Caminar pel bosc redueix la concentració de cortisol, l’hormona de l’estrès

Font: CREAF

13/12/2021 - 08:56

Un nou estudi realitzat amb persones voluntàries ha analitzat l’evolució del cortisol, l’hormona de l’estrès i altres biomarcadors durant una exposició de 8 hores a un bosc d’alzines mediterrànies. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Forests mostren que quan ens endinsem en un bosc es redueix la concentració d’aquetsa hormona. Un equip del CTFC encapçala la recerca, desenvolupada conjuntament amb investigadors del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Múrcia. 

Un nou estudi realitzat amb persones voluntàries ha analitzat l’evolució del cortisol, l’hormona de l’estrès i altres biomarcadors durant una exposició de 8 hores a un bosc d’alzines mediterrànies. Els resultats de la recerca, publicats a la revista Forests mostren que quan ens endinsem en un bosc es redueix la concentració d’aquetsa hormona. Això prova que aquestes passejades pel bosc tenen un efecte fisiològic i psicològic en diferents biomarcadors i proporcionen dades rellevants en aquest camp de recerca tant per a la comunitat científica com mèdica

“D’aquesta manera, fem una passa més per considerar els boscos com una eina vàlida de medicina preventiva que pot ser considerada per la sanitat pública i la societat en general; els boscos poden ser espais on mitigar els nostres nivells d’estrès”, explica Albert Bach, autor de l’article. Bach és investigador del CTFC a l’Environment and Human Health Lab (EH2 Lab), on ell i el seu equip, liderat per Roser Maneja, estudien els complexos vincles entre el medi ambient natural i la salut humana amb l’objectiu d’informar i facilitar la presa de decisions en base a dades científiques. A l’estudi hi han participat els investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Joan Llusià. L’estudi s’ha dut a terme amb la participació de 31 persones voluntàries a qui se’ls van recollir mostres de saliva en diferents moments durant 8 hores, abans i desprès d’endinsar-se en un alzinar del Parc Natural del Montseny.

 

Tot el que la saliva pot explicar

El mostreig de saliva s’utilitza àmpliament com a mètode no invasiu en estudis d’estrès, donat que permet un mostreig repetit en intervals curts de temps facilitant un seguiment continu. S’han estudiat tres biomarcadors:  una hormona (el cortisol), un enzim (l’alfa-amilasa) i un anticòs (la immunoglobulina).

Els resultats mostren, per una banda, una disminució significativa de les concentracions de cortisol a partir de la segona hora d’exposició al bosc que es manté fins al final de l’exposició. El cortisol salival és el marcador més utilitzat en els estudis que analitzen els efectes del bosc sobre la regulació de l’estrès i és útil per estudiar-ne els beneficis psicofísics.

Per altra banda, es mostra un augment significatiu de l’activitat de l’alfa-amilasa a partir de la primera hora d’exposició, tot i que desprès es manté estable. Aquest enzim es presenta com un marcador del sistema nerviós autònom i s’utilitza per avaluar l’efecte positiu del medi natural en humans. Finalment, s’evidencia una disminució  significativa d’immunoglobulina a partir de la quarta hora d’exposició, l’expressió de la qual s’ha relacionat amb l’estrès mental.

Joan LLusià en un moment de l'estudi dins del boscJoan Llusià en un moment de l’estudi dins del bosc

 

El temps que passem al bosc importa

El potencial dels boscos com a font de salut ha conduït a nombrosos estudis que aporten proves dels seus beneficis i correlacionen l’exposició a aquests ecosistemes amb la regulació de l’estrès. Tot i així, la majoria dels estudis realitzats fins ara consideren exposicions a curt termini, mentre que en el present estudi, per primera vegada es presenta una avaluació que arriba fins a les 8 hores d’exposició.

A més, també és la primera vegada que es realitza un estudi d’aquestes característiques en boscos de l’àmbit mediterrani amb resultats satisfactoris, el que “significa un pas endavant i obre la porta a noves investigacions en aquests tipus de bosc”, conclou Bach.

Més informació:

Bach, A.; Ceron, J.J.; Maneja, R.; Llusià, J.; Penuelas, J.; Escribano, D. Evolution of Human Salivary Stress Markers during an Eight-Hour Exposure to a Mediterranean Holm Oak Forest. A Pilot Study. Forests 2021, 12, 1600. https://doi.org/10.3390/f12111600


 

Relacionats

Notícia

L’IDAPA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen el Congrés, que se celebrarà aquest octubre i comptarà amb 3 seus, el Pont de Suert, Amposta i Igualada.

Opinió

Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.

Opinió

Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.

Butlletí