Alliberada a Mas de Melons una àliga daurada recuperada

Font: Generalitat de Catalunya

26/11/2018 - 13:44

Una àliga daurada (Aquila chrysaetos) ha estat alliberada a la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, un cop recuperada de les ferides que presentava. L’animal va ingressar al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià) el gener de 2017, amb una ala trencada a conseqüència d’un tret.

Durant aquest temps, l’animal ha estat en tractament i supervisió per part del personal tècnic del centre de fauna, per tal de fer el seguiment de l’evolució del seu estat de salut. L’alliberament es va dur a terme ahir, davant la presència d’una trentena de persones.
 
Més de 100 parelles a tot Catalunya
L’àliga daurada és un dels depredadors més poderosos a Catalunya. Sovint s’alimenta d’ungulats, i, fins i tot, captura guineus i altres depredadors. Té una envergadura que supera els 2 metres, la qual només és superada pels grans carronyers com els voltors i trencalossos.
 
Des del 1973, quan es trobava amenaçada i en regressió, amb unes 70 parelles a Catalunya, s’ha anat recuperant, i actualment hi ha més de 100 parelles, motiu pel qual ja no es considera amenaçada. 
 
El gruix de la seva població es troba als Pirineus i Prepirineus. Als anys 70, fora d’allà només havia unes poques parelles als Ports de Tortosa-Beseit, i una o dues parelles més en algunes serralades tarragonines. Tanmateix, actualment n’hi ha a totes les grans serralades tarragonines, i ha recolonitzat algunes gironines. Fins i tot es troben en algunes zones poc humanitzades de la plana de Lleida.
 
Un cop els polls han volat del niu i ja han aprés a caçar, abandonen el territori on han nascut, iniciant una vida nòmada que durarà uns pocs anys, durant els quals busquen llocs tranquils amb aliment abundant. La reserva natural de Mas de Melons és una d’aquestes zones on s’instal·len temporalment les àligues joves en dispersió, i és per a això que s’ha escollit aquest espai.       
 
Reserva natural singular
La Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida abasta un espai extens de baixa altitud, amb ecosistemes propis de la plana. Destaquen els ambients de caire estèpic, grans extensions desarborades i dominades per petites plantes, i cultius extensius de cereal. Acull moltes espècies d’ocells que a Catalunya tenen una representació molt baixa, com ara l'alosa becuda.

Relacionats

Notícia

Font: CSIC

Un dels exemples en què se centra la investigació és la relació de dependència entre plantes i animals frugívors de la qual depèn la regeneració dels boscos: l'augment de la cacera de grans aus frugívores a la Selva Atlàntica brasilera afecta negativament la conservació d'aquest ecosistema tropical.

Notícia
Publicada la darrera llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)
 Un peix de guitarra, una de les dues famílies de rajos que es va posar a la vora de l'extinció a la llista vermella actualitzada de la UICN. Fotografia: Matt Potenski / IUCN

Un peix de guitarra, una de les dues famílies de rajos que es va posar a la vora de l'extinció a la llista vermella actualitzada de la UICN. Fotografia: Matt Potenski / IUCN

Des dels cims dels arbres fins a les profunditats dels oceans, la destrucció de la vida salvatge per part de la humanitat continua conduint a moltes espècies cap a l'extinció, segons la darrera "llista vermella" que mostra que un terç de totes les espècies avaluades està amenaçada. La destrucció d’hàbitats i la caça ha portat ara a set primats a disminuir, mentre que la sobrepesca ha empès dues famílies de rajades a una situació límit. La contaminació, les preses i la sobreexplotació d’aigua dolça són responsables de greus disminucions de la vida silvestre dels rius des de Mèxic fins al Japó, mentre que la tala il·legal està devastant els palos de rosa de Madagascar i les malalties estan reduint l'om americà.

Article

L'Escaldat és una malaltia provocada pel fong Diplodia Corticola, que afecta des de fa anys les alzines sureres un cop pelades. Donada la prohibició de les directives europees i la moratòria que la Generalitat ha dictat en l’ús del fungicida habitual per tractar aquest fong (metiltiofanat) , tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Departament de protecció dels vegetals de la Generalitat i la Diputació de Barcelona han iniciat un nou estudi per investigar i descobrir nous tractaments biològics que siguin respectuosos amb el medi i ataquin definitivament el fong patogen de les sureres.

Butlletí