Administracions i entitats signen la Carta del paisatge del Garraf

Font: Generalitat

05/05/2019 - 18:26
Foto: Omnium cultural

Foto: Omnium cultural

Les cartes del paisatge són instruments de concertació entre agents d’un territori per fer el diagnòstic de l’estat de conservació d’un paisatge, fixar uns objectius de qualitat i concretar les accions de millora que durà a terme cadascú.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, han signat aquest 3 de maig la Carta del paisatge del Garraf, a la qual s’han adherit posteriorment ajuntaments i entitats. A l’acte també han assistit el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.
 
La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya preveu  les cartes del paisatge com un instrument de concertació entre administracions públiques i entitats privades d’un territori determinat per tirar endavant accions concretes de millora del seu paisatge. A hores d’ara, s’han signat les cartes del paisatge de l’Alt Penedès, Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon (Ripollès), Alt Empordà i Lluçanès, i es troba en redacció la de la Conca de Barberà.
 
Poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, mancomunitats, municipis) o per entitats. En aquest cas, ha estat el Consell Comarcal del Garraf qui va impulsar, el 2017, la redacció de la seva Carta del paisatge. La comissió de seguiment, formada pel Consell Comarcal, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Departament de TES va validar el seu contingut. Finalment, la Carta va ser aprovada ahir pel Ple del Consell Comarcal, i a partir d’ara s’hi podran adherir els ajuntaments i les entitats de la comarca.
 
Com ha explicat el conseller Calvet, una Carta és “un compromís col·lectiu entre les administracions i la ciutadania per vetllar per un dels nostres béns més preuats” i, com a tal, “és un símptoma de la maduresa que tenim com a país”. “El paisatge és un element d’identitat, també ens garanteix una qualitat de vida i esdevé un valor social i un actiu econòmic”, ha destacat Calvet.
 
Diagnosi i objectius de qualitat
 
Les cartes inclouen una diagnosi dels valors i les dinàmiques del paisatge de la zona que abasten, la definició d'objectius de qualitat paisatgística a assolir i la concreció de les accions específiques que han d'emprendre els diversos agents.
 
En tots els casos, les cartes han de garantir la participació ciutadana. En aquest sentit, Calvet ha subratllat que “qualsevol eina que sorgeixi del poder públic indispensablement ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania”, atès que “la participació ciutadana és una baula imprescindible per enfortir la nostra democràcia”.
 
Totes les cartes del paisatge han de ser coherents amb el contingut del Catàleg del Paisatge del seu àmbit territorial i també han de tenir en compte els catàlegs del patrimoni cultural, artístic i natural d'àmbit municipal, en els casos en què estiguin aprovats.
Una eina de planificació i de gestió
 
Les cartes del paisatge no són simples declaracions de principis, sinó documents de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants acorden un projecte col·lectiu i treballen per assolir els compromisos. “No són uns documents inerts, que descriuen i prou, sinó uns instruments d’acció”, ha reblat el conseller.
Així, les cartes contribueixen a:
  • Definir un marc comú que faciliti l'entesa i el consens entre els agents implicats en les transformacions i la gestió del paisatge d'un territori concret.
  • Servir de referència en els processos de planificació territorial i urbanística endegats per les administracions.
  • Facilitar l'aplicació i difusió de noves pautes de gestió del paisatge basades en el reconeixement del seu caràcter com a bé d'interès col·lectiu i en el seu valor dinamitzador de les economies i del desenvolupament local.
La Carta del paisatge del Garraf abasta els municipis de Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella, Sitges i Vilanova i la Geltrú, sumant gairebé 147.000 habitants. Tota aquesta àrea es divideix en 9 àmbits de paisatge, que són coherents amb les unitats de paisatge definides en els Catàlegs de paisatge.
En total, es proposen 36 grans objectius de qualitat paisatgística, que s’assignen a cadascun d’aquests àmbits, i es concreten les 42 actuacions que els signants de la Carta duran a terme per assolir-los.
 
El paisatge, també als assentaments urbans
 
El conseller Calvet ha aprofitat per recordar que el Departament de TES treballa en la redacció de la Llei de territori, que repensarà tota la legislació en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits.
 
Així, ha explicitat que, “precisament, volem incorporar el paisatge a la legislació ordinària”. La Llei de territori “abandonarà la idea que el tractament del paisatge correspon només a l’àmbit dels espais oberts”, atès que “volem integrar-lo també en el sòl urbà i introduir el requeriment del paisatge en la planificació dels assentaments urbans”, ha concretat Calvet.

 

Relacionats

Article

L'AMB publica aquesta guia de criteris bioclimàtics, la qual inclou els criteris de disseny i actuació als espais verds urbans que poden potenciar i millorar de manera notable la regulació tèrmica d'aquests espais, tant a escala local (dins de les zones d'ús de l'espai verd), com a escala de ciutat (entorn de l'espai verd).

 

Notícia

L’ampliació incorpora vint municipis de l’entorn del Parc Natural, inclòs Falset, la capital del Priorat, que es converteix en l’única comarca de Catalunya que ha apostat en la seva totalitat per un projecte de protecció envers la contaminació lumínica. La zona rep la certificació com a Destinació Turística Starlight en reconeixement a la bona qualitat del cel nocturn.

Article

Saps que tens totes les dades sobre els boscos de Catalunya a la teva disposició en un únic portal? Aquest portal és una iniciativa del CREAF i del CTFC i reuneix tota la informació disponible sobre els boscos de Catalunya en un sol web, s’ha batejat amb el nom de Laboratori Forestal Català i és una peça vertebral del nou Portal de Boscos de Catalunya juntament amb l’Observatori Forestal Català.

Butlletí