Sant Sebastià, la Nova Icària i Llevant, les platges amb més microplàstics de tot Catalunya

Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes
16/05/2022 - 12:10

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor. Els resultats, publicats a la revista d’accés obert Environmental Research Letters, revelen que a les zones de bany hi ha una gran quantitat de microplàstics, la presència dels quals està sotmesa a una gran variabilitat tant espacial com temporal.

 

Cal destacar que la recerca oceanogràfica ha documentat àmpliament la presència de microplàstics als oceans, però les dades sobre la situació a les zones de bany a pocs metres de la costa són molt escasses a causa de les dificultats d’accés dels vaixells científics.  "Les concentracions mitjanes que hem trobat a prop de la costa són superiors a les trobades anteriorment fora de les zones de bany. En les primeres hem detectat concentracions màximes molt més elevades —de més de sis plàstics per metre quadrat— i més freqüents en el temps. A més, en alguns punts i moments de l’any, superen en un ordre de magnitud les mitjanes trobades a la Mediterrània i a escala mundial", explica la professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal.

D’altra banda, segons la professora, el projecte ha servit per demostrar que "la ciència ciutadana és una eina molt útil i potent per investigar la contaminació marina, alhora que empodera els ciutadans amb coneixement científic".

Mostra recollida a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, de la qual es poden inferir els diferents tipus de microplàstics que floten a la costa catalana. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.


Més plàstics a les zones urbanes molt poblades

Aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen, segons els autors, que "hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa". A l’article se’n suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports. "Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat", explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article. En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.

A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. "Hem observat que en zones com ara a Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a l’alça just abans i després dels mesos d’estiu", subratlla l’investigador.

Voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb una xarxa especial arrossegada per embarcacions sense motor. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.


Esbrinar l’origen dels microplàstics per dissenyar millors solucions

L’estudi no només ha determinat l’abundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició, que pot ajudar a determinar la font dels microplàstics, la qual cosa és fonamental per proposar solucions a la creixent presència de plàstic en el medi marí. Els resultats mostren que escumes i filaments —procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera— constitueixen gairebé l’11 % dels plàstics recollits. No obstant això, la gran majoria dels plàstics s’identifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans. "Hem pogut identificar fragments i làmines de polietilè, provinents de la fragmentació de bosses; fragments de polietilè i polipropilè, resultants de la fragmentació d’envasos o ampolles; fragments de poliestirè expandit, utilitzats en envasos d’aliments; filaments d’arts d’activitats pesqueres, fragments de gespa artificial, etc.", detalla Anna Sanchez-Vidal.

Tota aquesta informació, des de les característiques físiques dels microplàstics fins a les concentracions en cadascuna de les zones de mostreig, es poden consultar en un web amb diverses eines de visualització per fer més accessible a la societat les troballes de l’estudi.

Les embarcacions duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.


Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar

La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya. Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar, aquests voluntaris han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe. "Hi ha hagut molta participació, i això ens ha confirmat que la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i l’estudi de l’impacte que tenen els plàstics sobre el medi marí", explica Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.

Amb una freqüència setmanal o quinzenal, els voluntaris sortien a navegar durant aproximadament una hora amb taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem. Enganxada al darrere, les embarcacions duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Les coordenades dels trajectes es van enregistrar mitjançant un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per tal de documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament. A continuació els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los. "Ens ha sorprès el gran volum de dades d’alta qualitat i de gran rellevància científica que s’han pogut obtenir en un temps i amb un pressupost relativament inferiors respecte d’altres projectes científics similars", destaca Anna Sanchez-Vidal.

Des de Surfrider també valoren molt positivament la col·laboració amb la UB i l'equip del GRC en Geociències Marines: "Els projectes que involucren centres d’investigació i societat són clau per poder continuar amb la recerca de solucions a la problemàtica dels plàstics als oceans", recorda Maria Ballesteros.

Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar, aquests voluntaris han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe. Foto: Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la UB.


Recerca a les costes catalana i basca

El pas següent del projecte és analitzar si les tendències detectades en aquesta recerca es mantenen en el temps, quins factors específics condueixen a les variacions que s’han detectat i com evoluciona la concentració de microplàstics a curt i llarg termini.

Amb aquests objectius a l’horitzó, el projecte de ciència ciutadana continuarà els propers mesos gràcies al finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). A més, ampliarà les zones de mostreig a la costa basca. "Això ens permetrà conèixer una mica millor els mecanismes de dispersió i les característiques dels microplàstics en dues zones ben diferenciades: una zona amb elevades densitats de població en un mar semitancat a la Mediterrània occidental i una zona amb una densitat de població relativament baixa, però amb una gran activitat pesquera a l’oceà l’Atlàntic", conclou Anna Sanchez-Vidal.

 

Article de referència

William P. de Haan et al. «Floating microplastic loads in the nearshore revealed through citizen science». Environmental Research Letters. Abril de 2022. Doi: https://doi.org/10.1088/1748-9326/ac5df1


 

Relacionats

Notícia

Una recerca, liderada per la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat d’Alcalá de Henares, ha revelat la presència de microplàstics a l’aigua potable de diverses ciutats espanyoles, tot i que en concentracions que suposen un risc insignificant per a la salut humana. Barcelona destaca com una de les ciutats on es poden trobar rastres d’aquests materials a l’aigua de l’aixeta.

Article

El llibret "Dades del Medi Ambient a Catalunya" es publica des de l’any 1993 sense interrupcions. Les estadístiques i indicadors ambientals que conté s’actualitzen una vegada a l’any i, generalment, fan referència a l’any anterior al de la publicació, excepte les que presenten una major complexitat de càlcul o de recollida que solen actualitzar-se cada any i mig i, en aquest cas, el decalatge temporal és més llarg.

Notícia

Un cop la Generalitat de Catalunya ha aprovat i publicat el nou Decret per flexibilitzar les mesures a adoptar per la situació de sequera, les diverses associacions municipalistes han valorat les mesures adoptades. En alguns casos es consideren insuficients o impossibles de gestionar per part dels ajuntaments.

Butlletí