Periodista
Acabar amb la frustració
Un dels dilemes tradicionals de tot tipus d'activisme és quedar-se al marge de les institucions o bé participar-hi per portar a terme els seus projectes. Rowell opta clarament per la segona possibilitat perquè permet portar a la pràctica polítiques que tenen incidència en la vida i en la consciència de les persones. En aquest sentit ha explicat que en el districte de Camden -on va ser regidor entre el 2006-2010- es van posar en marxa una sèrie de petites iniciatives per millorar l'eficiència dels edificis, per estimular l'autosuficiència alimentària, o per fer servir el biogàs provinent de les escombraries locals, destinant-lo a alguns vehicles. Com a resultat d' aquestes accions i moltes altres, aquest districte ha esdevingut un àmbit de referència per la política local i el moviment de ciutats en transició.
Rowell ha dit que "els partits polítics existents són buits i s'assemblen molt els uns als altres arreu del món" En aquest sentit, ha animat a reinventar el sistema des de la base i ha recomanat a les persones entrar en les institucions per fer els canvis que calgui progressivament. Si bé ha reconegut que ara la situació era particularment difícil "perquè el govern està retallant totes les partides pressupostàries". Una situació, que evidentment no és exclusiva del Regne Unit, encara que en aquest país s'ha dut a terme el retall més gran des del final de la Segona Guerra Mundial.
L'exemple dels horts
Un dels exemples en què Rowell ha fet més èmfasi és el de l'alimentació, fins al punt que ha manifestat que "no hi ha res tant important com produir els propis aliments". Ha mostrat nombrosos exemples d'horts urbans a Londres i altres municipis i ha dit que, a banda dels beneficis per la vida comunitària, aquesta activitat "porta a la gent a reflexionar i a entendre millor les implicacions del concepte de sostenibilitat".
Rowell ha valorat "com un problema" el fet que una ciutat com Londres "no produeixi ni menjar, ni aigua, ni energia i que tot hagi de venir de fora". De fet, una de les motivacions principals del moviment de les ciutats en transició és enfortir la capacitat d'autosuficiència de les comunitats locals, no només per reduir les emissions, sinó també per donar seguretat a la població davant d'un futur on el peu del petroli es dispara i comencen a haver-hi greus distorsions en els subministraments de productes i d'energia.
Una de les iniciatives portades a terme a Camden ha consistit en convèncer l'amo d'un supermercat de la zona perquè tingués un hort en el sostre del seu establiment, amb l'objectiu de vendre la producció obtinguda.
Moviment lent però segur
Poc abans de la videoconferència, s'ha presentat breument el Node Barcelona en Transició Antonio Scotti representant del grup, ha posat en relleu que "el moviment s'està estenent per tots els continents i ja arribat a 306 ciutats de 31 països". Scotti ha dit que per participar-hi "no cal ser cap expert en sostenibilitat sinó tenir una visió de com podria ser un estil de vida que no depengués dels combustibles fòssils". I ha remarcat que Barcelona en transició estava "totalment obert a rebre iniciatives de la ciutadania i dels moviments socials". Igualment, ha qualificat la necessitat d'aquest procés d'"inajornable".
El mateix Alexis Rowell seria un exemple de ciutadà, en aquest cas periodista i home de negocis, que a través de la seva feina pren consciència de que cal fer alguna cosa davant la incertesa. Rowelll ha explicat com va adonar-se que la dificultat d'obtenir combustibles fòssils era, efectivament, una situació sobre la què calia fer alguna cosa i va veure en el moviment de les ciutats en transició una oportunitat "per preparar poc a poc a la gent per un canvi espectacular que tindrà repercussions psicològiques importants".
Paral·lelament a la seva feina actual com a consultor, Rowell desenvolupa diverses activitats com l'organització de la conferència Passivhaus del Regne Unit. També treballa per l'organització no lucrativa Superhomes i per la campanya 10:10.
La videoconferència d'Alexis Rowell ha permès un diàleg de mitja hora entre ell i els assistents. L'acte s'emmarca en 2a Convenció de signants de l'Agenda 21 de Barcelona 2010-2011 i forma part del cicle Transicions cap a una Barcelona més sostenible.
