Arenys de Munt supera el 50% del reciclatge dels seus residus

09/02/2001 - 00:00
Aquest article, elaborat pels responsables de l'aplicació de la recollida selectiva a Arenys de Munt, té interés per dues raons. La primera, pel seu valor informatiu; la segona, per la utilitat que pot tenir per als tècnics i els gestors d'altres municipis que es proposin aplicar la recollida porta a porta.
L'adéu als contenidors, el passat mes de novembre de 2002, ha donat la benvinguda a un considerable augment del reciclatge, i les darreres accions dels mesos de juny i juliol per tal de millorar el sistema, han permès que a la població d'Arenys de Munt (el Maresme) es reciclin més de la meitat de tots els residus que es generen. Aquestes xifres permeten afirmar que certament s'està treballant el camí cap a la sostenibilitat. Per què es van retirar els contenidors del carrer? Des del novembre d'enguany, quan es passeja per Arenys de Munt pot observar-se l'absència de contenidors. On són els contenidors? A on dipositen les escombraries els arenyencs i arenyenques? Arenys de munt ha apostat per una política de reciclatge i respecte pel medi ambient i, alhora, per una política de participació i implicació ciutadana en la gestió dels residus. Aquesta política contempla la retirada dels tradicionals contenidors de dipòsit de les deixalles per un nou model de recollida de les bosses d'escombraries: la recollida selectiva porta a porta. El model de recollida Porta a Porta consisteix en la separació de les deixalles segons les seves característiques i propietats en: envasos (plàstics, llaunes, brics, etcètera), orgànica (restes de menjar i jardineria), paper i cartró, vidre i rebuig (tots aquells residus que no pertanyen a les fraccions anteriors). Amb aquest sistema de gestió de les deixalles, la població d'Arenys de Munt ha de separar les diferents fraccions dins la llar i, a més, ha de dipositar diàriament a la porta de l'habitatge una fracció determinada de la brossa segons un horari i un calendari establert. Així, cada dia es recull una fracció de la brossa a la porta de cada habitatge. Tot i això, es mantenen diversos punts amb contenidors com a àrees d'emergència per tal de donar resposta immediata a determinades circumstàncies. Per què aquest nou model Porta a Porta? El model Porta a Porta, bàsicament, el que permet davant d'altres sistemes de recollida de residus és l'augment del reciclatge de les deixalles. És a dir, amb la participació ciutadana, en aquest cas dels arenyencs, conjuntament amb la gestió de l'Ajuntament, s'aconsegueixen uns nivells de valorització de les deixalles que difícilment s'assolirien amb el sistema tradicional de contenidors al carrer. I el motiu és ben clar. Per una banda, estudis tècnics demostren que la recollida selectiva de les deixalles augmenta quan també augmenten les àrees d'aportació on dipositar els residus. Què planteja aquest fet? Doncs que per arribar a nivells de reciclatge com els que s'aconsegueix amb models Porta a Porta, el sistema tradicional de contenidors al carrer necessitaria massa contenidors que alhora accentuarien les problemàtiques associades. Els problemes associats a l'ús dels contenidors tradicionals són les reiterades saturacions del volum disponible dels mateixos, l'impacte visual, els problemes de mobilitat dins el nucli urbà, etcètera. Però sobretot - i l'experiència ho demostra- la seva utilització de forma anònima comporta que la brossa es llenci massa sovint tota barrejada i sense una mínima separació selectiva prèvia. El nou model, en canvi, requereix una alta responsabilitat de la població vers les deixalles que generen. Amb el model de recollida Porta a Porta, Arenys de Munt s'apunta a la tendència d'importants ciutats europees com Berlín, Viena, Brussel·les entre d'altres, les quals ja fa anys que van optar per implantar aquest sistema. A més, Arenys de Munt, conjuntament amb altres poblacions com Tiana, Tona, Torrelles de Llobregat, Vilassar de Mar i Llavaneres, entre altres, també forma part del conjunt de municipis encara pioners dins l'àmbit català. Les darreres millores En aquest sentit, des del passat mes d'abril, s'han desenvolupat diversos estudis i projectes de millora del servei de recollida de brossa a curt i mig termini. Aquests estudis han estat duts a terme per l'empresa ENT Medi Ambient i Gestió i s'han realitzat gràcies al suport de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de l'empresa concessionària del servei Agustina Torelló. Les primeres intervencions s'han dut a terme per optimitzar els serveis de recollida i per tal que el sistema efectivament contribueixi a millorar substancialment els resultats. En aquest sentit s'han realitzat propostes logístiques i s'han desenvolupat diverses estratègies de comunicació segons els generadors (habitatges unifamiliars, comerços, indústries, pisos, generadors singulars, etcètera). Amb aquesta tasca de comunicació, i gràcies a la col·laboració dels veïns/ïnes, s'han detectat diverses problemàtiques i millores necessàries que actualment es tenen en consideració i estudi per tal de fer el sistema més flexible i còmode als ciutadans/nes d'Arenys de Munt. Entre d'altres, millorar les condicions i l'estat dels contenidors i de les àrees d'emergència així com de la senyalització, millorar les fórmules d'aportació de determinats habitatges plurifamiliars, augmentar la freqüència de recollida de la fracció orgànica a l'estiu, augmentar la freqüència de recollida del rebuig tot l'any per a determinats generadors comercials i industrials, incrementar la dotació de contenidors de recollida selectiva de vidre, identificar cada fracció amb una bossa de color diferent i vetllar per la seva distribució a preus òptims, evitar els punts d'acumulació no controlats de brossa i incloure activitats relacionades amb el model Porta a Porta en l'àmbit educatiu i participatiu. Quin és el balanç del Porta a Porta a Arenys de Munt? Els resultats han estat els següents (1): Aquests percentatges assolits suposen directament un benefici ambiental en molts sentits: es torna a donar valor a un producte rebutjat i per tant es treballa permanentment l'educació ambiental, suposa una disminució en l'ús de recursos naturals per a la fabricació de nous productes i es disminueix la quantitat de deixalles que cal portar a la incineradora o a l'abocador amb tot els problemes ambientals i socials que ambdós porten associats. Respecte a la panoràmica general de la gestió dels residus a la comarca del Maresme, cal dir que, en conjunt es recicla al voltant d'un 15% dels residus. La resta de residus majoritàriament s'incineren (65%) i al voltant d'un 20% s'exporten a l'abocador de Sta. Maria de Palautordera ( Vallès Oriental ), ja que la Planta Incineradora de Mataró està saturada fa anys. Projectes com el que s'esdevé a Arenys de Munt (i experiències similars que es desenvoluparan en breu a d'altres municipis de la comarca, així com les ja existents) són necessàries per dotar d'autosuficiència a la comarca, així com per avançar cap a la sostenibilitat, en un afer tan relacionat amb els recursos naturals i la contaminació com són els Residus Municipals. Els resultats obtinguts i el fet de mantenir sistemes responsables de gestió és indiscutiblement fruit de la participació activa i diària dels veïns i veïnes d'Arenys de Munt. Actualment Arenys de Munt està en el camí d'assolir els nivells de reciclatge exigits per la normativa i els programes de gestió catalans i europeus.
(1) Font: Ent Medi Ambient i Gestió. Els percentatges són respecte de la recollida a la via pública de les cinc fraccions més significatives (paper i cartró, envasos, vidre, fracció orgànica i Rebuig). A les dades del PaP (Porta a Porta) encara no s'han sumat -per manca de disponibilitat- els resultats obtinguts pels contenidors de les àrees d'aportació de recollida selectiva de paper i envasos, així com també cal afegir la recollida extraordinària de matèria orgànica que presta el Consell Comarcal del Maresme a grans generadors. Tanmateix, els resultats del vidre del 2003 s'han estimat segons els resultats del 2002 encara que presumiblement han augmentat.

Relacionats

Butlletí