La liberalització del mercat de subministrament elèctric en baixa tensió representa per als ajuntaments un canvi substancial a l'hora de gestionar el subministrament elèctric municipal. En virtut del Reial Decret 485/2009, de 3 d'abril, les administracions locals estan obligades a engegar un procés públic de contractació en el qual hi poden concórrer totes les empreses comercialitzadores d'electricitat. El procés que s'utilitza per escollir la companyia o companyies subministradores és la subhasta electrònica.
La Diputació de Barcelona va celebrar aquest 30 de juny la jornada Eines per a la contractació de l'energia elèctrica en el mercat liberalitzat, amb l'objectiu de facilitar als ajuntaments la transició al nou escenari. Els organitzadors, les àrees de Medi Ambient i la d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, van transmetre al centenar de tècnics municipals que hi van participar la necessitat de fer la nova contractació per estalviar costos. Representants dels ajuntaments de Terrassa, Reus i del Consell Comarcal del Maresme, membres de la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat, van explicar com els havia anat el procés i quin estalvi els havia representat.
Les administracions tenen temps fins a l'octubre per a adaptar-se al nou marc jurídic. Segons un estudi que va presentar ahir Manel Català, de la Federació de Municipis de Catalunya, les poblacions grans, de 20.000 a 40.000 habitants, han fet gairebé totes els deures, perquè el nou model els representa un estalvi important. Amb tot, un bon nombre de municipis encara no s'hi han posat, i paguen els recàrrecs previstos per la llei. També n'hi ha que han començat el procediment de contractació, però no s'hi han presentat prou companyies comercialitzadores. En total, prop d'un 40% de municipis de la província de Barcelona no han fet encara la nova contractació.
Per evitar manca de concurrència a les subhastes és clau que l'ajuntament parli prèviament amb les comercialitzadores i els deixi clar quin serà el termini de pagament de les factures. També prèviament, cal una auditoria per obtenir informació exhaustiva del consum elèctric municipal, els punts de subministrament, les hores de consum, etc.
Segons els resultats presentats, les administracions que han fet el canvi han aconseguit, de mitjana, un 15% d'estalvi en la factura d'electricitat, algunes el 20% i tot. Així doncs, no fer la nova contractació representa per als municipis perdre una quantitat molt important de diners mes rere mes. A més del preu, el nou model representa més eficiència energètica.
Tres experiències locals
Javier Cisneros, del Consell Comarcal del Maresme, va explicar que el Consell va aprofitar el know how de l'experiència de la liberalització del mercat de les telecomunicacions per a portar a terme un procés semblant en el model elèctric. Van parlar amb tots els municipis de la comarca, de 400.000 habitants, i els van convèncer perquè fos el Consell qui fes el procés de licitació per a l'electricitat, ‘una tasca que no va ser fàcil', segons va apuntar. Amb la nova situació, la comarca s'estalvia un 8,48% de la factura elèctrica anual. A més, els ha servit per implantar un sistema de gestió energètica als 30 municipis de la comarca, que inclou un programari de control del consum elèctric que identifica factures estranyes i possibles errades en la facturació. També hi ha la intenció de crear un observatori del canvi climàtic.
Joan Bosc, de l'ajuntament de Terrassa, va destacar que el cost de la factura elèctrica de Terrassa ha baixat de 5 a 3 milions d'euros l'any, i que han incorporat la figura del gestor energètic per a millorar l'estalvi i l'eficiència. La nota negativa, que només 2 comercialitzadores van presentar-se a la subhasta electrònica.
Per a Txema Andreu, tècnic d'energia a l'ajuntament de Reus, una de les principals dificultats va ser definir el preu de sortida de l'electricitat per a la subhasta. També van patir la manca de concurrència al procés, només van presentar-s'hi dues empreses i una es va retirar abans del final. Segons Andreu, les comercialitzadores no estan preparades per prestar serveis a les administracions. A més, va advertir de la necessitat de comprovar les factures municipals, perquè sovint no coincideixen amb el consum real.
S'han presentat els Plecs de Clàusules Administratives i una Guia interpretativa
Com hem vist, el procés no és fàcil perquè tant per als ajuntaments com per a les companyies elèctriques és una situació nova, en la qual no tenen experiència. La Diputació de Barcelona ha redactat uns models de Plecs de clàusules administratives articulars, així com un Plec de prescripcions tècniques tipus i una Guia d'interpretació dels plecs, pels diferents procediments de contractació que preveu la Llei de Contractes de l'Estat. La documentació es pot consultar i descarregar a Internet.
També ha posat a disposició dels municipis de la província un servei d'assessorament per facilitar-los el procés, amb un call center on es poden fer consultes tècniques, tant per telèfon com per correu electrònic. El servei l'ha impulsat la direcció d'Estudis i Prospectiva de l'Àrea de Presidència.
La Comissió Nacional de l'Energia prepara per a finals d'any una disposició perquè la concurrència a les subhastes sigui obligatòria. Amb tot, això no serà garantia que optin a subministrar el servei elèctric als municipis, segons van subratllar alguns experts.
