relacionats amb la temàtica de la investigació polar, per tal que els nens els puguin fer a l'escola. Aquests fulletons ja s'han traduït a 18 llengües. La intenció, segons Carlson, és 'compartir les experiències envers el gel marí'. Però Carlson apunta, també, que els llibres, les pel'lícules, les exposicions i sobretot l'art és molt important per a la difusió científica. Llibres com el publicat per l'Organització de Nacions Unides: 'La perspectiva global del gel i la neu' (Global Outlook for Ice and Snow), o pel·lícules com la 'un conte àrtic' (An artic tale) amb fotos de National Geographic són uns bons al·licients per despertar l'interès social. Es fan, fins i tot, segells amb fotografies de Finlàndia, Islàndia, Canadà o Suècia per 'conscienciar la població a través de diferents vies' anunciava Carlson. El gel marí, però, també ha estat motiu de descripció i inspiració per a escultors, pintors i fotògrafs, com la Radre Hazzel, que ha realitzat una escultura de paper tridimensional que simula el gel polar. Podeu consultar les imatges de les exposicions aquí. El 13 de Novembre del mes entrant es podrà visitar l'exposició 'Atrapats al gel'. Aquesta serà una altra de les activitats de l'any polar internacional, que acabarà el març del 2009.