[AULA D'ECOLOGIA] L'aire que respirem

Més informació sobre l'aula d'ecologia, aquí. 'L'aire a les ciutats; trànsit, partícules i medi ambient' ha estat el títol de la conferència del 28 de març, dins del cicle Aula d'Ecologia, impartida per Xavier Querol, doctor en geologia i investigador del CSIC. Querol ha fet una explicació extensa i plena d'informació sobre molts dels aspectes que marquen la qualitat de l'aire a les ciutats on no només cal tenir en compte les fonts d'emissió, sinó també el clima i la forma de mesurar que pot donar peu a interpretacions molt diverses. D'entrada, el conferenciant ha sorprès lleugerament a l'auditori amb algunes referències d'episodis de contaminació de l'aire registrats en el món preindustrial per donar a entendre que no tota la contaminació d'aquest tipus que patim prové de la tecnologia, un matís important que situa les coses al seu lloc davant de certs missatges que atribueixen al progrés tots els mals de la humanitat. Tot seguit ha parlat d'escales i s'ha referit a la global, la macro-meso escala i la microescala. La primera és on cal tenir en compte fenòmens com l'escalfament global per les emissions de CO2 a qualsevol punt de la terra; la segona és quan una emissió té un impacte a centenars de quilòmetres, com el cas de la pluja àcida a Europa, i la tercera és l'escala local, quan les emissions afecten al mateix lloc on es produeixen. Xavier Querol ha afirmat que "per estudiar un problema en una d'aquestes escales cal tenir en compte les altres dues" Les fonts d'emissió La més important de les fonts a la ciutat és el trànsit però no només per l'emissió de gasos contaminants pel tub d'escapament dels vehicles, sinó també per l'abrasió que produeixen els pneumàtics en rodar i especialment en frenar sobre l'asfalt, moment en el què també s'alliberen substàncies nocives. Sobre els motors dièsel -cada cop més populars per qüestions econòmiques- Querol ha recordat que "emeten unes partícules molt petites que penetren en el sistema respiratori més fàcilment que d'altres degut a la seva mida". Altres fonts que es troben en les àrees urbanes són les centrals tèrmiques, les fàbriques i episodis naturals com la pols africana que de vegades viatja milers de quilòmetres i arriba a Europa tot combinant-se amb les partícules fruit de les emissions locals. Un concepte molt important sobre les partícules és la seva difusió i dispersió en funció de condicionaments climàtics i topogràfics. Els efectes de les partícules presents a l'atmosfera són diversos. El de la salut ja esmentat, sobre el qual Xavier Querol ha completat la seva afirmació anterior respecte a la mida de les partícules provinents dels motors dièsel, tot assenyalant que "pel sistema respiratori passen a la sang i s'ha observat a través d'estudis que aleshores tenen incidència en el sistema cardiovascular". Hi ha també efectes sobre el clima en funció de la seva composició química: algunes partícules tendeixen a refredar l'ambient i altres a escalfar-lo. Però una de les conseqüències no gaire divulgades de la presència de partícules a l'aire és la de danyar enormement els materials amb que estan construïts els edificis, un tema prou rellevant per la seguretat dels vianants, com s'ha pogut comprovar en alguna ocasió de manera excepcionalment dramàtica. Una altra qüestió a considerar sobre les emissions de partícules és la distinció entre les emissions directes i indirectes. Algunes partícules es troben a l'atmosfera com a resultat de reaccions que es produeixen entre substàncies emeses prèviament. Això eleva el grau de complexitat del que pot succeir a l'aire molt més que si només es trobessin els elements sense interaccionar entre ells. Si bé les partícules poden incidir en el clima -com s'ha apuntat- també succeeix a la inversa. A Barcelona, per exemple, el vent de llevant porta la contaminació contra les serralades del litoral i aquesta tendeix a moure's en cercles fins que "cau" al mar de vegades a centenars de quilòmetres però, segons quin sigui el grau del vent, la contaminació pot anar circulant de forma continuada sobre la ciutat durant força temps. Les comparacions són difícils en aquest camp perquè una mateixa central tèrmica al Nord d'Europa o al mediterrani no té els mateixos efectes ja que el règim de pluges és diferent i com molt bé ha copsat la saviesa popular "la pluja neteja". Així les partícules que genera la construcció, o bé els enderrocs, tenen efectes molt diferents a València que a Amsterdam o Londres. Com mesurem? Un fet clau és la mesura de la qualitat de l'aire perquè, a partir de les dades que ens proporcioni, sabrem quines normes aplicar. El que succeeix és que hi ha moltes maneres de mesurar. Una d'elles és la massa de les partícules -que és la forma vigent avui en dia- però és enganyosa perquè una partícula més gran és menys perillosa ja que és més difícil que penetri dins l'organisme. En canvi, moltes partícules més lleugeres tenen totes juntes una massa equivalent a una de gran però, clar, són més perilloses. "Per tant - ha dit Xavier Querol- en el futur seria interessant tendir a mesurar per nombre". Un aspecte transcendent de les mesures és on se situen les estacions. Segons Xavier Querol en el nostre país "hi ha el costum d'ubicar-les en punts crítics de molta contaminació". Així es fa a la ciutat de Barcelona i també a altres indrets de Catalunya i Espanya. "En canvi -ha revelat- a Anglaterra solament hi ha 4 estacions de mesura en lloc industrials". El 80% de les estacions de l'estat se situen en llocs de trànsit elevat. "Això fa que les mesures espanyoles superin els valors límit establerts per la Comissió Europea en les seves directives È ha apuntat Querol i ha afegit que fins i tot se situen per damunt els límits establerts per l'Organització Mundial de la Salut". Mesures urgents Davant d'una legislació que cada cop exigirà més però també pel nostre propi benestar, cal actuar. Querol ha dit clarament que "l'objectiu, si volem millorar la qualitat de l'aire, és centrar-nos en el trànsit". Lluny de plantejaments utòpics, l'investigador del CSIC ha indicat que la solució estava en la tecnologia disponible. Així ha parlat de la "necessitat d'equipar els vehicles dièsel amb filtres de partícules" Igualment s'ha referit a la voluntat política que es manifesta a països tan diferents com els Estats Units o Dinamarca. Per exemple, a San Francisco, 1700 vehicles de la flota d'autobusos de la ciutat porten filtres i a Copenhagen tots els autobusos han d'incorporar-los de manera obligatòria. Querol ha parlat de prendre "decisions urgents en el nostre país" ja que si no és així -ha dit- el 2010 no podrem complir les exigències de la Comissió Europea expressades en la legislació dels darrers anys".