Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona gràcies a les depuradores

Els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

13/01/2017 - 13:26

Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació a partir de la dècada dels anys noranta del segle passat. No obstant, els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores.

 

L’estudi, liderat pel professor d’investigació de l’ICM-CSIC Albert Palanques, ha estat publicat recentment a la revista Science of Total Environment. També són autors del treball els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig (ICM-CSIC), així com Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Contaminants industrials i urbans
La contaminació per metalls pesants en el medi marí s’analitza de forma sistemàtica a diversos països per avaluar-ne l’impacte i prendre les mesures correctores que calgui. Aquests contaminants, principalment d’origen industrial i urbà, van incrementar la seva presència a la costa de Barcelonaal llarg del segle XX, fins a finals de la dècada dels 80.   En la investigació s’han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho s’han pres mostres en els mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en d’altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d’aquestes mostres a diferents profunditats permeten obtenir informació de l‘evolució històrica. Així, s’ha evidenciat que els nivells màxims de contaminants es va produir entre els anys 70 i 80, mentre que hi ha hagut una davallada dràstica a partir dels anys 90.   L’anàlisi de les mostres preses el 1987 posen de manifest concentracions de mercuri fins a 490 vegades superiors a les naturals. En el cas del plom i el cadmi, fins a 40 vegades superiors a les naturals, i 17 vegades superiors en altres metalls com el zinc, el crom i el coure.

Canvi de tendència a partir dels anys 90
Contràriament, les mostres de sediment acumulat a partir de la dècada dels anys 90, presenten uns nivells màxims de mercuri i cadmi entre 20 i 30 vegades superiors a les naturals; i de zinc, crom, plom i coure entre 5 i 12 vegades superiors.   És a dir, s’ha registrat una reducció dels nivells de contaminació per metalls pesants en els sediments de la zona estudiada a partir de la dècada dels 90, la qual cosa implica que el riu Besòs i els col·lectors de la ciutat transporten molta menys càrrega contaminant cap al mar.  

Les mesures correctores han estat efectives
Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del riu Besòs.   Actualment hi ha 24 plantes de tractament d’aigües residuals a la conca, que tracten més de 840.000 metres cúbics d’aigua al dia, segons dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, abans d’abocar-la al mar. A això, cal afegir altres factors que també han incidit positivament en la reducció de la contaminació com ara la restauració ambiental i la construcció dels aiguamolls del riu Besòs a la dècada dels 90; els canvis urbanístics que van suprimir la indústria pesant al voltant de la costa abans de les Olimpíades del 1992; o la implementació de la Directiva marc de l’aigua l’any 2000, que va suposar la incorporació de plans molt rigorosos de monitorització de l’estat de les aigües i mesures de tractament de l’aigua.

 

Cal seguir treballant
No obstant això, els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona, tot i que reduïts i en nivells que són segurs per garantir el bany i la salut de les persones, han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.
Això evidencia, d'una banda, que les mesures aplicades fins ara possiblement cal complementar-les. Els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores.   Precisament mitjançant el pla de gestió de les conques internes per al període 2016-21, aprovat aquest dimarts 3 de gener, el Govern de la Generalitat preveu una inversió superior als 26 milions d’euros en la reducció dels impactes dels sistemes unitaris en cas de fortes pluges.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.

Notícia
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes

 

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Opinió

Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.

Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.

Butlletí