‘Del bressol al bressol' o ‘Cradle to cradle'... Amb aquest concepte ha treballat l'equip dirigit per Tzanko Tzanov, investigador del Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial del Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa, per crear la tecnologia biològica a base d'enzims que permet fabricar a tres empreses holandeses catifes i moquetes molt més lleugeres, sostenibles, biodegradables i 100% reciclables. Al final de la seva vida útil, aquestes es poden fer servir com a adob o substrat per cultivar vegetals. El sistema, que estalvia molta energia, tanca completament el cicle de vida de la llana i abarateix significativament el cost final del producte.
Tzanko Tzanov, un dels coordinadors del Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial del Campus de la UPC a Terrassa, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Gratz (Àustria), ha treballat durant un any al projecte Erutan (que a l'inrevés és Nature), ‘Back to nature', per encàrrec de les empreses neerlandeses Bond Textile Research, Best Wool Carpet i James. Aquestes companyies van sol·licitar una tecnologia per fabricar catifes i moquetes de llana que respectés el cicle de vida i sense utilitzar làtex.
Prescindir del làtex
L'equip de Tzanov ha treballat sota la premissa que, un cop el producte acabava la seva vida útil, la natura havia de ser la seva destinatària final, en forma de matèria orgànica per al cultiu de productes vegetals. És el que en anglès s'anomena ‘cradle to cradle', del bressol al bressol. Per tant, era necessari eliminar del procés de fabricació de les catifes de llana el costós i pesat làtex. La fabricació convencional de catifes i moquetes inclou un sistema de subjecció del material basat en una capa de làtex que impregna una malla a la qual s'hi lliguen les fibres. Aquesta capa de làtex (un material molt car) suposa el 70% del pes de la catifa i per poder aplicar-la es necessita vulcanitzar-lo a altes temperatures. Un cop que la catifa o la moqueta deixa de ser útil, es crema per destruir-la, generant gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Només es recicla el 20% de tot el producte.
Els enzims generen un potent adhesiu
L'equip de recerca ha centrat el seu treball en la utilització d'enzims. L'innovador sistema s'inicia amb un control exhaustiu de la llana, procedent de ramats d'ovelles neozelandeses que s'alimenten en prats ecològics, lliures de pesticides i metalls pesants. Quan la llana arriba al centre de producció, se la sotmet a un pretractament a base d'enzims que s'encarreguen de netejar-la i eliminar totes les impureses pròpies de la llana crua.
Després de filar la llana i entrecreuar-la amb la base de la catifa, aquesta s'impregna amb una pasta a base de compostos fenòlics naturals i enzims oxidatius que s'encarreguen de polimeritzar la pròpia pasta, generant, així, un potent adhesiu que servirà per crear la plataforma de subjecció de les fibres. La llana queda subjecta de manera tant compacta i resistent que supera en dos punts els estàndards de resistència de les catifes i moquetes de llana fabricades de manera convencional.
Estalvi energètic
Aquest tractament enzimàtic es realitza durant 30 minuts en dues fases. A la primera s'ha de sotmetre a la catifa a una temperatura de 45ºC durant 15 minuts. A la segona, a una temperatura de 95ºC durant altres 15 minuts. Això suposa un estalvi d'energia del 50% en relació a la fabricació convencional, que ha de generar temperatures de vulcanització de 100 ºC per tractar el làtex.
De catifa a substrat per cultivar xampinyons
La catifa de llana fabricada segons aquest innovador sistema és un producte totalment natural i biodegradable. Aquest fet és el que permet, un cop finalitzada la seva vida útil, triturar-la i convertir-la en la seva totalitat en matèria orgànica, útil per exemple com adob per a la terra, per al cultiu de productes vegetals. De fet, l'empresa BVB Substrates ja està realitzant proves per a la utilització d'aquest material orgànic com a substrat per fer crèixer vegetals.
Pel que fa a la producció de catifes, a Europa se'n fabriquen 700 milions de m2 a l'any. Als Estats Units, aquesta xifra es multiplica per deu. L'empresa Mohawk, que és líder en el sector de producció de catifes en aquest país, s'ha interessat ja per aquest nou sistema de fabricació.
Present a Floriade 2012
La presentació oficial mundial del model de catifa fabricat amb aquesta tecnologia es farà a Holanda a partir del 5 d'abril de 2012, a Floriade 2012, l'exposició universal d'horticultura més important del món. És previst que la fira rebi milions de visitants de tot arreu durant els sis mesos que dura l'esdeveniment. Les tres empreses Bond Textile Research, Best Wool Carpet i James, propietàries de les quatre patents del projecte Erutan, comptaran amb un edifici que es construirà seguint la filosofia Erutan, és a dir, utilitzant materials naturals que un cop finalitzada l'exposició es podran fer servir en la preparació de diferents substrats destinats a fer créixer plantes.
En aquest edifici es realitzaran demostracions i s'explicarà aquest innovador sistema creat pel Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial de la UPC en col·laboració amb la Universitat de Graz, que permet l'obtenció de catifes 100% naturals i biodegradables en un cicle tancat que va del bressol al bressol. Una representació de les dues universitats serà present a l'edifici durant els sis mesos d'aquesta important exposició per apropar aquest nou concepte al públic en general.
Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial UPC
El grup de Biotecnologia Molecular i Industrial de la UPC està format per un equip multidisciplinar de químics, biòlegs i enginyers químics. Desenvolupa la seva activitat en l'àmbit de l'estudi de molècules biològiques, especialment en el camp de les proteïnes amb aplicacions biomèdiques i biotecnològiques.
La recerca bàsica del grup que inclou els estudis moleculars (disseny i obtenció de proteïnes recombinants mitjançant tècniques d'enginyeria genètica), i en recerca aplicada desenvolupen nous materials i processos: modificació d'enzims per a aplicacions industrials d'importància en la millora de processos, així com en la modificació de polímers per a l'obtenció de sistemes d'alt valor afegit.
