Bellaterra instal·la dues passeres de corda per evitar l'atropellament d'esquirols

Font: 324

25/01/2017 - 11:22

L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra (Vallès Occidental) ha estrenat dues passeres de corda a la carretera de Vallvidrera per protegir la població d'esquirols i evitar-ne els atropellaments que sovint es produïen a la zona del parc de Font de la Bonaigua. Les estructures, situades a 12 metres d'alçada, permeten que els esquirols puguin desplaçar-se per buscar menjar sense haver de creuar el trànsit de vehicles.

 

Josep Lascurain, biòleg de la consultora mediambiental SGM i impulsor del sistema, ha destacat la importància de la infraestructura, alertant que hi havia risc d'"extinció local" de la població d'esquirols d'aquesta zona. A banda de les passeres, també s'han instal·lat menjadores i càmeres de fotorampeig, que s'activen quan detecten la presència dels animals.

Les passeres de corda tenen una amplada de 15 centímetres i s'han instal·lat concretament al quilòmetre 3 de la carretera BV-1414, per on circulen diàriament més de 6.600 vehicles, segons dades facilitades per l'EMD de Bellaterra. Josep Lascurain ha destacat el risc que aquest trànsit comporta pels esquirols, ja que els animals viuen en un bosc d'escassament 2'6 hectàrees, i això els obliga a creuar la carretera per obtenir pinyes per menjar.

A banda de les reduïdes dimensions del bosc, Lascurain ha incidit també en el fet que els esquirols acostumen a sortir a la recerca d'aliments cada dia durant les primeres quatre hores de sol, coincidint amb un pic de trànsit a la carretera. Per tot plegat, ha assegurat que "morien atropellats més esquirols dels que naixien", fet que significava "un problema demogràfic important". Segons ha senyalat el biòleg responsable de la infraestructura, la població d'esquirols és d'un màxim de cinc exemplars per quilòmetre quadrat, i els atropellaments estaven posant en risc la supervivència de l'espècie a Bellaterra. Amb el nou sistema, però, "les barreres que semblaven insuperables ara desapareixen de cop", ha destacat.

El cost de la instal·lació de ponts de cordes, menjadores i càmeres de vigilància a Bellaterra ha ascendit als 6.000 euros. Josep Lascurain ha assegurat que es tracta d'una infraestructura molt "bàsica" i que dóna "grans resultats", per la qual cosa confia que altres ajuntaments de l'entorn apostin per desplegar també aquest sistema. En paral·lel, Lascurain ha avançat que treballa, junt amb l'EMD de Bellaterra, en la creació d'un cens de la població d'esquirols. Tot i que el projecte és incipient, l'objectiu és demanar la col·laboració de la ciutadania perquè enviï fotografies dels exemplars que detecti al bosc o al jardí de casa, per tal de geolocalitzar on són els animals i poder acotar quina és la població exacta.


 

Relacionats

Entrevista

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlema amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

Notícia
Diferents localitats i entitats de Catalunya celebren el Dia Mundial dels Ocells

Centenars de persones a tot Catalunya han celebrat el Dia Mundial dels Ocells, el primer cap de setmana d’octubre. Ho han fet especialment als espais naturals protegits, que han organitzat activitats per acostar el món dels ocells i els seus hàbitats a la ciutadania, donar a conèixer la diversitat i l’interès de les espècies presents, i transmetre els problemes de conservació que les afecten. Algunes de les localitats on s’ha celebrat han sigut Gavà, Viladecans, el Prat, Santa Eulàlia de Ronçana o la ciutat de Lleida.

Article
El Museu de Ciències Naturals (link is external) (MCN) de Granollers ha estat precursor en la investigació de les poblacions de quiròpters (ratpenats) i ha promogut nombroses activitats de sensibilització per conservar aquests petits mamífers voladors. Ara el museu fa un pas més i crea un programa de ciència ciutadana per al seguiment de ratpenats a Catalunya amb quatre protocols diferents: QuiroRius, QuiroHàbitats, QuiroCaixes i QuiroRefugis, amb l’objectiu de monitoritzar les poblacions dels ratpenats dels medis forestal, aquàtic, cavernícola i urbà. 

Butlletí