Conviure amb el Canvi Climàtic o com afrontar el futur partint de la història

Periodista

01/10/2010
L'Obra Social de CatalunyaCaixa ha iniciat el cicle de Conferències Conviure amb el canvi climàtic d'enguany amb un acte a l'auditori de La Pedrera, a Barcelona. El protagonista ha estat l'arqueòleg i antropòleg Brian Fagan que ha fet una aproximació a les conseqüències que han tingut els successius canvis del clima en les societats humanes, amb especial èmfasi en l'època medieval. Entre dades objectives i reflexions molt personals Fagan ha enviat un missatge optimista amb un repte: la humanitat sobreviurà, però només si pensa a llarg termini i coopera.

El director de Territori i Medi Ambient de CatalunyaCaixa, Miquel Rafa, ha obert l'acte tot destacant que l'objectiu del cicle de conferències era discutir els diferents aspectes de  l'adaptació al canvi climàtic.  Ha subratllat en aquest sentit la importància de la prevenció i de les actituds, tenint en compte que "la regió mediterrània serà una de les més afectades per aquest procés". I ha afegit que  "quan més triguem a reaccionar més alts seran els costos".

Aquesta idea ha lligat perfectament amb una de les primeres asseveracions de Brian Fagan en la seva intervenció, quan ha afirmat que el debat sobre les causes de l'actual canvi climàtic "ja és un debat vell" i que ara toca mirar cap endavant. Aleshores, paradoxalment, ha defensat que una de les millors maneres d'encarrilar el futur és intentar entendre allò que van fer -amb encerts i errors- els nostres avantpassats davant uns canvis del clima que van afectar profundament el seu entorn i les seves vides. Aquest ha estat el fil conductor de la seva conferència.

Clima en canvi constant
El professor Fagan ha citat alguns exemples del passat, com l'escalfament medieval que es va produir aproximadament entre l'any 800 i el 1200, un període en què van augmentar les temperatures i es van produir excel·lents collites. Avui se sap, per recerques fetes a diversos indrets del planeta, que aquest fenomen va incidir amb més força al Nord d'Europa i de l'Atlàntic. Això va propiciar que els víkings colonitzessin Grenlàndia, Islàndia i algunes zones costaneres de l'actual Canadà. Hi ha constància històrica que els viatges a Grenlàndia es van aturar després del 1200.

La lliçó en aquest cas és que res no dura per sempre. Al segle XIV les collites ja no van ser tan segures i entre 1351 i 1321 més d'un milió i mig de persones van morir de fam a Europa; en els segles següents va predominar el fred -el que es coneix com a petita edat de gel. De tota manera Fagan ha volgut treure, com ell mateix ha dit, romanticisme, a l'època de l'escalfament assenyalant que "la població d'Europa vivia en la subsistència del bressol a la tomba, amb una esperança de vida de 28 anys" i que malgrat les bones collites que hi havia de forma general l'aparició puntual de la sequera o d'un excés de pluges podria malmetre les possibilitats d'alimentació. Per demostrar que aquesta no és una situació oblidada, Fagan ha fet un paral·lelisme amb el que ell ha vist a la vall del Zambezi a Àfrica "on la gent fa la seva vida d'una collita a una altra, una vida que depèn completament de la pluja".

Un altre exemple ha estat el dels fenòmens extrems que tenen una llarga història, malgrat la sensació mediàtica que són propis del nostre temps. Als segles X i XI, mentre Europa gaudia generalment de les bones collites esmentades, la Península del Yucatán va patir greus sequeres que van portar una crisi a la civilització Maia, amb greus desordres socials com a conseqüència. Els cicles climàtics irregulars de El Niño i La Niña -o més pròpiament en plural degut a la seva repetició al llarg de la història- "han arribat a tenir més importància -ha dit Fagan- que el propi pas de les estacions". Així, el 1877-79 un monsó sense pluges va tenir un efecte catastròfic amb la mort d'un milió i mig de persones (com a l'Europa del segle XIV) només a la Xina i una xifra equivalent al Pakistan. El 2010 hem vist el fenomen contrari, amb greus inundacions en aquest darrer país.

Sequera, tendència creixent
Entre un canvi climàtic constant amb efectes molt diversos segons l'època, però també segons el lloc, pot semblar difícil discernir tendències clares. Tanmateix, Fagan ha indicat que, "efectivament, des de 1860 l'ús cada vegada més important de combustibles fòssils ha desencadenat un escalfament global" A partir d'aquí "i si les projeccions climatològiques són correctes", Brian Fagan ha pronosticat que "l'escalfament portarà cada cop més sequeres" . Ha basat la seva afirmació en les dades recollides pel Hadley Meteorological Institute britànic que revelen un augment de la incidència de sequeres d'un 25% des del 1990. En un segle, una tercera part de la població mundial podria veure's afectada per sequeres extremes en especial a Àfrica i Àsia però també a regions àrides i semiàrides d'Espanya i de Catalunya.

La conseqüència més important serà, òbviament, l'escassetat d'aigua. Una escassetat que, segons Brian Fagan, "se'ns fa molt difícil d'imaginar perquè la nostra civilització l'ha convertit en un producte sempre disponible que s'obté gratis o a preu baix". I ha dit que en aquest procés "l'aigua s'ha acabat convertint en un dret". Al seu parer, aquest dret "ja està amenaçat avui mateix" i que les solucions tecnològiques (grans transvasaments, dessalinitzadores) no són suficients perquè la quantitat d'aigua és finita i el consum no pot créixer il·limitadament: "només un canvi d'actitud que consideri l'aigua com un bé preciós on cada gota compta podria ajudar-nos". De nou, la història ens ensenya que davant l'escassetat d'algun bé essencial la gent abandona el lloc on viu i es desplaça on sigui per buscar-ho. El professor Fagan ha recordat que les sequeres poden ser l'origen de migracions massives i que per això "el problema de l'aigua es converteix en un problema de seguretat". Això ja va passar a la civilització Maia, i va ser així "perquè tots els humans reaccionen igual a totes les èpoques". En la seva opinió, fonamentada en anys d'estudi i reflexió, l'avenir de la humanitat passa per la cooperació i per mirar els temes a llarg termini i ha lamentat el decalatge entre aquesta visió necessària "i la visió que fan els polítics pensant només en les properes eleccions".

Nou llibre
L'acte ha acabat amb la presentació de la traducció castellana de l'últim llibre de Fagan La corriente de El niño y el destino de las civilizaciones, que va córrer a càrrec del meteoròleg de TVC, Francesc Mauri. L'obra segueix la línia marcada per l'autor a The Great Warming o The Long Summer -entre d'altres- de com les alteracions del clima han incidit en el decurs de la civilització molt més del que els historiadors han reconegut, ja que els grans canvis s'han associat tradicionalment a factors polítics, socials i culturals.  Per la seva banda, Francesc Mauri ha lloat l'aposta pel "rigor i la veracitat" de Fagan, unes virtuts -ha dit- que també haurien de cultivar els treballadors dels mitjans "davant una allau d'informació cada cop més gran i més fragmentada".

Relacionats

Entrevista

 

Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats.  Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.

Notícia
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima

Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís  amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures.  I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys.  La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.

Butlletí