Avià aposta per la reintroducció de fauna autòctona al llac de Graugés

07/04/2021 - 17:42

S’han introduït 10 ànecs de coll verd, 2 bernats pescaires, 4 eriçons de bosc , 3 tortugues de rierol, 1 martinet menut, 20 bagres i 15 barbs. La reintroducció d’espècies s’ha dut a terme després de la captura de 31.693 exemplars d’espècies invasores.

El consistori ha invertit un total de 24.000 euros per dur a terme les reintroduccions i el control de la fauna invasora

L’Ajuntament d’Avià ha dut a terme la reintroducció d’ unes quantes espècies de fauna autòcton del llac de Graugés per afavorir la biodiversitat. Aquesta primavera els visitants podran comprovar-ho i veure les 2 illes flotants que hi han al llac gran perquè s’hi refugiïn els animals. Unes illes que amb l’arribada del bon temps reverdiran (si els ànecs no es mengen els brots verds).

En concret s’han introduït 10 ànecs de coll verd (Anas platyrhinchos) 2 bernats pescaires (Ardea cinerea), 4 eriçons de bosc (Erinaceus europaeus), 3 tortugues de rierol (Mauremis leprosa), 1 martinet menut (Ixobrychus minutus), 20 bagres (Squalis laietanus) i 15 barbs (Barbus haasi). Carles Navarro, el regidor de Medi Ambient ha explicat que les bagres i els barbs, “s'han introduït per comprovar si la seva evolució és positiva, per considerar si més endavant cal fer una nova reintroducció d'aquestes espècies, o no és viable”.  Es tracta d’animals provinents de cria en captivitat i d’altres de rescatats del Centre de Camadoca de Santa Maria de Merlès i també del centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa.

La reintroducció d’espècies s’ha dut a terme després de la captura de 31.693 exemplars d’espècies invasores del llac de Graugés entre silurs (Silurus glanis), peixos sol (Lepomis gibbosus), gambúsia (Gambusia affinis), cranc de riu vermell (Procamburus clarkii), tortugues de florida  (Trachemys scripta)  i un visó americà (Neovison vison). Tot plegat amb un pes de 270 quilos. Un 48% del total són 129 quilos de silurs, un 55% dels quals mesuraven més de mig metre de llargada i alguns superaven el metre. El silur és un peix depredador que depenent de la seva mida, pot menjar els ànecs i les seves cries, entre d’altres i és una de les espècies més perjudicials.

El 38% restant de les captures han estat 12.072 peixos sol, un 24% corresponen a 11.663 gambúsies. Així mateix s’han capturat 7.774 crancs de riu vermell  dels quals 4.293 són femelles i 3.481 mascles. Igualment s’han tret del llac 9 tortugues, totes exòtiques. Igualment s’ha agafat un visó americà.

 

Control i reintroduccions de la fauna

El consistori d’Avià ha invertit un total de 24.000 euros  per dur a terme les reintroduccions i el control de la fauna invasora. El 70% d’aquesta inversió es subvencionada pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

 El regidor de Medi Ambient, Carles Navarro ha explicat que  aquestes actuacions han de servir per  “controlar la fauna invasora introduïda, perquè és perjudicial per a la fauna autòctona que cal preservar”.  Les espècies invasores són perjudicials perquè entren en competència directa amb la fauna del país per l’alimentació, l'espai i a més poden transmetre malalties, així com alterar l'ecosistema i acabar desplaçant espècies pròpies del lloc. El regidor Navarro hi ha afegit que en els propers anys es faran noves accions de reintroducció  i també de controls de la fauna invasora així com també la instal·lació d'alguna altra illa flotant. De moment, la feina realitzada fins ara ha permès que al llac de Graugés  hi hagin de nou espècies de peixos autòctons com els barbs i les bagres.

El consistori ha creat  2 illes flotants (cadascuna fa 6 metres quadrats) al llac gran de Graugés. “Son refugis de fauna, sobretot d’ocells que podran passar-hi la nit així queden més protegits dels depredadors i de pas ajuda a des nitrificar les aigües” ha indicat Navarro.

 

Basses artificials

Els estanys de Graugés estan situats al terme municipal d’Avià. Són un sistema de basses d’origen artificial creades entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per sèquies i bombes d’aigua al riu Llobregat i a les rieres d’Avià i font Caldes, amb la finalitat d’abastir la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal Sala. Amb el temps han esdevingut una de les principals zones humides de la conca del Llobregat. La zona humida ocupa 12,5 hectàrees (Ha).

 

Una zona d’oci

L’estany ha estat sempre una zona d’oci i d’activitats pels habitants del voltant i visitants. El 29 de novembre de 2010 la propietat va cedir una part important de l’estany a l’Ajuntament d’Avià; una altra part resta encara en mans de la família propietària i té l’accés tancat. L’Ajuntament va habilitar uns senders al voltant de l’Estany, per tal que les persones hi puguin dur a terme activitats lúdiques, aquesta zona està oberta a tothom i els animals de l’entorn hi tenen accés. També va limitar una zona de nidificació, que està tancada.

 

Normativa d’usos

L’Ajuntament d’Avià, amb l’ajut d’ADEFFA, entitat amb la que col·labora, han redactat una normativa d’usos de l’Estany de Graugés per evitar, entre d’altres conseqüències negatives, la introducció il·legal de peixos o la pesca de nit. Per posar fi a problemàtiques com la pesca no controlada  s’ha redactat una ordenança que regula aquestes activitats. S’han posat senyals per informar de la normativa a cinc indrets de l’estany, seguint la normativa de retolació dels Espais Naturals Protegits. Els encarregats de fer complir aquesta normativa són els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. L’incompliment pot ser motiu de sanció. Per llegir la normativa clicar aquí.


 

Categories: 

Relacionats

Article

L’esdeveniment, que buscava promoure la sostenibilitat i conscienciació ambiental, amb especial atenció a l’ecosistema marí, va ser tot un èxit. En paral·lel, es va presentar el Llibre “El Futur que volem”.

Article

El projecte “LLIGAMS, teixint natura amb la societat” de Sàmara Natura, guanya la 4a edició del Premi “Natura i Societat” promogut per la Fundació Privada Girbau

Article

El Centre d'Estudis del Mar de Sitges avalua l'estat de la posidònia a les costes del Garraf.

Butlletí