Font: Ajuntament de Terrassa
La proposta contempla sol·licitar al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat la definició dels límits com a corredor verd; la redacció i aprovació d'una figura de protecció; l'elaboració d'un pla director urbanístic i insta també a què els ajuntaments de Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Sant Quirze del Vallès també l'aprovin en els respectius plenaris municipals.
La Via Verda del Vallès abasta un total de 17 km, que van des del peu de La Mola fins a les portes del parc de Collserola, en un espai del qual també forma part l'Anella Verda. Aplega al seu pas els terrenys agroforestals que hi ha entre els sistemes urbans del riu Ripoll-Besos i de la Riera de Rubí- Llobregat; les planes que hi ha entre Sabadell i Terrassa; la Serra de Galliners, entre Rubí i Sant Quirze del Vallès; i també les que hi ha entre Cerdanyola i Sant Cugat.
Aquest connector natural ha estat reclamat des de l'any 1996, quan va ser presentat pel Fòrum Terrassenc per a la Protecció i Ordenació del Medi Natural i del Paisatge, per tal de fomentar els valors paisatgístics de la plana vallesana i la connectivitat entre la serralada prelitoral i litoral.
Altres iniciatives per protegir els espais naturals
Amb l'Anella Verda, l'Ajuntament de Terrassa ha preservat els valors naturals i agraris que hi ha a l'entorn natural de la ciutat, tot i que el projecte també contempla protegir els espais que estan situats al sud del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com a part fonamental de les connexions nord-sud amb el Parc de Collserola. Terrassa, juntament amb Viladecavalls, Vacarisses i Matadepera, promou l'ampliació del Parc Natural i el juliol de 2020 va plantejar conjuntament a la Diputació de Barcelona, com a organisme gestor, i també a la Generalitat la inclusió dels terrenys situats al nord del municipi.
Es tracta d'una zona boscosa de 1.304 hectàrees, que representen el 30% del sòl no urbanitzable municipal i que estan situats al sud de l'actual límit del Parc. De fet són part del connector sud entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Natural de la muntanya de Montserrat i del connector nord-sud amb el Parc Natural de Collserola, espais que també formen part de la Xarxa Natura 2000.
