Daniella Russi: 'Els biocarburants no suposen un veritable canvi dels patrons energètics'

Els que defensen l'ús dels biocarburants asseguren que el procés de producció no augmenta la concentració de CO2 a l'atmosfera. Comparteix aquesta tesi? Aquest argument explica que no augmenten la concentració de CO2 perquè el que desprenen en la fase de combustió és el que han absorbit en la fase de creixement de les plantes gràcies a la fotosíntesi. A més, l'ús de biocarburants en substitució de certa quantitat de carburants fòssils resoldria part del problema d'escassedat de fonts energètiques i de la dependència que en tenim. Tot i això, una anàlisi més atenta del cicle de vida dels biocarburants ens revela que l'estalvi no és tan gran com sembla, i, en alguns casos, fins i tot pot ser negatiu. De fet, en general, les matèries primes s'obtenen amb tècniques d'agricultura intensiva, amb ús de pesticides i fertilitzants (que deriven del petroli), i maquinàries (que són produïdes i impulsades amb derivats del petroli). Si no es fes així, els biocarburants requeririen més terra (cosa que faria que la productivitat fos menor) i serien molt més cars i molt menys competitius que els carburants tradicionals. A més, les fases de transport, de processament i de distribució requereixen l'ús de carburants fòssils. Davant de l'estalvi molt baix d'energia fòssil (i de gasos hivernacles), els costos en termes de necessitat de terra cultivable per biocarburants a gran escala són molt preocupants. En l'Annex 11 del Pla d'Acció per la Biomassa s'ha calculat que per respectar la indicació de la Directiva Europea sobre Biocarburants, és a dir, perquè el 5,75% de l'energia dedicada al transport (al voltant de 1,8% de l'ús total d'energia) s'obtingués a partir de biocarburants, caldrien 17 milions d'hectàrees a Europa, és a dir, una cinquena part del sòl agrícola europeu. Com que no hi ha tanta terra marginal o abandonada a Europa, la conseqüència seria la substitució de cultius destinats a l'alimentació i un enorme augment de les importacions d'aliments. A la seva tesi aporta altres arguments per criticar la proliferació de l'ús dels biocarburants. Quins altres impactes negatius creu que poden tenir? Una altra possible conseqüència negativa és l'augment en els mercats internacionals dels preus de les matèries primes. Per exemple, a Mèxic en els últims mesos el preu del blat de moro (un element base de la dieta mexicana) ha crescut més del doble a causa de la creixent demanda de blat de moro per produir bioetanol als EUA (Mèxic és un importador net de blat de moro, i les seves importacions provenen sobretot del veí nord-americà). Ja s'ha començat a usar el terme d''etanolinflació'. A més, una producció a gran escala de biocarburants implicaria l'ús de grans extensions de monocultius, amb impactes ambientals negatius en termes de reducció de diversitat agrícola, erosió del sòl, ús de pesticides i fertilitzants, etc. Una altra conseqüència preocupant podria ser l'augment de l'ús d'organismes genèticament modificats (OGM). La soja, el blat de moro i la colza (que són de les matèries primes més usades per produir biocarburants) són, respectivament, el primer, segon i quart cultiu OGM més difós. Davant dels dubtes que genera la promoció d'aquests combustibles, per què considera que la Unió Europea n'impulsa el conreu? Penso que la importància que la política europea ha atorgat als biocarburants (la nova estratègia energètica europea del 10 de gener de 2007 estableix que els biocarburants han de representar, almenys, el 10% de l'energia usada per al transport) s'explica perquè ja s'està imposant a nivell polític la consciència de la gravetat de la crisi energètica. Els biocarburants són una resposta amb menor cost polític i econòmic que un veritable canvi dels patrons energètics. És molt més fàcil dir que per reduir la nostra excessiva dependència dels carburants fòssils hem d'importar bioetanol des del Brasil, que engegar un conjunt de polítiques serioses que influeixin en els nostres hàbits de consum i impliquin sacrificis. A grans trets, hi ha dues categories de grups socials que estan pressionant per imposar polítiques a favor dels biocarburants: els ambientalistes i els lobbies agrícoles. Els primers ho fan per ingenuïtat, perquè li sembla que un producte que ve de l'agricultura és necessàriament net i sostenible (tot i que hem vist que no és així). Els segons tenen interessos econòmics clars de crear una forta demanda mundial de biocarburants. Davant de la manca de terreny que explicaves que hi ha a Europa per cultivar tota la matèria primera necessària per a cobrir el consum d'energia en el sector del transport, s'han començat a incentivar els cultius energètics a països amb clima tropical. Què et sembla aquesta actitud de la Comissió Europea? Això implica que els impactes negatius de la producció de cultius energètics s'exportarien cap als països del Sud. Si la demanda europea de biocarburants augmenta, els països del Sud podrien ser estimulats a substituir cultius d'aliments i zones forestals tropicals amb grans monocultius de llavors oleaginoses, palmes o canya de sucre. Les conseqüències podrien ser una gran reducció de la biodiversitat, una reducció de la fertilitat del sòl, disponibilitat i qualitat d'aigua, i un augment de l'ús de pesticides i fertilitzants. A més, tenint en compte les emissions de CO2 degudes al transport intercontinental i l'augment de CO2 en l'atmosfera a causa de la desforestació (els arbres són SUMIDEROS de CO2), el resultat final podria ser un augment d'emissions d'efecte hivernacle, en lloc de la desitjada reducció. Si consideres que els biocarburants no són la solució per reduir les emissions contaminants a l'atmosfera, quina creus que ha de ser la solució? Presentar els biocarburants com la vareta màgica que contribuirà a resoldre contemporàniament el problema del constant augment del preu del petroli, del canvi climàtic i de la seguretat energètica podria resultar un discurs perillós, a més de fals, amb el resultat de despertar falses expectatives sobre una solució tecnològica al problema de l'excessiu ús dels derivats del petroli. Òbviament, aquestes consideracions no inclouen el reciclatge d'oli usat i residus agrícoles (el seu ús permet reduir els costos i els impactes associats a la seva eliminació i estalviar energia) ni la producció de biocarburants per a autoconsum o per a aprofitar la rotació dels cultius. No cal oblidar que l'únic camí és emprendre amb la màxima urgència i serietat unes polítiques de reducció de l'ús d'energia.