24/10/2007 - 00:00
Un miler de persones seien aquest matí a les butaques del Palau de Congressos de Barcelona per escoltar el nou premi Nobel de la Pau, Al Gore. Prop d'un centenar de periodistes. La resta sobretot eren empresaris que acudeixen aquests dies a l'Inmas Fòrum, un espai de debat i intercanvi sobre la gestió integrada de sistemes a l'empresa. Precisament Gore ha celebrat el perfil de la major part d'aquest públic perquè el repte planetari al que ens enfrontem també exigeix una resposta que integri elements molt diferents, exigeix una resposta hol·lística, com la que el públic que l'escoltava vol aplicar a les seves empreses.
La conferència la presentava Mònica Terribas, conductora de l'espai de TV3 'La nit al dia', que ha aprofitat la seva posició privilegiada per fer una cosa que l'equip de premsa del nord-americà ha negat a tots els mitjans de comunicació que ho havien demanat: fer una allau de preguntes a Al Gore abans de cedir-li la paraula. Tot i l'oportunitat que ha tingut Terribas, Gore no li ha respost perquè portava un guió tancat i molt ben preparat amb el suport d'imatges que il·lustraven els canvis que ja s'estan produint arreu del món per culpa del canvi climàtic. De fet, els que van poder escoltar el premi Nobel en la seva darrera visita a Barcelona el passat mes de juny diuen que el discurs que ha fet avui és pràcticament calcat al que va fer aleshores.
Gore no ha dit pràcticament res de nou respecte al que fa mesos que propaga pels cinc continents del món: el planeta està abocat al canvi climàtic, i per legitimar la seva alerta ha aportat un llarg reguitzell de dades que ho il·lustren. S'han pogut veure imatges de glaciars desfent-se al pol nord, al sud i a les muntanyes dels Alps o de l'Himàlaia, de foques apretades sobre un iceberg que es desfà irremeiablement, de les conseqüències cada vegada més catastròfiques dels huracans, dels tifons i de les pluges torrencials, o, a l'altre extrem, la sequera que ja ha buidat rius i llacs. És precisament això el que li ha fet guanyar el premi que tan satisfet ha rebut: divulgar d'una manera clara i entenedora les transformacions climàtiques que pateix la Terra i quines conseqüències tindrà per a la nostra vida.
I és aquesta habilitat de divulgador que té el que ha marcat la diferència respecte a les anteriors conferències que ha fet: ha volgut contextualitzar en l'actualitat tot el que explicava, i fins i tot ha ofert fotografies aèries d'ahir mateix dels focs que cremen a Califòrmia
Aprofitant la visita a Barcelona, Al Gore ha alertat que la península Ibèrica és una de les zones que es preveu que s'emportarà una de les pitjors parts perquè viurem onades de calor més intenses i perllongades, i episodis de pluges breus però alhora més violents.
Sobre les causes de tots aquest canvis, Al Gore ha subratllat que hi ha consens total de la comunitat científica. Els periodistes, però, tenim, segons l'antic vicepresident nord-americà, part de la responsabilitat que encara no hagin canviat moltes actituds davant de la transformació que ja pateix el clima, i és que encara hi ha molts articles divulgatius que posen en dubte les causes del canvi. 'És per això que la gent està confosa', s'ha exclamat Al Gore.
I encara confonen més declaracions com la que ahir mateix feia el líder espanyol del PP, Mariano Rajoy, sense posar-se vermell: 'No podem convertir el canvi climàtic en el gran problema mundial". Per sustentar l'afirmació, va explicar que un cosí seu que és catedràtic de física a la Universitat de Sevilla li ha dit que no es pot predir què passarà d'aquí a 300 anys. Quan avui a Barcelona el líder nord-americà ha lamentat que 'a Espanya hi ha bastants escèptics', molts ho han interpretat com una crítica indirecta a les declaracions de Rajoy.
'El món és casa nostra, i està en perill', ha sentenciat Al Gore, però ha afegit optimista que disposem de les eines tecnològiques per posar-hi remei i aturar tant el canvi climàtic com les seves conseqüències. El problema és, ha dit, que no hi ha l'interès polític necessari per posar-se des d'ara a resoldre-ho amb aquestes eines. Les eines, per ell, són complir els objectius de Kioto (millorant-lo, però, ja el 2009), anar a fonts d'energia renovable i millorar l'eficiència energètica.
Fa pocs dies, Norbert Bilbeny, en la clausura de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic assegurava que el que cal per afrontar l'escalfament global és un canvi del model de creixement. Si no ho afrontem amb aquesta radicalitat, deia Bilbeny, tot el que fem serà tapar forats de la nau. Recuperant aquestes reflexions catalanes, s'obren els dubtes sobre si amb l'optimisme de Gore en tenim prou per solucionar la veritat incòmoda a la que ens enfrontem.
