Àmbits de treball sectorials: comença la participació real

Si frenar el canvi climàtic és responsabilitat de tothom, tothom té dret a decidir les millors maneres de fer-ho. Aquesta ha estat la premissa dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i d'Interior, Relacions Institucionals i Participació que han organitzat la Convenció Catalana del Canvi Climàtic. Així ho ha fet saber Joaquim Brugué, Director General de Participació Ciutadana, encarregat d'explicar el funcionament d'aquest complex procés de debat. 'Aquest Pla [d'Acció] no s'ha volgut fer des dels despatxos, sinó amb la participació de tothom -ha afirmat Brugué- doncs ens cal el temps i el coneixement de tothom' per fer front als reptes del canvi climàtic, i 'el Pla resultant ha de ser millor que els que es redacten a porta tancada'. Encara ha afegit: 'no ens queda més remei que fer-ho així, encara que sigui més difícil', per 'viabilitat i per generar les complicitats necessàries'. I la Ia Trobada de la Convenció ja ha servit per començar a teixir aquests 'complicitats', amb l'obertura de les sessions dels anomenats 'àmbits de treball' -on han participat més de 600 delegats del món empresarial, sindical, associatiu, professional, acadèmic i de l'administració local- que materialitzen l'inici d'aquest procés, al final del qual, al gener, s'ha de redactar el Pla d'Acció contra el canvi climàtic. Però si el canvi climàtic és 'una qüestió complexa', també ho és aquest procés de debat. Complex perquè, en paraules del mateix Brugué, 'no ha de passar com altres vegades en que el diàleg es converteix en monòleg' però tampoc 'serviria de res si acabés sent un xivarri'. Així doncs, s'ha establert un sistema participatiu molt ampli però ordenant, amb gran pes de les noves tecnologies, doncs la web serà l'eina central d'informació i comunicació dels participants en els períodes entre sessió i sessió de treball. Les sessions presencials, com la d'ahir, també comptaran amb professionals de la moderació, materials informatius i mecanismes tècnics que assegurin una participació eficient i ordenada. També s'inclourà altres eines com els grups espontanis de ciutadans, la participació induïda, les sessions informatives o la col·laboració d'internautes. Primers debats: la veu de la societat civil Com en tot debat, en aquest hi ha d'haver, segons Brugué, 'fermesa en defensar les conviccions i voluntat d'arribar a acords'. I les primeres intervencions dels delegats sembla que tenen molt dels dos elements. Tenint en compte que poca gent s'havia pogut llegir el recull de propostes de mesures i accions per a la mitigació del canvi climàtic -repartit en el mateix moment de començar la Convenció- la majoria de les paraules han estat per suggerir una mesura en el propi camp professional o d'intervenció i el to positiu i propositiu ha estat predominant. Però tampoc s'han quedat coses sense dir quan ha calgut dir-les. Des del participant que ha preguntat com és que no hi havia cap apartat en mesures urbanístiques -o sigui sobre el model de ciutat, més enllà dels mecanismes de construcció- fins a la dona que 'sospitava' que l'increment de producció d'energia neta no era 'tant per substituir les energies convencionals, com per assegurar l'augment imparable del consum'. Propostes, també doncs, en la línia de canviar el model a més de millorar aspectes tècnics. I molt de realisme, com l'expressat sintèticament per Javier Albort, del Col·legi de Químics, al recordar que darrere de les mesures que 'no es poden prendre' hi ha 'molts interessos econòmics'. Interessos econòmics contra els que haurà de lluitar -tothom n'ha estat conscient a la Convenció- el futur Pla d'Acció. Les ponències introductòries Cada un dels àmbits de treball va comptar amb un ponent encarregat d'introduir el debat. Des de Sostenible vam parlar amb ells i aquests són els resums de les seves intervencions i algunes de les seves expectatives sobre el procés que ha endegat la Convenció. Àmbit econòmic Josep Garriga, Director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i economista:

> El canvi climàtic és un problema global però que s'ha de resoldre localment. > Catalunya, com a país desenvolupat, no pot esperar ajudes externes per mitigar el canvi climàtic, sinó que més aviat ha d'ajudar els altres i té l'obligació de donar exemple de compliment. > Ens trobem en una de les regions del planeta que més patirem els efectes negatius. > Hem de complir la nostra part perquè sinó no podrem reclamar a ningú per les conseqüències negatives que puguem patir pel canvi climàtic. > Sobrepassem els objectius de Kyoto en 5.33 milions de tones de CO2. > Aquestes emissions venen dels anomenats sectors difusos -responsabilitat de tothom- doncs la gran indústria inclosa al mercat d'emissions ja ha complert la seva part.

Àmbit acadèmic i professional Enric Llebot, catedràtic de física a la Universitat Autònoma de Barcelona:

> Els científics generem coneixement i ens hem d'oferir a la societat > S'han de prendre mesures de gestió i formació per àmbits concrets: boscos, agrícola, indústria, transport, etc. > Utilitzar seriosament les tecnologies existents -o desenvolupar les futures- en el control de carboni. Per exemple la teledetecció o les noves tècniques espectrals de carboni en l'agricultura. > Oferir, des de les universitats i col·legis professionals el know how necessari per al desenvolupament i aplicació d'aquestes tecnologies i tècniques. > Requeriments d'eficiència energètica: consum de consum als vehicles, indicadors d'eficiència, estudi sobre l'ús de la bicicleta en àrees urbanes, etc. > Gestió de les mesures estalviadores i/o sensibilitzadores: auditories energètiques, plans de mobilitat, bones pràctiques, càlcul de la petjada de carboni d'una activitat, etc. > Començar a treballar també en l'àmbit de l'adaptació: preveure els futurs escenaris regionals i determinar les zones i/o activitats de risc i/o oportunitats.

Àmbit associatiu Joan David Tabara, investigador de l'Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals de la UAB:

> El canvi climàtic és un començament, una oportunitat de transformar estructures socials i tecnològiques, i generarà cada vegada més consciència. > Ja és molt positiu la quantitat de gent reunida per parlar de canvi climàtic, hem passat de ser 50 a ser 500. > Ara toca produir resultats i crear un procés participatiu i per això cal enfocar el debat positivament. > No hi ha un pla de mitigació que puguem discutir, però això és positiu perquè s'ha de dissenyar participativament, però s'ha de fer un esforç per concretar. > Només es pot abordar el canvi climàtic si les mesures són aplicables localment. > La tasca del món associatiu ha de ser traduir la complexitat, incentivar les persones a implicar-se, representar els interessos de cada segment de la societat civil i garantir que es compleixen els acords presos.

Àmbit administració Francesc Morata, catedràtic de ciència política i dret públic de la UAB:

> S'ha de valorar positivament la resposta de la gent davant del repte, així com l'aposta de l'administració per la participació, que no acostuma a ser d'aquesta forma. > L'administració ha d'assumir el que significa el canvi climàtic, tan políticament com tècnica. > Hi ha hagut molta il·lusió, però també certa expectativa, doncs altres experiències anteriors no han servit de res. Fins ara no hi ha hagut voluntat política real d'afrontar un desenvolupament sostenible. > La convocatòria de la Convenció ha estat un canvi qualitatiu, però ara s'ha de ser capaç de conduir-la > El fet que hi hagi un objectiu quantificable -rebaixar els 5,33 milions de tones de CO2- dificulta que s'aigualeixin els acords presos a la Convenció. > La obligatorietat que ha imposat la Unió Europea és claus per entendre la voluntat política que hi ha al voltant d'aquest tema.

Procés participatiu Amb la sessió inaugural de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic s'inicia un ampli procés que no es clourà fins al gener amb l'elaboració del Pla d'Acció. Els passos a seguir són els següents: > Del 17 d'octubre al 17 de novembre: recollida de les propostes presentades pels delegats, tant a través de les butlletes repartides a la Convenció com via web. > 20 de novembre: Primera sessió de treball dels diferents àmbits. Devolució de resultats i noves propostes. > 19 de desembre: Segona sessió de treball. Nova devolució de l'informe. > Gener 2008: Segona trobada de la Convenció i elaboració del Pla d'Acció a partir de totes les propostes debatudes.