Collserola esdevé un laboratori per adaptar els boscos als reptes climàtics

Font: AMB

16/02/2022 - 09:28

El projecte LIFE CLIMARK promou una gestió forestal específica per mitigar el canvi climàtic, lligada a la prevenció d'incendis, la creació de mosaic agroforestal i la conservació de la biodiversitat i els recursos hídrics. El programa entrarà en els circuits del finançament ambiental mitjançant els anomenats "crèdits climàtics".

El Parc Natural de la Serra de Collserola, principal pulmó verd de la metròpolis de Barcelona, és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per dur-hi a terme una prova pilot centrada en la prevenció d'incendis forestals que es farà dins del programa europeu LIFE CLIMARK. Aquestes actuacions integraran la conservació de la biodiversitat, potenciaran les sinergies amb el sector primari i posaran en valor l'impacte positiu que la gestió forestal pot tenir sobre els recursos hídrics.

Les intervencions forestals a Collserola es portaran a terme en cinc finques:

  • Dues de titularitat pública: Can Montmany (EMD Valldoreix i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès), i Can Ferriol (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), amb gestió del bosc adscrita al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. En el cas de Can Ferriol, la gestió està cedida a la cooperativa La Rural de Collserola.
  • Tres de titularitat privada, als termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb un Pla tècnic de gestió i millora forestal vigent.
Les primeres actuacions es faran al llarg del mes de febrer en 14 hectàrees de les finques de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha), i consisteixen en les tasques específiques següents:
  • Eliminació d'arbrat i sotabosc per disminuir la biomassa, especialment la que sigui fàcilment inflamable.
  • Selecció i eliminació de peus d'arbrat per augmentar la vitalitat de la massa romanent, accelerar-ne l'adaptació a condicions de sequera recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de resposta en cas d'incendi.
  • Selecció de determinades espècies de flora per millorar la biodiversitat de la zona.

Es calcula que l'actuació evitarà l'emissió de més de 7.000 tones de CO2 a l'atmosfera durant els pròxims 15 anys. A més, també implicarà una reducció del consum d'aigua per part de l'arbrat.

Les actuacions les duran a terme la Cooperativa Forest4 i l'empresa Boscat-Fusta, de la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, i a més a més es faran accions de sensibilització.


LIFE CLIMARK: context i antecedents


En 25 anys, la biomassa forestal a Catalunya ha augmentat un 73 % i els boscos són avui un 24 % més densos que l'any 1990. Com a conseqüència del canvi climàtic, la salut dels boscos ha disminuït, el risc d'incendis ha augmentat i la provisió de serveis bàsics com l'aigua s'ha vist afectada, amb una reducció del 30 % del cabal dels rius en aquests darrers 25 anys. Alhora, l'expansió del bosc també ha tingut afectacions sobres la biodiversitat, especialment la que està vinculada a matollars i espais oberts.

En aquest escenari, la gestió forestal multifuncional és clau per contribuir a mitigar el canvi climàtic i, sobretot, per adaptar els paisatges a les noves situacions climàtiques. Més enllà de l'obtenció de productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot ser necessari per prevenir incendis catastròfics o per augmentar la resistència de les masses forestals a períodes de sequera més llargs i pertorbacions més freqüents.

Amb l'objectiu de promoure una gestió forestal per a l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l'any 2017 s'inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida i l'Istituto per i Sistemi Agricoli e Forestali del Mediterraneo (CNR-ISAFOM).

La primera fase del projecte ha servit per definir els Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), uns projectes operatius promoguts des del territori en els quals s'identifiquen actuacions forestals que aporten beneficis en relació amb la mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un paisatge concret. També s'ha elaborat una metodologia, consensuada amb experts, per poder quantificar aquests beneficis. El finançament dels PROMACC es vol vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits climàtics, que van més enllà dels habituals crèdits de carboni, ja que també inclouen l'impacte de la gestió sobre el balanç de l'aigua i la biodiversitat.

La segona fase consisteix en aquestes cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de les fases d'implantació del futur mercat de crèdits climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a finals del 2022. Es tracta d'instrument pioner que permetrà posar al mercat els beneficis que genera la gestió forestal multifuncional, d'una manera certificada amb transparència i visibilitat.

A part de Collserola, també s'està treballant en la realització de quatre proves pilot més:  AFG de Les Arenes (el Vallès Occidental), conca Segre-Rialb (la Noguera i l'Alt Urgell), serra de Miralles-Orpinell (l'Anoia) i vall de Lord (el Solsonès).


 

 

Relacionats

Notícia

El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya  (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.

Notícia
Exemplars de l'espècie Paramuricea clavata de la reserva marina d'Escandola. Foto: Medrecover

Exemplars de l'espècie Paramuricea clavata de la reserva marina d'Escandola. Foto: Medrecover

Un nou estudi liderat per equips de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica estan portant al col·lapse les poblacions de coralls de la Mediterrània, la biomassa de les quals en alguns casos s’ha vist reduïda entre un 80 i un 90 %.

Reportatge

Als Pirineus cada vegada hi ha menys disponibilitat d’aigua, es constaten canvis en la biodiversitat vegetal i animal, és evident que la línia del bosc ascendeix per establir-se en zones ocupades abans només per prats, i es viu una nova realitat social als petits nuclis i pobles. En aquest escenari, les glaceres són un paradigma innegable: l’augment de la temperatura els afecta de manera crítica.

Butlletí