L’Ajuntament de Tarragona presenta un estudi de diagnosi i pla de gestió i recuperació de la platja Llarga

23/02/2021 - 11:51
By Isidro Jabato - Treball propi, CC BY-SA 3.0

By Isidro Jabato - Treball propi, CC BY-SA 3.0

La Conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquest dimecres l’estudi Diagnosi i redacció d’un pla de gestió, planificació i recuperació del sistema platja, accessos i entorns de la platja Llarga. El document analitza la situació geoambiental i de serveis actuals de la platja tarragonina, així com quina és la tendència evolutiva d’aquesta i els efectes que el canvi climàtic ha tingut i té sobre ella.  

El temporal Glòria, ocorregut  el gener del 2020, va tenir greus efectes en la platja Llarga, afectant més a les zones amb construccions humanes que als sistemes dunars naturals de la platja. Al gener d’aquest 2021, la borrasca Filomena va afectar les infraestructures de la platja Llarga i el seu espai natural demostrant, un cop més, que les zones amb un sistema dunar consolidat mostraren una major resiliència als efectes adversos. En canvi, les zones del club de vela i dels càmpings van sofrir efectes erosius per presentar estructures rígides no permeables i sense morfologia. La major regressió soferta es focalitza a l’espai del càmping Las Palmeras, que ha ocupat de forma progressiva el front dunar, erosionant la reserva sedimentària i la seva funcionalitat amb la seva estabilització artificial continua. 

Segons ha explicat durant la presentació de l’estudi el conseller de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, “tenim un problema greu d’emergència climàtica i, arran del temporal Glòria, vam creure necessari la realització d’aquest estudi per delimitar les accions necessàries per tal de recuperar els sistemes naturals de la platja Llarga força antropitzats, i així tenir més ressistència davant de nous temporals”. 

L’estudi fixa doncs un pla d’accions a curt, mig i llarg termini, amb mesures concretes per apostar cap a un sistema de gestió integral amb finalitat d’adaptació al canvi climàtic i la recuperació de la seva continuïtat i naturalitat. 

El document ha estat elaborat pel doctor en geografia i geologia i consultor ambiental, Francesc Xavier Roig i Munar, autor entre d’altres, d’estudis similars realitzats per municipis com Girona, Altafulla o el Vendrell. 

Tal com ha explicat Roig i Munar, “l’estudi parteix de la diagnosi del mal estat geoambiental del conjunt del sistema platja-duna fruit d’una manca de planificació i de gestió dels anys 90, quan es va començar a ocupar part del sistema dunar de la platja Llarga”. Per la seva banda, Puig ha explicat que “aquesta diagnosi ens permet des del consistori realitzar un full de ruta amb les accions que circumscriu l’àmbit d’actuació municipal així com també buscar finançament per altres intervencions". I ha conclòs: “Sabem que necessitem duna i que la duna salva la platja". 

El conseller de Medi Ambient, Xavi Puig (centre); l'autor de l'estudi, Francesc Xavier Roig (dreta), i el tècnic municipal de Medi Ambient, Isaac Andrade. Foto: Manel R. Granell.

Les accions proposades a l’estudi 

Les principals accions plantejades per l’estudi per al manteniment, recuperació i rehabilitació del sistema de la platja són la neteja sostenible manual per evitar que els residus s’incorporin al sistema provocant erosió i evitant la regressió dels espais dunars amb tasques amb maquinària; la retirada, ús i aprofitament de Cimodocea Nodosa Posidònia oceànica, afavorint l’estabilització del sistema dunar; i el retorn i distribució de sediments sobre la platja, aportant sorra a les parts mes deficitàries de la platja Llarga.  

Pel que fa a les accions proposades sobre el sistema dunar, l’estudi proposa la reubicació dels serveis de la platja recuperant la franja d'ocupació que tenia la platja fins als anys 90 i evitant aquells que es troben als fronts dunars; definir canvis en el pla d’usos i serveis així com interferir en elements que distorsionen la recuperació del sistema dunar com ara habitatges, sectors del càmpings i serveis de restauració. L’estudi també planteja la necessitat de duu a terme tasques de renaturalització i restauració dunar amb perimetratge, trampeig i ampliació del front dunar així com colonitzar els espais amb vegetació i eliminar les plantes invasores.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

Administracions, entitats i agents locals implicats en la gestió del fons marí, i ciutadania en general participaran a partir del 6 d’abril en un procés participatiu per fomentar el debat i concretar les actuacions de gestió de manera conjunta. La Diputació de Barcelona col·labora en l’elaboració del Pla, on també participa la Generalitat de Catalunya i Posidònia 2021.

Article

Del 29 de maig al 12 de setembre, les platges de Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella formaran part d’un pla pilot per restringir el tabaquisme al litoral barceloní.

Article

El procés de participació engegat pels Ajuntaments de Malgrat de Mar i Blanes entre febrer i març conclou la voluntat de la ciutadania, que hi va prendre part, d’augmentar el grau de protecció de la desembocadura del riu Tordera. 311 persones -229 a través de la web de l’Ajuntament de Malgrat i 82, de la de Blanes- van participar en les enquestes per expressar la seva opinió amb relació a l'ordenança per regular els usos i l’accés a la desembocadura, i a la declaració de reserva natural parcial d’aquest espai.

Butlletí