[BIOCOMBUSTIBLES] Xavier Flotats: 'Aquest mercat s'ha de regular per no crear desequilibris'

Entrevista a Xavier Flotats Ripoll, enginyer industrial i Director del GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics ), Centre Tecnològic de Mollet del Vallès Quina és l'activitat del GIRO? El GIRO (Gestió Integral de Residus Orgànics, Centre Tecnològic) es va crear a finals de 2005 per aglutinar grups de recerca i desenvolupament en el camp transversal dels residus orgànics. Transversal per que afecta a molts i diferents sectors d'activitat productors d'aquests subproductes, i a diferents àrees de coneixement involucrades en les solucions integrals. Des de quan treballeu amb els biocombustibles i com ha evolucionat la vostra feina en aquest camp? Si entenguéssim com biocombustibles el bioetanol o el biodièsel, haig de dir que la seva producció no forma part encara de les nostres línies de treball. En formen part la producció de biogàs, el qual hauria de ser considerat un carburant, com ja ho és a Suècia amb un consum estimat per automoció de 13,7 ktep al 2006. Suècia aplica una reducció de taxes a vehicles preparats per consumir biogàs, i el seu consum ja supera al gas natural en aquest camp. El biogàs és una alternativa al biodièsel, o n'és un complement? La nostra proposta és construir plantes de producció de biogàs centralitzades al costat de plantes de producció de biodièsel, les quals poden ser sinèrgiques. La producció de biodièsel produeix glicerina com subproducte, transformable en biogàs, i les de biogàs que produeixen energia elèctrica tenen un excedent d'energia tèrmica, la qual és utilitzable per a la producció de biodièsel. La localització d'aquests complexes de producció energètica en zones agràries i ramaderes han de poder donar un servei per a la gestió ambiental integral de la zona, proveint a més de fertilitzants a l'agricultura i subproductes per l'alimentació animal. Aquest plantejaments de creació de sistemes integrats és el tipus d'aportacions que el GIRO vol intentar promoure. Quina quantitat de biocombustibles creus que és possible arribar a obtenir a partir dels residus orgànics? El potencial energètic estimat dels residus biodegradables supera a Espanya els 3 Mtep, i a Catalunya 0,5 Mtep. Les estimacions no son senzilles, ja que ens manca un inventari acurat i cal fer múltiples hipòtesis. Em costa estimar quina part d'aquest potencial podria ser transformable en biocarburant, encara que podria ser acceptable que un 75% sigui transformable en biogàs en l'horitzó 2030. Un limitant per a un ús rendible d'aquest biogàs és el clima benigne del país, en comparació als països nòrdics. La transformació elèctrica presenta un rendiment baix en comparació a usos tèrmics directes, però aquests poden ser estacionals en llocs on el biogàs es produeixi. Penso que cal promocionar l'ús del biogàs com biocarburant o la seva injecció a la xarxa de gas natural allí on la transformació per cogeneració presenti un baix rendiment global en termes de transformació en energia final. I per obtenir-los, quines modificacions 'socials, tècniques, legals- s'haurien de donar? L'establiment de l'obligació que tota benzinera, amb un mínim de vendes anuals, ofereixi servei de bioetanol, biodièsel i biogàs, i l'establiment de taxes al consum de derivats del petroli, ha de poder crear una forta demanda. I si hi ha demanda d'alguna manera el mercat activarà l'oferta. Creu que és possible arribar a cobrir les previsions de la UE (5,8% del combustible total del transport per al 2010) amb biocombustible d'origen en els residus? Ja se sap que això serà impossible, i que els biocombustibles podran arribar com a molt al 4,2%, segons previsions de l'Observatori Europeu sobre energies renovables. Molt menys si es considera tan sols els derivats dels residus, com olis usats o biogàs. El biocombustible aconseguit és rendible comercialment? En cas de que no, quines mesures són necessàries perquè ho sigui? Cal adonar-se que s'ha passat d'una contribució dels biocombustibles a Europa de l'1% en el 2005 al 1,8% al 2006. Això significa pràcticament doblar en un any. Hi pot haver contribuït molt el preu sostingut del petroli per sobre del 60 dòlars/barril. Malgrat els incentius locals que cada govern hagi aplicat, jo penso que mana l'economia del petroli. Si el seu preu és alt, i així ha de ser i ha de continuar sent si cal posar a cada cosa el seu preu, cada vegada han de ser més rendibles comercialment els productes i energies renovables. Les mesures a aplicar, com incentius de tota mena (primes, reducció o puja de taxes segons el cas, subvencions a la producció,...) han d'ajudar a regular el mercat i definir les línies d'actuació per a anar modificant els hàbits, tant de producció com de consum. Quins perills comporta aquest tipus d'energia? Aquest mercat s'ha de regular, per tal de no crear desequilibris, el més fort dels quals podria ser el tan anomenat en el mercat alimentari: puja de preus dels aliments per desplaçament dels cultius als energètics. Cal preguntar-se com viu un agricultor productor, d'aquí o de Mèxic, les puges especulatives de preus en les vendes, pactades mentre el vaixell que transporta el gra és a alta mar. Penso que cal que els agricultors siguin actors actius en aquests nous mercats que s'obren, i no subjectes passius sotmesos als designis de l'especulació en els mercats internacionals. Les regulacions legals s'haurien de modificar per mantenir sota control l'ús especulatiu de les terres de conreu, les del nord i les del sud. Hi ha altres desequilibris potencials, com el que arribem a la paradoxa de voler produir molta energia dels residus mentre paral'lelament volem reduir la producció de residus. El coneixement actualitzat sobre aquests temes, sobre les implicacions socials i ambientals de les actuacions que s'emprenen, han d'estar a disposició del públic. La divulgació ben feta, per professionals, penso que és una eina importantíssima que modifica actituds, personals i socials. Pensa que les administracions s'han implicat prou a l'hora de promocionar els biocombustibles? Penso que no és menyspreable el que els nostres poders públics han fet i fan, dins de les seves possibilitats, sobretot l'administració catalana, tan mancada de recursos. Adonem-nos que el propi Pla d'Energia 2006-2015 planteja uns objectius en els biocombustibles que superen les previsions europees. Tant de bo que complim aquestes previsions, en tot cas que no sigui per que el Govern no hagi posats mitjans i que els ciutadans, com professionals o com consumidors, no ens hi hàgim implicat.