12/09/2007 - 00:00
De manera molt recurrent s'afirma que la superació dels problemes ambientals ha de passar per la recerca i la gestió integrada i interdisciplinària. L'agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat) del COAC i el grup de recerca SosteniPrA, adscrit a l'ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona, ho van demostrar en un acte - debat per tal de mostrar el desenvolupament d'indicadors de sostenibilitat urbana i la seva posterior implementació en el planejament. Que es tracta d'una matèria amb interès ho demostra l'elevada assistència d'arquitectes i urbanistes que van fer petita la sala del Foment de les Arts Decoratives (FAD) on es va dur a terme l'esdeveniment.
L'anàlisi sistèmica del medi urbà permet detectar elements ineficients com la manca d'aprofitament de les aigües pluvials, les pèrdues en la distribució o la diferència de consum en equipaments molt semblants.
'Del país a l'habitatge'
El grup Sostenibilitat i Prevenció Ambiental (SosteniPrA) treballa en els àmbits de l'anàlisi del cicle de vida, l'ecodisseny, l'ecoficiència, l'ecologia industrial, l'anàlisi de fluxos materials i energètics, aplicat als sistemes industrials, urbans i agrícoles. En el cas dels sistemes urbans es pot treballar tant a escales macro (país, regió metropolitana, ciutat) com a altres més reduïdes (barri, edifici, pis o mobiliari).
Per altra banda, el Ministeri de Medi Ambient és a punt d'aprovar l'Estratègia del medi ambient urbà que té com a objectiu assolir una qualitat de vida amb un menor impacte de les ciutats. L'estratègia aposta per potenciar observatoris existents així com treballar de manera coordinada entre administracions, universitats i professionals per la definició d'indicadors clars, de cost reduït i de replicació factible per avaluar l'estat de partida i l'eficiència de les polítiques. En aquest marc, el Ministeri finança el projecte 'Indicadors urbans d'autosuficiència ambiental per a l'aigua, residus, energia i materials' que tira endavant el grup SosteniPrA en el període 2007 - 2009. Joan Rieradevall ha recordat la importància d'actes com el del FAD ja que considera 'imprescindible el debat i la difusió d'uns elements que després hauran d'aplicar els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme'.
Abans d'arribar als indicadors cal treballar en eines que s'adaptin a les diferents escales. Si fins ara s'han desenvolupat de manera notable metodologies com les auditories, la petjada ecològica o l'Agenda 21, SosteniPrA treballa en posar a punt l'anàlisi del cicle de vida (ACV) o l'anàlisi de fluxos de materials (MFA, en l'acrònim anglès). Així mateix, i de cara al futur, investiga altres eines com l'anàlisi d'exergia (magnitud termodinàmica).
L'avaluació d'aquests fluxos ens pot indicar elements crítics i sobretot pot suposar un element de suport per a la gestió. Per exemple, l'anàlisi dels materials a Catalunya assenyala que cada habitant consumeix anualment 16 Tm, un 90% dels quals associats al sector de la construcció. L'anàlisi de la tendència ens mostra que els materials per a la construcció han augmentat un 120% en els darrers quinze anys. L'MFA també forneix dades com la tipologia de materials així com les emissions derivades en tots els seus processos -fabricació, construcció i transport-.
Estalvi d'aigua: un gran camí per recórrer
Un altre cas interessant de metabolisme urbà és l'estudi dels fluxos d'aigua en els municipis de la costa barcelonina -àmbit que inclou des de Blanes a Vilanova- del qual es desprèn que el 90% dels recursos són importats -transvasament del Ter- mentre que la resta s'extreu en aqüífers locals. Mentre l'aigua reutilitzada no arriba a l'1% del flux total, les pèrdues -tants a l'abastament en alta com en baixa- representen una tercera part de l'aigua del sistema.
Xavier Gavarrell, investigador de SosteniPrA, utilitza aquestes dades per matisar el dèficit hídric del nostre país. A banda del 30% de pèrdues, les precipitacions en aquesta àrea litoral són de 248 m3 anuals mentre que al sistema n'hi entren 202.
Joan Rieradevall per la seva banda, ha mostrat un estudi que va radiografiar Montjuïc -muntanya que denominen com a 'polígon de serveis'- es va concloure que a cada visitant li corresponia un consum d'aigua mitjà de 75 litres. Més enllà de la dada Rieradevall afirma que 'Montjuïc és amb 15 milions de visites anuals el barri més freqüentat del món' i aquest fet multiplica la importància d'avaluar-ne els fluxos.
Tanmateix es detecta un aspecte sorprenent, equipaments equiparables -per exemple dos museus- gasten fins a 170 vegades més d'aigua per visitant un respecte l'altre. Per Rieradevall aquest fet demostra que 'el sector serveis no entén l'impacte ambiental com a una oportunitat per a la competitivitat'; 'aquest fet no es podria donar mai a la indústria' afegeix.
Un altre element a tenir en compte és el potencial de recollida d'aigua pluvial en les àrees construïdes. En un estudi d'un polígon comercial de Sant Boi es va determinar que els 151 m3 de precipitació en aquestes àrees no s'aprofitaven mentre que dels 37 m3 servits per la xarxa tan sols un 5% s'utilitzava com a aigua de boca mentre que la resta es podrien satisfer amb recursos de menor qualitat per a la neteja exterior, el reg de jardins i l'aigua per a sanitaris.
A partir d'aquest estudi, SosteniPrA ha dissenyat un nou indicador -el denominat WSSI- que relaciona el potencial de recollida pluvial respecte al consum total d'aigua. D'aquesta manera si l'índex és major a 1 es determina que aquella àrea té un excedent d'aigua. En el cas de Sant Boi, a partir de l'aigua de teulats en el període 1970 - 2000 s'assoleix un valor d'1,1 -tot i que en anys de sequera com el 2006 no va passar de 0,85-; en canvi, si es pogués aprofitar el conjunt d'àrea artificialitzada els valors se situarien entre 2 i 3. Cal tenir en compte, que totes aquestes dades no tenen en compte possibles mesures d'estalvi fet que suposa que el potencial de millora sigui encara major.
