[ACCIÓ 21] Barcelona torna a sentir, després de 30 anys, el vol del falcó peregrí

Al campanar major de l'església de Santa Maria del Mar tenien el niu l'última parella reproductora de Falcó Peregrí que va habitar Barcelona. Era la primavera de 1972, quan emparats per la llei que ho permetia uns caçadors acabaren amb els últims falcons peregrins de la ciutat.
Ara, després de més de 30 anys d'absència, el programa de reintroducció del Falcó Peregrí de Thalassia Estudis Ambientals va aconseguir que al 2004 una parella tornés a nidificar a Barcelona concretament al penya-segat marítim de Montjuic. Però el trajecte no ha estat fàcil.
Fruit d'una persecució d'anys, el falcó a la dècada dels 70 va passar a tenir, només l'estatus d'hivernant malgrat que s'havia reproduït a la ciutat durant segles. Ja que aquesta li ofereix un símil de l'ambient rupícola, (el seu hàbitat) on pot obtenir presses en abundància ( coloms, estornells, cotorretes) llocs de cria i de forma general, la seguretat que li suposa l'absència de depredadors i competidors. A més i com altres espècies que fan niu o viuen fixades en roquissers i esqueis, empren els edificis alts de la ciutat com simuladors de penya-segats. Al falcó peregrí a més la presència d'edificis alts li proporciona bones talaies des d'on observa les possibles preses i on poder niar.
Aquest fet, i un cop protegida per llei aquesta espècie, és el que va portar a Thalassia Estudis Ambientals S.L. a proposar al 1999 a l'Ajuntament de Barcelona el projecte de reintroducció del falcó peregrí a la ciutat. Un projecte que pels seus resultats i per ser pioner a Catalunya i l'Estat ha estat reconegut amb el Premi Acció 21. D'aquesta forma es reconeix la tasca d'ajudar a recuperar una espècie, les poblacions de la qual varen desaparèixer per culpa de la persecució humana. El projecte ha rebut també reconeixements internacionals, com ara de les ciutats de Nova York, Montreal o Colònia.
Els valors associats a aquesta iniciativa són una revalorització del patrimoni natural de la ciutat de Barcelona, i la seva difusió social, la recuperació i la incorporació a l'ecosistema urbà d'un element que faltava a la cúspide de la piràmide tròfica, i la ubicació de la ciutat de Barcelona al capdavant de la gestió de la fauna urbana i la recuperació d'espècies extingides per causes antròpiques, per tant un model pioner a l'Estat.
Tornar a casa per niar El Programa de reintroducció i seguiment de la població, ha fet que des del 1999, s'hagin alliberat un total de 51 polls, escollint alguns d'aquells indrets on antigament ja s'havia reproduït l'espècie, com ara la Basílica de Santa Maria del Pi i el Temple de la Sagrada Família i alguns de nous, com l'Hotel Princesa Sofía Inter-Continental i el Museu Nacional d'Art de Catalunya . Finalment l'any 2004 el projecte aconsegueix l'objectiu principal: el falcó peregrí torna a nidificar a Barcelona després de 31 anys d'absència.
Per aconseguir-ho s'ha utilitzat el mètode 'Hacking'. Una tècnica que perviu des dels temps dels antics falconers medievals, que consisteix en simular les condicions naturals i físiques d'un niu. És a dir, pollets de falcó nascuts en captivitat es col·loquen en una caixa-niu al terrat d'un edifici ben alt. Un cop allí, s'alimenten durant un període de temps que oscil·la entre les quatre i les dotze setmanes, fins que es poden independitzar dels pares 'adoptius' (les persones que els alimenten) i poden caçar i alimentar-se pel seu compte.
Gràcies a la tendència acusada que tenen els falcons a tornar a criar allà on han nascut (fil·lopàtria) alguns dels exemplars alliberats tornaran o es quedaran fixats al territori proper a la caixa- niu on han passat els primers dies de la seva existència. Al cap de 2 o 3 anys, els falcons són adults i sexualment madurs i poden reproduir-se. Amb la qual cosa, si és el cas, s'assoleix l'objectiu principal: els falcons nien al territori on s'han alimentat quan eren pollets.
A 5 anys de l'inici del projecte, s'han aconseguit els resultats esperats, amb el naixement dels primers exemplars urbans desprès de 31 anys, concretament al penya-segat marítim de Montjuïc i a la torre Macosa, davant el parc de Diagonal Mar.
Aquest projecte paral·lelament ha conduït a aprofundir en el coneixement de la fauna i la flora urbana barcelonina i en aquest sentit ha permès donar a conèixer i impulsar mesures de protecció d'indrets d'alt valor ecològic de la ciutat desconeguts fins ara. És el cas del penya-segat marítim de Montjuïc, el qual gràcies a aquest projecte s'ha donat a conèixer i s'han impulsat les mesures oportunes per protegir-lo.
Fruit d'aquesta iniciativa val a dir que s'han engegat iniciatives similars a Tarragona, Girona, la seu d'Urgell, Sabadell, Lleida i Manresa. I a l'Estat Espanyol a Salamanca, Àvila, Valdemoro i Madrid.