[COP15] Copenhaguen: dos acords millor que cap?

L'enorme distància que separa les nacions desenvolupades dels països en vies de desenvolupament (i no només això, sinó també la impossibilitat de fer pujar els Estats Units al 'carro' del Protocol de Kyoto o de convèncer la Xina de la necessitat de reduir les seves emissions), està fent pràcticament impossible assolir un tractat únic a la Cimera sobre canvi climàtic de Copenhaguen, que avui comença la seva segona i definitiva setmana. Tant és així que, davant el risc de marxar a casa sense cap acord, comença a imposar-se la idea de tancar-ne dos, una solució de compromís que permetrà seguir lluitant contra el canvi climàtic, però a dos velocitats.

Llarga vida al Protocol de Kyoto
El primer d'aquests acords, la 'via ràpida', implicaria acordar la pròrroga del Protocol de Kyoto fins el 2020 (enlloc del 2012), establint noves obligacions -més ambicioses, però encara en negociació- per les nacions industrialitzades (excepte els EUA). Aquesta via, la d'allargar la vida del Protocol de Kyoto, és la que han defensat sempre els països més pobres, ja que a més de no obligar-los a reduir les seves emissions estableix la transferència de diners i tecnologia al seu favor a través dels Mecanismes de Desenvolupament Net.

La segona via, més lenta, es faria sota el paraigües del Conveni Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic. Aquesta solució permetria incloure els Estats Units, la Xina i la resta de països emergents (Brasil, Índia...), i tindria com a objectiu aconseguir que les emissions creixin entre un 15% i un 30% menys del previst per l'any 2020. Dit d'una altra manera: l'objectiu no seria reduir les emissions, sinó limitar el creixement d'aquestes. D'altra banda, encara no està clar que aquest objectiu arribi a ser obligatori.

La Unió Europea mostra les seves cartes
Pel que fa a la Unió Europea, els representants dels 27 van posar un cop més sobre la taula la seva oferta de reduir les emissions un 30% l'any 2020 respecte els nivells de 1990 si la resta de grans potències (sobretot, els EUA i la Xina) assoleixen objectius comparables. Si l'esforç no és global, la UE es comprometrà a reduir les seves emissions un 20%.

D'altra banda, la Unió Europea va presentar també durant la primera setmana de cimera la seva oferta econòmica per a ajudar als països més pobres a combatre i adaptar-se al canvi climàtic: en total, 7.200 milions d'euros d'aquí al 2012 (2.400 milions d'euros cada any). Aquesta xifra és aproximadament una tercera part dels diners que haurien de destinar els països més rics als seus veïns del Sud per fer front a les conseqüències de l'escalfament global. La resta encara no ha estat assumida per ningú.

Pel que fa a la solució d'un doble acord per desencallar les negociacions, la Unió Europea ha apostat sempre per un acord únic amb diferents nivells d'obligació, tot i que podria arribar a acceptar-la si la 'via lenta' fos també vinculant.

Més informació:
L'hora de la veritat: comença la Cimera de Copenhaguen
[COP15] La filtració d'un esborrany d'acord, primera polèmica de la cimera
[COP15] Catalunya reduirà un 20% les seves emissions encara que a Copenhaguen es pacti menys Copenhaguen: aigua neta a la nova capital del clima