[BIOCOMBUSTIBLES] 'Els biocombustibles de segona generació evitaran la competència amb aliments'

Entrevista a Inés Echevarría, responsable del departament d'Energia de la Biomassa de la planta CENER. CENER és el Centre Nacional d'Energies Renovables i està ubicat a Navarra. Una de les seves àrees de treball des de l'any 2002 són biocombustibles. Durant aquests anys que CENER ha entrat a treballar en aquest camp, hi ha hagut una evolució molt important del sector: fins aleshores, la producció de bioetanol dominava el panorama per davant del biodiesel, però els últims 3 anys hi ha hagut un creixement espectacular del nombre de plantes i projectes de biodiesel a l'Estat espanyol: el 2006 ja s'havia invertit la relació i hi havia 4 plantes de bioetanol i 12 de biodiesel en funcionament. D'on prové la matèria primera per a produir biocombustible? Atès que la producció comercial de biocombustibles per al transport es basa en tecnologies de primera generació, les principals matèries primeres que utilitzem actualment són el gra de cereal (blat i ordi) i remolatxa a la Unió Europea, blat de moro al EUA i canya de sucre al Brasil. Pel que fa als olis vegetals, colza i soja de forma majoritària, i en menor mesura, en funció de les condicions locals Oli de palmell, gira-sol o grasses animals. També cal ressenyar les possibilitats d'ús d'olis usats (els anomenats 'olis de fregir') en la producció de biodiesel. Com ha evolucionat la demanda a nivell de l'Estat espanyol? Qui són els principals clients? Quina part es dedica a l'exportació? Pel que fa a la demanda, el principal consum a Espanya continua sent el bioetanol en forma d'ETBE (com a additiu en gasolines). La introducció del biodiesel tant en barreges com en forma pura està sent molt lenta i la de l'etanol en barreja directa amb gasolina no s'ha iniciat, excepte en projectes de demostració molt puntuals (E-5, E-10 i E-85). Aquest fet està provocant que una part important de la producció nacional de biocombustibles es dediqui a l'exportació. Els principals clients són promotors i propietaris de plantes de biocombustibles, i també l'administració. L'increment de producció que hem aconseguit no l'està absorbint la demanda interna. Així que un 44% dels biocombustibles (Biodiesel i Bioetanol) produïts el 2006 a Espanya es va dirigir a l'exportació, deu punts percentuals més que l'any anterior. El consum intern només va suposar un 0,53% (en valor energètic) del mercat nacional de gasolines i gasoils per a transport. El país on s'exporta majoritàriament és Alemanya, ja que el preu de venda és més elevat. Mirant al futur, quina previsió de creixement fan, tant en la producció com en l'aspecte de la demanda? Els ambiciosos objectius marcats per la Unió Europea (un 5,75% i un 10%, tots dos referits al valor energètic sobre el total de gasolines i gasoils consumits al sector transport a finals de 2010 i 2020 respectivament), i ratificats a nivell nacional, de moment fins a 2010 (5,83% en el PER 2005-2010 de l'IDAE i amb caràcter obligatori segons la recent reforma de la Llei d'hidrocarburs) fan preveure un important desenvolupament del sector. Tot i això, la tendència creixent del mercat no sembla suficient per arribar a aquests objectius: el 2005, el consum nacional de biocombustibles només va suposar un 0,44%, i, com he comentat abans, el 2006 només va experimentar un lleuger increment (0,53%), totes dues xifres en valor energètic. Amb la capacitat de producció nacional de finals de 2006, es podria haver arribat a una mica més de l'1,5% de substitució en valor energètic, però l'escàs desenvolupament del mercat intern i la necessitat d'exportar ha provocat que no s'arribessin als nivells de producció desitjats. Cal una aposta decidida de tots els actors del sector (productors de biocombustibles, productors i distribuïdors de productes petroliers, automoció) així com de l'Administració per aconseguir un canvi de tendència que asseguri el compliment dels objectius marcats. Creu que el Govern espanyol s'ha implicat prou en la promoció d'aquests combustibles alternatius? Què li demanaria? L'exempció d'impostos vigent dels biocarburants (fins a desembre de 2012) i la recent reforma de la Llei d'hidrocarburs, incloent l'obligatorietat de fer barreja, juntament amb altres mesures de promoció en marxa, mostren un clar suport al sector. Tot i això, els resultats no estan sent els esperats, de manera que caldran altres mesures addicionals que permetin l'activació del sector a curt termini com són la implantació eficaç de l'obligatorietat de barrejar els biocarburants (encara que s'ha inclòs aquest punt a la Llei d'hidrocarburs, està pendent el reglament que concreti aquesta obligatorietat), la difusió dels avantatges dels biocombustibles al públic en general, garanties d'estabilitat de les mesures de suport o l'adaptació de les infraestructures de distribució per posar a la disposició del consumidor aquests productes. Quina ha estat fins ara l'actitud dels grans productors de combustibles? Pensa que hauria de canviar? Encara que a Espanya les gasolines ja incorporen, des de fa uns anys com a mitjana un 1,5% de bioetanol en forma d'additiu ETBE, les companyies petrolieres s'han mostrat, en general, reticents a la incorporació dels biocarburants (especialment, en forma de barreja directa) als seus carburants fòssils. Per justificar les reticències han reclamat, per exemple, que es desenvolupessin millor les normes de qualitat. En el cas de molts països europeus i, específicament a Espanya, la dieselització del parc automobilístic i, en conseqüència, el caràcter excedentari de la producció de gasolina (i deficitari en el cas del dièsel) els han dut a oposar-se a la introducció de l'etanol en barreja amb les gasolines i a mostrar-se més partidaris de la incorporació del biodiesel en barreges baixes amb el dièsel convencional. Els responsables europeus del sector han apuntat la possibilitat que s'hagi de recórrer a matèria prima de fora de la UE per cobrir la demanda del continent. Alhora, alguns organismes han alertat del risc que els cultius de plantes destinades a carburants comportin un augment del preu dels aliments bàsics (com ha succeït amb les 'tortitas' a Mèxic) o una desestructuració de les societats agrícoles. Quina opinió té sobre aquest debat obert? És innegable que l'aparició al mercat d'una nova demanda en competència amb el mercat alimentari (gra de cereal, blat de moro o olis vegetals) ha provocat tensions al mercat els últims anys. Tot i això, tenint en compte la importància relativa d'aquesta demanda enfront de la demanda alimentària, no es pot atribuir tot l'increment de preus experimentat els últims anys a la demanda energètica. Altres factors com la quantitat de les collites (afectades per factors climatològics), les polítiques agràries o l'especulació juguen un paper decisiu en la regulació d'aquests mercats. En qualsevol cas, existeix una preocupació cada vegada més gran per assegurar la sostenibilitat i les bondats mediambientals dels biocombustibles, de manera que no es produeixin o consumeixin de qualsevol manera, sinó que s'asseguri que es respecten criteris de sostenibilitat: tant en aspectes mediambientals (afectació d'usos del sòl, biodiversitat o màxima reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle) com socials (desenvolupament rural sostenible, lluita enfront de pràctiques d'explotació laboral'). S'està treballant per canviar aquesta situació? Actualment, es treballa intensament en el desenvolupament de les anomenades tecnologies de segona generació, que permeten la producció de biocombustibles a partir de materials lignocel·lulosos (residus, cultius energètics) a través de diferents mètodes (bioquímica / química). Per exemple: Bioetanol de palla de cereal o Dièsel Fischer-a partir de gasificació de fusta. La perspectiva és obtenir beneficis importants amb la industrialització d'aquests processos: maximitzar la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (80 - 90% versus combustibles fòssils), millorar la seva eficiència energètica i evitar la competència amb els productes alimentaris.