[DA'09] Periodisme i medi ambient, la parella de la discòrdia

Maria Josep Picó i Josep Espluga protagonitzen el quart Diàleg Ambiental '09, centrat en el tractament de les notícies ambientals als mitjans
Sostenible.cat
22/05/2009 - 00:00

L'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i la Societat Catalana d'Ordenació Territorial (SCOT) han organitzat els Diàlegs Ambientals '09 per debatre els principals reptes ambientals del país a partir de cinc cara a cara entre dos especialistes centrats en diversos vectors.

Sostenible.cat ofereix per als seus lectors uns "diàlegs paral·lels" -en forma d'articles- als Diàlegs Ambientals que se celebren a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)

Després d'haver abordat els riscos naturals, el model socioeconòmic i la gestió territori, el quart dels debats va tractar la difícil relació entre científics i periodistes i com els mitjans tracten els temes ambientals, amb la presència de Maria Josep Picó i Josep Espluga. Picó és periodista especialitzada en medi ambient i va rebre el Premi Nacional de Periodisme 2005. Després d'ocupar-se dels temes ambientals al periòdic Levante i dirigir la revista Nat, hores d'ara forma part de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València. Per la seva banda, Josep Espluga és sociòleg, professor del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). Alguns dels seus estudis han abordat la percepció social dels riscos tecnològics i ambientals.

PREMSA I MEDI AMBIENT

La premsa generalista aborda amb rigor la temàtica ambiental?
Tant Maria Josep Picó com Josep Espluga somriuen quan se'ls hi comenta el titular d'una recent entrevista a Sostenible.cat al sociòleg Joan David Tàbara: "Els mitjans de comunicació, en temes ambientals, són com l'orquestra del Titànic". Tot i que no fan un diagnòstic tant demolidor, sí que assenyalen el "panorama complex" -en paraules de Picó- per abordar amb rigor els temes ambientals, uns temes que segons la periodista valenciana requereixen especialització. I el fet que la realitat de les redaccions sigui molt diferent suposa afavorir "el sensacionalisme i la superficialitat".

Per Josep Espluga el tractament informatiu passa indefectiblement, en qualsevol qüestió, per emetre missatges simplificats. Així mateix, una notícia és per definició "allò anormal" i suposa reflectir la pèrdua, amb dramatisme, de la fragilitat del medi ambient.

Picó també dóna importància al context de crisi i transformació dels models empresarials. "La precarització i l'evolució del periodista cap a un professional tot terreny i multimèdia va en contra de l'anàlisi, la interpretació i els reportatges de fons" assegura.

INTERÈS PUBLICITARI O DE L'AUDIÈNCIA

Als mitjans no hi ha anàlisi per manca d'interès de l'audiència o per interessos comercials?
Ambdós ponents coincideixen en assenyalar la importància de les grans corporacions. Empreses que per una banda poden produir afectacions ambientals però per l'altra suposen les principals insercions publicitàries de diaris i televisions. "Els mitjans són empreses, no ONG" adverteix Picó. Així mateix considera que abordar en profunditat aquests temes suposa sovint "atacar la base de l'economia".

Per la seva banda, Josep Espluga analitza el dilema sobre la construcció de l'agenda mediàtica dels mitjans. Considera que és fruit de pressions directes o indirectes, independentment dels interessos de l'audiència. En aquest sentit recorda greus episodis de contaminació -i que evidentment generaven gran interès a les àrees afectades- que no van transcendir als mitjans pel gran poder de les transnacionals implicades.

ESPECIALISTES A LES REDACCIONS

Els temes ambientals requereixen periodistes especialitzats a les redaccions de diaris i televisions?
En aquesta ocasió Picó i Espluga tenen visions divergents. La periodista valenciana -responsable durant sis anys de la secció de medi ambient al Levante- ho considera molt important. "Si un mitjà vol ser rigorós ha de tenir un periodista que s'especialitzi en temes ambientals i de ciència" explica. Considera que en els diaris del Principat es practica un bon periodisme ambiental, però recorda que bona part de l'opinió pública es forma majoritàriament mitjançant la televisió. Un mitjà en el qual, excepte honroses excepcions, la comunicació ambiental és pràcticament inexistent.

El sociòleg i investigador de l'IGOP veu més realista que les redaccions disposin de bons contactes per tractar i contrastar les informacions científiques i ambientals que no pas comptar amb un periodista especialitzat. Així mateix lamenta el paper distorsionador dels gabinets de premsa de grans corporacions amb un gran impacte ambiental potencial. "Com més petit és el mitjà més es tira d'aquesta informació enllaunada i esbiaixada", lamenta.

'TEMPO' INFORMATIU

És combinable la immediatesa creixent amb l'anàlisi de fons que requereixen les notícies de temàtica ambiental? La transició digital ajuda o dificulta?
Tant el sociòleg com la periodista descriuen l'escenari "ideal": un periodisme instantani que es pugui combinar amb mitjans més d'anàlisi. Picó, tot i que en desconeix la rendibilitat comercial, aposta per internet per la immediatesa i el paper per la profunditat. En tot cas considera que actualment el ritme de treball perjudica el rigor i el tractament a fons; "tard o d'hora es produirà una reacció ja que la gent demanarà més reflexió i interpretació" anticipa.

Espluga celebra l'emergència d'internet per permetre la presència de "veus que tenien un accés complicat als mitjans". Tot i això adverteix la facilitat per introduir informació falsa i distorsionadora.

EL PODER DE LA IMATGE

Una imatge val més que mil paraules sempre?
De nou divergència de criteris. Mentre Picó considera el poder de la imatge perjudicial, Espluga l'assenyala com la clau per generar interès (o preocupació) per un fenomen ambiental.

Maria Josep Picó atribueix les imatges de "destrucció" de grans catàstrofes ecològiques com la gènesi del periodisme ambiental. Tanmateix, unes dècades més tard, la "fotodependència" provoca segons la periodista relegar les notícies sobre recerca científica d'alt nivell a un calaix.

Pel sociòleg és molt important la creació col·lectiva d'una icona que s'associï al fenomen. En alguns casos, com en la disminució de la concentració de l'ozó troposfèric, es tracta d'una imatge aportada pels mateixos científics: un globus terraqüi en el qual hi apareix el "forat" amb un color diferent. Un altre exemple d'èxit en la definició d'una icona són els transgènics. "Els ecologistes han aconseguit associar-ho a la foto d'unes persones amb granotes blanques arrencant panís" explica Espluga.

LA RELACIÓ CIENTÍFIC - PERIODISTA

El científic des de la "torre d'ivori" a la universitat no sap comunicar la seva investigació o tem el tractament periodístic?
Més enllà de diagnòstics i possibles solucions, tant Maria Josep Picó com Josep Espluga constaten el "divorci" entre científics i periodistes. Per la periodista -que ara viu aquesta relació des de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV- s'hereten unes rutines difícils de superar. Per una banda els periodistes no formats en matèries científiques i que no volen ser mai revisats; per l'altra, uns investigadors que se senten traïts pel tractament posterior. A més, tal i com coincideixen ambdós ponents, els sistemes d'avaluació de les universitats no incorporen la difusió i això augmenta la sensació "de perdre el temps".

Espluga es mostra contundent, "conec molt poca gent a la universitat disposada a parlar amb la premsa" mentre que Picó no tant, "en general existeix el desig de col·laborar i des de la Càtedra ho afavorim". Per altra banda assenyalen que progressivament la comunicació es pot incorporar als paràmetres d'avaluació -si més no, succeeix en el cas de l'IGOP, tal i com explica Espluga-. En tot cas, consideren "imprescindible" superar l'actual situació ja que la societat ha de poder conèixer allò que finança. El sociòleg també apunta a la necessitat de formar els investigadors en l'art de sintetitzar i comunicar la seva recerca.

MITJANS I PERCEPCIÓ DEL RISC

És possible comunicar el risc amb transparència i sense alarmisme?
La periodista valenciana té la recepta: "informar de manera progressiva abans que es produeixi la crisi". I assenyala la responsabilitat de les institucions i els polítics que massa sovint consideren més adequat no abordar un tema (fins que esclata el problema).

En una línia semblant s'expressa Josep Espluga, especialista en la percepció i comunicació del risc: "el comportament de la gent depèn més de la confiança respecte a la institució que no pas de la gravetat dels possibles danys d'un risc determinat". En aquest sentit explica el cas de les vaques boges en el qual l'ocultació d'informació va provocar que el mercat del vacum s'enfonsés. "Es van produir més suïcidis de ramaders que morts per la malaltia" exemplifica el sociòleg. "El cas contrari ha estat la gestió informativa de la grip nova" conclou.

--
Anterior: [DA'09] (Re)pensant el territori: debat sobre territori entre Sito Alarcón i Xavier Mayor

AdjuntMida
Image icon DA09.jpg6.25 KB

Relacionats

Notícia

El ple municipal de l’Ajuntament d’Avià ha aprovat una ordenança per regular l’accés i l’ús públic del medi natural. Es regulen accions com aparcar en camins rurals, abandonar deixalles, fer malbé zones de cultiu o molestar els animals.

Notícia

El passat 22 de juliol de 2021, el Consell Comarcal d’Osona va constituir la Comissió Consultiva de l’Accés Motoritzat al Medi Natural de la comarca d’Osona”, la primera de Catalunya.

Butlletí