L’Aiguamoll de la Bòbila, de Santpedor, ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració

Font: Ajuntament de Santpedor

12/02/2021 - 09:34

L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració. Des de l’Ajuntament s'impulsa la preservació de l’espai i un seguiment regular de la biodiversitat mitjançant censos i estudis específics, com l’anellament científic d’ocells, que en poc més de 7 anys ha permès l’estudi de més de 10.000 exemplars diferents.

L’ornitòleg Marc Illa explica que “durant l’hivern hi pot haver entre 700 i 800 ocells de 60 espècies diferents, mentre que en les èpoques de migració (primavera i tardor) poden passar per l’Aiguamoll fins a 20.000 ocells de fins a 100 espècies diferents cada any”.

L’Aiguamoll de Santpedor és el lloc de la comarca amb més espècies d’ocells registrades. Les zones humides són un hàbitat molt important per la biodiversitat i aquest és l’únic aiguamoll de la Catalunya central que no està associat a un riu. Tot i que són molts els grups animals que s’aprofiten de les característiques de l’Aiguamoll, en destaca la gran presència d’espècies migradores i d’espècies aquàtiques que troben en aquestes zones un refugi pels seus desplaçaments o un lloc on criar i alimentar-se. El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor d’aquests tipus d’espais naturals, uns dels més productius i rics de la Terra i, alhora, dels més fràgils i amenaçats.

Sobre l’Aiguamoll de la Bòbila

L’Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural d’una gran biodiversitat, que ocupa una superfície de 7,47 hectàrees i està situat a 500 metres del nucli de Santpedor. Després de més de 25 anys de la seva recuperació, s’ha convertit en un destacat espai de divulgació de les zones humides i un punt de lleure per als veïns i venes del municipi i la comarca. L'Aiguamoll té el seu origen en una activitat industrial, ja que es va generar cap a mitjan segle XX per l'activitat extractiva d'una bòbila. El 1982 la indústria va fer fallida i l'indret va tenir una forta degradació i es va convertir en un abocador incontrolat. A principi dels anys 90, es va començar a promoure la necessitat d'aturar aquella degradació i, a partir del 1994 es va convertir el paratge en un aiguamoll.


Categories: 

Relacionats

Article

L’objectiu és afavorir que els ocells insectívors i els ratpenats facin el control natural dels insectes i plagues que hi pugui haver a la zona.

Article

Vilanova i la Geltrú és una de les tres ciutats europees que serà laboratori del projecte SCORE de millora de la resiliència de les ciutats costaneres davant dels efectes del canvi climàtic. El Projecte europeu SCORE aplicarà tecnologia innovadora a l'anàlisi, diagnosi i prevenció dels efectes del clima.

Article
By Isidro Jabato - Treball propi, CC BY-SA 3.0

By Isidro Jabato - Treball propi, CC BY-SA 3.0

La Conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquest dimecres l’estudi Diagnosi i redacció d’un pla de gestió, planificació i recuperació del sistema platja, accessos i entorns de la platja Llarga. El document analitza la situació geoambiental i de serveis actuals de la platja tarragonina, així com quina és la tendència evolutiva d’aquesta i els efectes que el canvi climàtic ha tingut i té sobre ella.  

Butlletí