Informe "Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona"

28/03/2021 - 18:06

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha definit el nou Sistema de vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona (VISSAB) per fer el seguiment de l’exposició al soroll i l’impacte en salut a la ciutat. El VISSAB es presenta per primera vegada a l’informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona que aporta els primers resultats obtinguts. El document analitza l’exposició al soroll dels veïns i veïnes de la ciutat segons els llindars considerats perjudicials per a la salut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), partint de les dades del Mapa estratègic de soroll 2017 de l’Ajuntament de Barcelona i tenint en compte la percepció i les desigualtats socials.

Hi ha evidència científica que l’exposició crònica al soroll ambiental té efectes importants sobre la salut i la qualitat de vida de les persones. El soroll ambiental afecta el benestar emocional, psicològic i social, i també causa trastorns del son, malalties cardiovasculars i mort per causa cardiovascular, trastorns metabòlics en adults i problemes del desenvolupament cognitiu en infants. A la Unió Europea, després de la contaminació atmosfèrica, el soroll és el segon factor ambiental que més impacta la salut de la població.

En aquest context, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha definit el nou Sistema de vigilància de l’impacte sobre la salut del soroll ambiental a Barcelona (VISSAB) per fer el seguiment de l’exposició al soroll i l’impacte en salut a la ciutat. Així com, per avaluar les mesures implantades a la ciutat per reduir-ne l’exposició i l’impacte. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat mesures d’actuació que inclourà el Programa de Reducció de la Contaminació Acústica 2021-2030 en què està treballant i que s’enllestirà a la tardor.

Així, el VISSAB es presenta per primera vegada a l’informe Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona que aporta els primers resultats obtinguts. El document publicat per l’ASPB analitza l’exposició al soroll dels veïns i veïnes de la ciutat segons els llindars considerats perjudicials per a la salut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), partint de les dades del Mapa estratègic de soroll 2017 de l’Ajuntament de Barcelona i tenint en compte la percepció i les desigualtats socials. D’altra banda, sintetitza l’evidència científica sobre els efectes del soroll ambiental en la salut i estima l’impacte que el soroll té actualment en la salut de la població de Barcelona.

Exposició al soroll ambiental

Segons el mapa de soroll de Barcelona el trànsit és la principal font de soroll a la ciutat. En concret, segons l’informe fet per l’ASPB, el 57% de la població està exposada durant tot el dia a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l’OMS considera perjudicials per a la salut (53 dB Lden) i un 27% de la població ho està a nivells molt per sobre d’aquest llindar (65 dB Lden o més).  La segona font de soroll és l’oci nocturn que afecta el 3% de la població, però de forma molt concentrada a zones que acumulen aquesta activitat.

A més, el document inclou dades de la darrera Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) que indiquen que gairebé la meitat de la població percep que el seu barri és molt sorollós, mentre que 1 de cada 4 considera que el seu habitatge té sorolls procedents de l’exterior.

Impacte en salut

Aquests nivells d’exposició al soroll tenen un impacte directe en la salut dels veïns i les veïnes. L’ASPB ha pogut quantificar una part d’aquest l’impacte en salut del soroll ambiental, com són els casos més greus de l’afectació emocional, psicològica i social (molèstia intensa), el trastorn greu del son i la mortalitat per malaltia cardiovascular. Així, s’ha estimat que a Barcelona més de 210.000 persones pateixen una molèstia intensa (afectació emocional, psicològica i social severa) a causa del soroll, que més de 60.000 persones pateixen un trastorn greu del son degut al soroll i que hi ha al voltant de 130 morts anuals per malaltia cardiovascular (al voltant d’un 3% de les morts cardiovasculars) atribuïbles a l’exposició crònica al soroll ambiental. Aquest impacte té lloc de forma més concentrada als barris del centre de la ciutat.

Diferències territorials

Pel que fa a la distribució geogràfica, a l’anàlisi de l’ASPB s’observen també fortes diferències territorials en l’exposició al soroll ambiental: l’Eixample és el districte amb més població exposada a nivells alts de soroll de trànsit i Ciutat Vella el que té més població exposada al soroll de l’oci nocturn. L’estudi de les desigualtats socials mostra que tot i que els barris amb rendes més altes tenen més població exposada a nivells alts de soroll ambiental, la percepció de soroll dins de l’habitatge és superior als barris de menor renda.

Soroll ambiental i salut a la ciutat de Barcelona [PDF]


 

Relacionats

Article

Un interactiu per la Setmana Sense Soroll 2021.

Article

L’exposició Adéu, soroll!  mostra els diferents ambients sonors, la percepció del so, les principals característiques del so i quina és la diferència entre so i soroll, què és la contaminació acústica i quines mesures existeixen per lluitar-hi.

Article
Del 26 d'abril al 2 de maig

Sota el lema "Stop soroll!", la SSS del 2021 té com a objectiu posar en valor totes aquelles actuacions i/o accions que permeten millorar la qualitat acústica del nostre entorn.

Butlletí