Cartografia marina de les platges del Besòs

Font: AMB

08/02/2021 - 16:40

L'AMB, a través del servei de Cartografia, ha publicat en obert els resultats de la campanya batimètrica de les platges del Besòs que va fer el passat mes de maig del 2020. A partir d'ara, aquest coneixement s'integrarà al Pla d'estabilització de les platges i servirà com a base dels estudis previs del litoral metropolità nord, que es presentaran entre el febrer i el març d'aquest any. Aquest producte digital es coneix com a cartografia marina i es pot consultar i descarregar gratuïtament al Geoportal de cartografia de l'AMB.

Les mesures que es van portar a terme s'han materialitzat en una sèrie de mapes i models que simulen com és la part submergida del litoral metropolità. El producte resultant consisteix en un model digital del fons marí amb diferents colors que expressen les diferents profunditats i la visualització d'altres elements, com poden ser roques, espigons submergits o dics. Entre les dades més rellevants, les batimetries mostren que el fons submarí del litoral metropolità nord té pendents molt més pronunciats que les platges del delta del Llobregat.

Aquest producte digital es coneix com a cartografia marina i es pot consultar i descarregar gratuïtament al Geoportal de cartografia de l'AMB.

Els resultats principals d'aquesta investigació marina del litoral metropolità nord són els següents: 

  • Existència d'una rampa o pendent que assoleix gairebé 20 metres de profunditat i va baixant des de primera línia de la costa fins a 400 metres de distància en línia recta.
  • El litoral de Sant Adrià de Besòs assoleix profunditats més grans a menys distància: 18 metres de profunditat a 300 metres de distància respecte de la primera línia de mar.
  • A Badalona, aquesta rampa és molt més pronunciada, de manera que a menys distància hi trobem més profunditat: 20 metres de fondària a 300 metres de l'espigó del port de Badalona.
  • A Montgat: el fons marí és més suau i la rampa submergida és menys inclinada, però parteix de nivells més profunds a primera línia de la costa. Té una fondària de 10 metres a una distància de 500 metres, mesurada des de la línia de costa.

Primera campanya batimètrica de l'AMB per estudiar en profunditat el fons marí

Aquest estudi, que es va portar a terme a Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat, va captar mesures fins a 20 metres de profunditat i en una franja de 400 a 500 metres de distància des de la línia de la costa. Aquestes franges són les que més varien en cas de temporals i les que més influeixen en les platges emergides i, per tant, són les zones on s'emprendrien accions correctores per frenar el retrocés de la costa.

Aquesta radiografia, que rep el nom tècnic de topobatimetria, es va fer utilitzant una embarcació equipada amb diferents instruments, com sondes que emeten ones sonores i un GPS. També hi ha treballat un topògraf.

L'embarcació va prendre mesures des d'un metre i mig de profunditat fins a 20 metres sota l'aigua. La presència de relleu submergit es calcula gràcies a una sonda, que determina la fondària en funció del temps que triga l'ona sonora a anar des de l'embarcació fins al fons marí, rebotar i retornar a la superfície. Per la seva banda, el topògraf, equipat amb neoprè i un GPS, va mesurar la profunditat restant: des d'un metre i mig fins arran de sorra. A més, també va mesurar la part emergida de la platja. Aquestes tasques van durar 8 dies.

A banda de la metodologia convencional que s'utilitza en cartografia, l'AMB també va fer una prova pilot amb un dron aquàtic amb l'objectiu de poder contrastar els resultats tant de l'embarcació com del topògraf. Aquest aparell de tecnologia capdavantera consisteix en una petita embarcació controlada remotament i molt fàcil de maniobrar.


Col·laboració interadministrativa en la cartografia marina

Aquestes batimetries del litoral metropolità nord completen la radiografia de tot el litoral metropolità submergit, en què hi ha hagut una col·laboració interadministrativa per obtenir coneixement de tots els sectors. Per una banda, l'Ajuntament de Barcelona explora la costa de Barcelona ciutat, mentre que l'Autoritat Portuària de Barcelona mesura el litoral metropolità sud des del delta del Llobregat.

Paral·lelament a aquests treballs de monitorització del litoral submergit i emergit, l'AMB treballa coordinadament amb el Grup de Treball de Cartografia Marina, que depèn de la C4 (Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya), que es coordina des de l'ICGC. Aquesta comissió té l'objectiu de definir patrons homogeneïtzats dels models perquè les diferents administracions públiques puguin intercanviar i compartir aquestes dades.

D'aquesta manera, s'unifiquen esforços i s'eviten duplicitats de dades entre les administracions públiques. Així doncs, les dades que generi l'AMB es podran integrar dins dels models que porti a terme la Generalitat de Catalunya a través de l'ICGC.


Quins usos pràctics té la cartografia marina?

La funció pràctica principal és obtenir coneixement per elaborar estudis científics i projectes com el Pla d'estabilització de les platges, que aportarà solucions a la regressió estructural que pateixen les platges metropolitanes. Aquest usos es podrien concretar en els següents punts:

  • Conèixer el volum de sorra emmagatzemat a la platja submergida (és a dir, la part de la platja que es troba sota l'aigua de manera permanent) i que pot ser mobilitzada de manera natural cap a la platja seca (és a dir, la part de la platja "‘visible", des d'on trenquen les onades fins als passejos marítims).
  • Planificar/preveure les aportacions de sorra a partir de l'evolució d'aquesta al llarg del temps.
  • Conèixer, seguir i monitorar l'impacte dels temporals o del canvi climàtic sobre la variabilitat de les sorres.
  • Definir o quantificar, gràcies a la topografia o perfil del fons marí, la força potencial de l'onatge en cas de temporal amb l'objectiu de preveure'n i minimitzar-ne els danys.
  • Fer abalisament de les boies que separen la zona de banyistes de la zona d'embarcacions. El coneixement precís de la fondària, a una distància de 200 m des de la línia de costa, permet optimitzar la instal·lació.
  • Obtenir un coneixement base per a altres estudis de biologia marina, com ara actuacions per millorar la biodiversitat.
  • Disposar d'informació interessant per a la pràctica del submarinisme esportiu. 

 


 

Categories: 

Relacionats

Article
Un fondeig respectuós sobre els boscos submarins del mediterrani amb l'App FANCAT

Una App que permet saber on hi ha fanerògames marines mentre naveges pel litoral català per a un fondeig respectuós i ajudar a conservar els hàbitats i recursos marins.

Notícia

L’actualització del sis plafons que fan una proposta de recorregut circular l’ha fet el Consorci del Besòs a petició de l’Ajuntament de Montcada i Reixac i també s’ha adaptat per a les persones amb discapacitat visual.

Article

L’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona i el Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Generalitat de Catalunya han elaborat una Guia d’aprenentatge i servei (APS) sobre prevenció de la contaminació acústica en equipaments públics per donar suport als centres educatius per dissenyar projectes d’aprenentatge i servei enfocats a millorar la qualitat acústica d’equipaments sensibles.

Butlletí