Comença el procés participatiu per elaborar l'Agenda urbana de Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya

17/06/2019 - 12:49

Prop d’un centenar de persones expertes i de 500 actors especialitzats en temes urbans aportaran idees a partir dels 18 objectius fixats per l’Agenda urbana de Catalunya

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha obert aquest 6 de juny la primera jornada del procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda urbana de Catalunya, que constarà de sis sessions presencials i de la possibilitat de fer aportacions en línia posteriorment. Ja han tingut lloc debats a l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, i els propers es realitzaran a Girona (19 de juny), Tarragona (1 de juliol) i Barcelona (26 de juny i 4 de juliol).
 
L’Agenda urbana de Catalunya serà un acord de representants de les administracions de la Generalitat de Catalunya, de l’àmbit local i del teixit associatiu ciutadà i empresarial, per dissenyar els hàbitats urbans del futur. Representa, per tant, una oportunitat per a la modernització del país i una contribució a la sostenibilitat del planeta.
 
En aquest sentit, Serra ha explicat que l’Agenda “neix de dues constatacions: que hi ha reptes planetaris en sostenibilitat i aspectes tangencials també globals, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’envelliment o la congestió urbana”. El secretari ha recordat que a la cimera d’ONU-Hàbitat a Quito, el 2016, “es va donar el tret de sortida per elaborar un full de ruta global i nosaltres aterrem el debat a Catalunya” amb una Agenda urbana pròpia, impulsada pel Govern.
 
Reptes heretats i noves tendències
 
De fet, el territori ha d’abordar les conseqüències d’una urbanització extensiva que ha fomentat la dispersió de la població i la seva dependència del vehicle privat, així com de les energies fòssils, altament contaminants. Els problemes en l’accés a l’habitatge, la desigualtat, la seguretat o la cohesió social i l’accés als serveis bàsics són alguns dels reptes de les ciutats catalanes actuals. Cal tenir en compte que, a Catalunya, “el fet urbà té un pes destacable”, ha recordat Serra, atès que el 90% de la població viu en ciutats de més de 5.000 habitants.
 
També cal un altre model urbà que doni resposta a les noves tendències que ja són una realitat i que busquen el seu espai en les ciutats, com ara la revolució tecnològica, els nous impactes ambientals o el canvi del model energètic.
 
Per tant, l’Agenda urbana de Catalunya “serà un marc comú de referència per a les propers dècades i, com a tal, és una gran oportunitat per entomar els reptes i elaborar un full de ruta de país donant veu a experts i ciutadans”, ha emfasitzat Serra.
 
Procés consensuat, estratègic i vinculant
 
Per abordar tots aquests reptes, l’Agenda urbana de Catalunya necessita el compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. El Govern de la Generalitat impulsa un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions.
 
És per això que el novembre del 2018 es va constituir l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que redactarà i validarà l’Agenda abans que el Govern l’aprovi.
 
El procés de redacció de l’Agenda urbana inclourà tres fases de participació ciutadana perquè “s’elabora de forma compartida, entre tots”, amb la voluntat de “reflectir les múltiples cares del fet urbà i les interrelacions que s’hi donen”, ha exposat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori. L’objectiu és “que s’estableixi un debat tècnic entre actors per fer aflorar tots els punts crítics del territori”, ha subratllat Serra.
 
La primera fase del procés participatiu, que ha començat avui, servirà per elaborar una diagnosi de la situació actual, dels reptes de les àrees urbanes, oberta a les aportacions de la ciutadania i de persones expertes. Es demanarà als actors que hi participin que tractin sobre els dèficits de l’actual model urbà i que concretin aquelles temàtiques que s’haurien d’incloure a l’Agenda urbana de Catalunya.
 
Els àmbits de debat se centraran en l’atenció pels processos metabòlics urbans, la revisió de l’actual model de ciutat, els desafiaments derivats de la creixent mobilitat urbana, la mitigació de les desigualtats en els hàbitats urbans, la potenciació de la dimensió ciutadana de les ciutats i la cerca d’un model de governança urbana adaptat als reptes socials i climàtics del futur.    
 
Participació presencial i en línia
 
A la sessió d’avui a l’Hospitalet de Llobregat li seguiran trobades a Manresa (12 de juny), Girona (19 de juny), Tarragona (1 de juliol) i Barcelona (26 de juny i 4 de juliol). Cada sessió es dedicarà a tres objectius concrets i s’oferiran, en total, 18 panels de debat, que es corresponen amb el conjunt dels objectius fixats per l’Agenda urbana. Cada panel contindrà un debat entre experts -100 ponents en total i prop de 500 actors especialitzats en temes urbans- seguit de dinàmiques de grup entre els assistents per debatre els objectius dels panels.
 
Totes les sessions es retransmetran en línia. A més, després de cadascuna d’aquestes jornades també es podran fer aportacions online als divuit objectius del procés, a través d’uns qüestionaris disponibles al portal de l’Agenda urbana de Catalunya. El resultat d’aquesta primera fase de participació definirà el marc de treball per als diversos grups d’experts que l’Assemblea Urbana designarà passat l’estiu.

 

Relacionats

Article

L’i.lab, el laboratori d’innovació urbana, sostenible i social de Barcelona, llança un nou repte, en col·laboració amb l’Agència de l’Energia i la Fundació BIT Habitat, per impulsar el desenvolupament de paviments generadors d’energia renovable. El projecte guanyador rebrà una subvenció de 30.000 euros per posar en marxa una prova pilot a la ciutat.

Entrevista

Barcelona està desplegant la naturalització de la ciutat a través de la gestió ecològica dels espais verds. Aquest canvi cultural s’està fent de manera gradual però amb la seguretat que és un camí de millora de la salut de l’ecosistema urbà i amb ell de les persones que l’habiten. Izaskun Martí, directora de conservació d’espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els procediments concrets per promoure la biodiversitat vegetal i animal a la ciutat, els reptes i els objectius que impulsen aquest canvi de filosofia.  

Notícia

Si el projecte de les “superilles” s’apliqués íntegrament, la ciutat de Barcelona podria evitar cada any 667 morts prematures, la majoria a causa de la disminució dels nivells de contaminació atmosfèrica (NO2). Són algunes de les conclusions d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), el qual estima que la implementació de les 503 “superilles” previstes inicialment reduiria els nivells anuals de contaminació atmosfèrica un 24%.

Butlletí