Comença la redacció de l'Agenda Urbana de Catalunya després del procés participatiu

18/02/2020 - 17:14

Serà un acord estratègic de país per afrontar els reptes tecnològics, ambientals, energètics i de cohesió social propis de les àrees urbanes del segle XXI. La segona Assemblea Urbana de Catalunya valida l’organització i el procés de redacció per tenir l’Agenda redactada el primer trimestre de 2021. Aquesta Agenda Urbana oferirà  eines, a través de la planificació territorial i de l’urbanisme, que permetran fer un salt d’escala incorporant el vector ambiental i planetari a la gestió pública.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha obert avui la segona Assemblea Urbana de Catalunya, que ha donat el tret d’inici a l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya.

L’Assemblea és un òrgan col·legiat integrat per les administracions i representants del teixit ciutadà i econòmic. Té 60 membres: 15 en representació de tots els departaments del Govern de Catalunya; 25 més procedents d’ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, amb criteris de representació territorial i de pes demogràfic, i altres 20 membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu (universitats, sindicats, tercer sector, fundacions).

És l’òrgan que s’encarregarà de redactar i de validar lAgenda Urbana de Catalunya abans que el Govern l’aprovi. Aquesta Agenda, impulsada per la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori, serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades i per superar els problemes endèmics que va deixar l’explosió urbana del segle passat. Deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l’ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d’urbanització irreversible i les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, així com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats.

També serà una eina per accelerar el desplegament de l’Agenda 2030 a les ciutats catalanes i un instrument per redefinir com han de ser i com s’han de planificar les nostres àrees urbanes. De l’Agenda Urbana, doncs, es derivaran actuacions amb efectes tangibles per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Tal com ha explicat el conseller Calvet “l’urbanisme democràtic ja va posar les persones al centre de les polítiques urbanes, va ser una eina per donar qualitat de vida a les persones i al seu entorn”. Ara, no obstant, “hem de fer un salt d’escala perquè no ens podem moure seguint els mateixos paràmetres”. Així, “hem anat donant importància al vector ambiental, que s’ha enriquit amb l’eix paisatgístic i climàtic”, i “hem incorporat el vector planetari”, en el sentit de prendre consciència que “el que passa a Catalunya té repercussió a la resta del planeta” ha assenyalat el conseller de TES.

“Tots aquests vectors configuren com ha de ser la nostra relació amb el territori”, ha afegit, que “s’ha d’entendre com un tot. Parlar d’Agenda Urbana és parlar d’agenda rural, hàbitats urbans i territori”.

Per abordar aquests reptes, l’Agenda Urbana de Catalunya necessita del compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. Per garantir el seu èxit, el Govern va apostar per un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions. “Amb l’Agenda Urbana disposarem d’eines, a través de la planificació territorial i de l’urbanisme, que ens permetran disposar d’un millor país”, ha conclòs el conseller Calvet.

Més de 500 assistents al procés participatiu

Com a primera aproximació als reptes i objectius que ha de tractar l’Agenda, es va impulsar un procés participatiu els mesos de juny i juliol de 2019, amb 6 jornades de debat, del qual s’ha donat compte a l’Assemblea d’avui. Hi van prendre part 98 ponents especialitzats i 514 assistents de 137 entitats, que van tractar 77 temàtiques en 105 grups de deliberació.

Fruit de les aportacions recollides durant aquest procés, l’Agenda s’estructurarà en 6 eixos temàtics i 12 objectius. Algunes de les aportacions són:

Eix de la salut:

  • Qualitat de l’aire: Definir zones de protecció atmosfèrica en tots els territoris exposats i reduir les emissions contaminants.
  • Energia sostenible: Revisar el planejament urbanístic per facilitar la implantació de nous models energètics.

Eix del benestar: 

  • Inclusió social: Buscar noves alternatives d’allotjament destinades a polítiques socials.
  • Equitat i creació d’oportunitats: Relacionar els dèficits habitacionals amb els laborals i generar més oportunitats de feina.

Eix de la qualitat urbana:

  • Model urbà: Reduir el consum de nou sòl, incrementar les densitats i afavorir la barreja d’usos.
  • Dret a l’habitatge: Incrementar el parc d’habitatge assequible de lloguer i promoure un pacte nacional per garantir l’accés a l’habitatge.

Eix de la prosperitat:

  • Economia circular: Promoure l’ecodisseny, l’ecorehabilitació i l’ús dels residus com a recurs.
  • Models productius innovadors: Impulsar els clústers de coneixement i la relació entre la ciutadania, l’administració, l’empresa i els centres de recerca.

Eix de la dimensió ambiental:

  • Infraestructura verda: Naturalitzar els hàbitats urbans i mantenir la biodiversitat.
  • Emergència climàtica: Mesures d’adaptació i mitigació en les noves infraestructures i minimitzar l’efecte illa de calor a les ciutats.

Eix del bon govern:

  • Qualitat democràtica: Millorar els processos de participació integrant els col·lectius que solen quedar-ne al marge.
  • Governs eficients: Aclarir els àmbits competencials de les diverses institucions i evitar privatitzacions de serveis bàsics per als ciutadans.

Tret de sortida al document definitiu de l’Agenda                     

La segona Assemblea Urbana també ha validat el procés d’elaboració del document de l’Agenda i l’organigrama. Així, es constituiran immediatament els 12 grups de treball, un per cada objectiu, i cadascun amb un líder dinamitzador. També es contractaran 6 coordinadors temàtics, un per cada dos grups, que facilitaran el debat tècnic i vetllaran per la coherència dels resultats.

L’estructura institucional es completarà amb un coordinador executiu que serà el principal responsable tècnic de l’Agenda Urbana. Assenyalarà les principals directrius a seguir durant l’elaboració, supervisarà els documents i participarà a les sessions de coordinació i seguiment. L’Assemblea ha nomenat avui com a coordinador executiu a Joan Clos, exdirector executiu d’ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per als Assentaments Urbans, i exalcalde de Barcelona.

Una vegada constituïts els grups de treball, començarà l’elaboració dels diversos documents sectorials, que acabaran conformant una proposta d’Agenda Urbana. Aquest document se sotmetrà a informació pública per a tota la ciutadania i, posteriorment, serà validat per la tercera Assemblea Urbana. La voluntat és comptar amb el document final de l’Agenda Urbana de Catalunya el primer trimestre del 2021.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Un total de vuit projectes presentats per Agrupacions de Defensa Forestal del territori de la província de Barcelona optaven a les dues categories dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals 2020 de la Diputació de Barcelona. El lliurament s'ha pogut veure pel canal Youtube de la Diputació de Barcelons i a les televisions locals.

Article

L’Ajuntament de Manresa ha iniciat un procés de participació ciutadana per tal de definir l’estratègia global de la ciutat per al 2030, seguint l’agenda de les Nacions Unides, que estableix un full de ruta basat en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per aconseguir un model de societat capaç d’oferir una vida pròspera i en pau per a tothom, sense malmetre el planeta ni les oportunitats de les generacions presents i futures.

Opinió

 A cada moment, arreu del món, una quantitat incommensurable de mots moren pocs instants després de ser emesos. Són llavors que cauen en terra erma, poca cosa més que esquitxades orgàniques de curt abast. Altres paraules, en canvi, troben en el seu camí interlocutors receptius on poden fructificar i generar reaccions emocionals i intel·lectuals de tota mena i intensitat.

Butlletí