Font: CREAF
Aspecte d'una pineda de pi pinyoner a prop del litoral barceloní. M.Cascante
Una investigació amb participació del CREAF conclou que els boscos han ajustat la seva manera de créixer davant el canvi climàtic. L’estudi ha permès mostrar que si l’aigua escasseja, malgrat la major disponibilitat de CO2 atmosfèric, les plantes prefereixen anar més a poc a poc, créixer més lentament, i conservar l’aigua.
L’alliberació massiva de CO2 a l’atmosfera a causa de l’activitat humana ha implicat un increment molt notable de la concentració de CO2, un dels principals gasos responsable de l’efecte hivernacle i l’increment de la temperatura planetària.
Les plantes necessiten el CO2 i l’aigua per poder fer la fotosíntesi, el procés químic que transforma el diòxid de carboni en compostos orgànics (aliment) mitjançant l’ús de l’energia solar. La fotosíntesi implica, de retruc, l’alliberació d’oxigen, com a producte residual.
Ara fa uns anys un estudi internacional basat en l’anàlisi d’imatges de satèl·lit va arribar a la conclusió que la Terra és ara més verda que fa unes dècades sobretot com a resultat de l’efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni atmosfèric (CO2 ) sobre les plantes.
En haver-hi més CO2, les plantes poden generar més fulles capturant-lo de l’atmosfera durant la fotosíntesi. Malgrat això, Josep Peñuelas, un dels investigadors del CSIC al CREAF que hi va participar, destacava que això no significa que l’augment de CO2 atmosfèric sigui positiu per al clima “el canvi climàtic, l’augment de la temperatura global, l’increment del nivell del mar, el desgel o les tempestes tropicals cada cop més potents són un fet”, anunciava.
Noves investigacions sobre la resposta de les plantes a l’increment del diòxid de carboni
Recentment, una investigació en què ha participat el CREAF, liderada per la Universitat de New Hampshire (UNH), ha trobat que la relació no és tan senzilla ni directa com semblava fins ara. Els arbres han après a actuar davant l’augment del CO2 d’una manera o altra segons la disponibilitat d’aigua que tinguin: si l’aigua és abundant les plantes sí que augmenten la captura de CO2 i fan la fotosíntesi més ràpidament per créixer. Això sense tenir en compte la transpiració, és a dir, la pèrdua regular d’aigua que es produeix a través dels estomes —petits forats de les fulles— durant el procés fotosintètic.
D’altra banda, l’estudi ha permès mostrar que si l’aigua escasseja, en canvi —malgrat la major disponibilitat de CO2 atmosfèric— les plantes prefereixen anar més a poc a poc, créixer més lentament, i conservar l’aigua.
L’ecòloga del CREAF, Rossella Guerrieri, extraient un testimoni de fusta. Autora: Rossella Guerrieri
Més informació i article de referència: Guerrieri, R., Belmecheri, S., Ollinger, S.V. et al (2019). Disentangling the role of photosynteshis and stomatal conductance on rising forest water-use efficiency. ‘PNAS’, 116 (34).
