Alerta de l'ONU contra el canvi climàtic: "calen mesures urgents de tots els països"

Font: Xavier Duran - CCMA

29/11/2018 - 11:02

Les emissions mundials de diòxid de carboni, principal causant del canvi climàtic, van augmentar el 2017 després de tres anys d'estancament. No hi ha indicis que hagin assolit el seu màxim i al ritme actual faran que, el 2100, la temperatura mitjana del planeta hagi augmentat tres graus respecte a l'era preindustrial, amb uns efectes molt greus a tots els nivells.

Són dades poc encoratjadores però molt realistes de l'informe sobre diferències d'emissions 2018, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. És la novena edició d'un informe que avalua la distància existent entre la situació real de les emissions i el lloc on caldria arribar per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Entre el 2014 i el 2016, les emissions van disminuir lleugerament. Amb les dades del 2017, l'informe es pregunta si allò es devia fonamentalment a factors econòmics passatgers i no a les polítiques de reducció.

Però que les emissions baixessin aquells anys no significa que la concentració a l'atmosfera disminuís, perquè el CO2 es manté durant molt de temps. La concentració mitjana mundial de diòxid de carboni va assolir un nou màxim i va passar de 400,1 ppm (parts per milió) el 2015 a 405,5 ppm el 2017. Això representa el 146% del valor de l'era preindustrial, abans del 1750.

Segons l'Organització Meteorològica Mundial, l'última vegada que es va registrar a la Terra una concentració de CO2 comparable va ser entre 3 i 5 milions d'anys enrere. En aquell moment, la temperatura era de 2 a 3 °C més alta, i el nivell del mar, entre 10 i 20 metres superior a l'actual.

Compromisos insuficients
Si l'augment d'emissions no és bona notícia, encara sembla pitjor que, segons l'informe, els compromisos actuals dels diversos estats no permetran evitar l'augment màxim d'1,5 graus que, segons els experts, seria la forma de limitar els greus efectes que tindrà el canvi climàtic.

Per això, afirma, calen "mesures urgents i sense precedents per part de tots els països". Segons l'informe, per limitar l'augment a dos graus caldria triplicar els objectius de reducció d'emissions. I perquè la temperatura no augmenti més d'1,5 graus s'haurien de multiplicar per cinc.

Les emissions mundials de gasos d'hivernacle haurien de ser, el 2030, un 25% més baixes que les del 2017 per assolir un augment màxim de dos graus i un 55% més baixes si es vol mantenir la temperatura 1,5 graus per sobre de la que hi havia abans de la revolució industrial.

Polítiques fiscals
Les previsions de l'informe que avalua la diferència entre la realitat i l'objectiu necessari assenyalen que amb els compromisos actuals no només es produiria un augment de tres graus a finals de segle, sinó que aquest augment tindria continuïtat.

L'ONU afirma que el paper de les entitats subnacionals i no estatals és important perquè es compleixin els objectius dels estats. En aquests moments hi ha més de 7.000 ciutats, 245 regions i més de 6.000 empreses amb ingressos iguals o superiors als 36 bilions de dòlars que s'han compromès amb mesures de mitigació.

També afirma que la reforma de les polítiques fiscals pot resultar clau per incentivar les inversions en projectes amb baixes emissions. I apunta què es pot fer amb els diners ingressats:

"Els ingressos obtinguts per l'impost al carboni es poden destinar a reduir altres impostos, incrementar la despesa social o compensar les llars amb ingressos baixos."

Finalment, demana accelerar la innovació per reduir la disparitat entre les emissions actuals i els objectius marcats. Però per a això cal valentia:

"Les organitzacions públiques han d'estar disposades a assumir l'elevat nivell de risc en una fase primerenca que les organitzacions privades defugen."


L'exemple de l'energia solar
Posa com a exemple d'innovació reeixida la tecnologia solar fotovoltaica per produir electricitat amb la radiació del sol. Explica que, entre el 1998 i el 2015, la seva implantació va créixer a un ritme del 38%, superior a totes les previsions.

Aquesta expansió va fer possibles reduccions de costos basades en l'aprenentatge pràctic, economies d'escala, i recerca i desenvolupament. També es van reduir els marges de benefici a causa de la major competència, però això va portar a sistemes cada vegada més barats.

Entre el 1975 i el 2016, el preu dels mòduls va disminuir al voltant d'un 99,5%. Cada duplicació de la capacitat instal·lada va coincidir amb una caiguda del 20% en els costos. "Les polítiques públiques d'innovació han estat i continuen sent essencials en aquest procés al llarg de tota la cadena d'innovació", conclou.


Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Notícia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic. La conclusió  és que les polítiques de creixement verd no tenen suport empíric. De fet, l'evidència dóna lloc a noves preguntes sobre la legitimitat dels esforços del Banc Mundial i l'OCDE per promoure el creixement verd com una sortida d'emergència ecològica.

Article

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha habilitat un visor fotogràfic que permet comprovar els danys ocasionats per l’episodi de fort onatge registrat entre els dies 19 i 23 d’abril. El visor compara una imatge de cada tram del litoral, entre l’Ampolla i Blanes, abans del temporal amb imatges aèries captades el 26 d’abril des d’un avió equipat amb càmera fotogramètrica.

Butlletí