El volum de brutícia abocada al mar podria superar els 3 bilions de tones en els pròxims 30 anys

Font: MónPlaneta

20/01/2021 - 17:41
Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci

Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci

L’estret de Messina, un pont submarí que separa l’illa de Sicília de la península Itàlica, és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. Així ho constata un nou article publicat a la revista Environmental Research Lettersi que signen els experts Miquel Canals, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i Georg Hanke, del Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys. 

Dirigida per la Universitat de Barcelona, aquesta publicació compila els resultats de la sessió científica sobre macrodeixalles marines que va tenir lloc el maig del 2018, promoguda pel Joint Research Centre de la Comissió Europea i l’Institut Alfred Wegener (AWI). Un equip de vint-i-cinc experts d’arreu del món hi van abordar aspectes com la necessitat de disposar de dades científiques, consensuar metodologies i potenciar estratègies per al desplegament de futurs estudis en aquest àmbit.  

El treball aporta una síntesi del coneixement actual sobre els materials d’origen humà dipositats als fons marins i revisa les metodologies per millorar els treballs futurs. "S’hi destaca la necessitat d’entendre l’existència, la distribució i la quantitat de deixalles per poder donar informació detallada sobre les mesures polítiques adequades", explica Georg Hanke, que afegeix que «el treball també mostra la necessitat d’utilitzar noves metodologies —altres enfocaments— per cobrir les àrees que no s’han tingut en compte abans, i proporciona eines que permeten avaluacions quantitatives com les recull la Directiva marc sobre l’estratègia marina (MSFD)». 

També signen l’article prop d’una trentena d’experts de la Universitat de les Açores (Portugal), l’Institut Alfred Wegener (Alemanya), la Universitat d’Utrecht (Països Baixos), l’Institut de Recerca Marina de Bergen (Noruega), la Secretaria del Conveni de Barcelona per a la protecció de la mar Mediterrània, l’Institut de Recerca de l’Aquari de la Badia deMonterey (MBARI, Califòrnia, EUA), l’Institut de Recerca pel Canvi Global de l’Agència Japonesa de Ciència i Tecnologia Marina i Terrestre (JAMSTEC, Japó), l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació del Mar (IFREMER, França) i la Universitat d’Oxford (Regne Unit),entre altres institucions.

Quan la brossa arriba abans que els humans

Els fons oceànics han esdevingut grans abocadors submarins d’escombraries i altres residus derivats de l’activitat humana. Probablement, els abocadors més importants—segurament a la mar profunda—encara estan per descobrir, però ja s’han trobat plàstics a la fossa de les Mariannes, a 10.900 metres de fondària a l’oceà Pacífic. En alguns casos, les concentracions de brossa arriben a densitats comparables als grans abocadors terrestres, alerten els experts.

Bossa de plàstic trobada a 5.109 metres de fondària a la fossa de Calypso, a la mar Jònica, el punt més profund de la Mediterrània | Caladan Oceanic

Tot i l’esforç de la comunitat científica, encara no es coneix del tot l’abast de la brossa marina als fons dels mars i oceans del planeta. "Les regions marines més críticament afectades per aquesta problemàtica són les mars tancades o semitancades, els fons propers a la costa, les àrees marines sota la influència de grans desembocadures fluvials, i els llocs amb una alta activitat pesquera, fins i tot lluny de terra ferma", apunta el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB. 

Segons destaca Canals, "el nivell de tractament de residus dels països costaners també és decisiu: com menys tractament hi ha—o més deficient és—, més volum de deixalles arriba a l’oceà i, per tant, als fons marins, i aquesta és una problemàtica que afecta especialment els països del tercer món".  

El llarg viatge de la brossa fins als fons marins 

Plàstics, arts de pesca, objectes metàl·lics, vidre, paper i fragments de ceràmica i de teixits són els materials més abundants en aquests abocadors oceànics. El relleu submarí, les característiques geomorfològiques i el tipus de fons condicionen la distribució dels materials al llit oceànic. La dinàmica oceànica—és a dir, processos com les cascades d’aigües denses, els corrents marins o els temporals—facilita la dispersió i el transport de la brutícia pels oceans, des de les costes fins a les planes abissals, a milers de metres de fondària. No obstant això, aquests factors no tenen lloc en tots els ecosistemes oceànics i, a més, al llarg del temps varien d’intensitat.  

Per un efecte gravitatori, les deixalles solen ser transportades per les regions marines on circulen corrents de densitat—canyons i altres valls submarines—i on es concentren les línies de flux, com és el cas de l’entorn dels grans relleus submarins. Finalment, els materials transportats per la dinàmica oceànica s’acumulen en depressions i en àrees marines més encalmades. 

La dispersió i l’acumulació dels materials als fons oceànics també depenen de les característiques dels materials abocats. Es calcula que el 62 % de la brutícia acumulada als fons marins són plàstics, "que són relativament lleugers i fàcilment transportables a grans distàncies", assenyala Canals. "En canvi—puntualitza—, els objectes pesants com barrils, cables o xarxes solen quedar-se en el punt on es van dipositar o es van enganxar inicialment".  

La brossa ofega la vida marina 

La brossa és una nova amenaça per a la biodiversitat marina. Se sap que prop de 700 espècies marines ja estan afectades de diverses maneres per aquesta problemàtica, el 17 % de les quals estan incloses a la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). En el cas de les arts de pesca enrocades als fons marins, els estris causen un greu impacte ecològic durant dècades per l’efecte de la pesca fantasma. La lenta descomposició dels components de les xarxes—en general, polímers de gran resistència—agreuja encara més els efectes perjudicials d’aquest tipus de deixalles. 

Altres activitats humanes, com dragatges, pesca d’arrossegament, etc., generen una dispersió secundària que mobilitza i fragmenta encara més les deixalles dels fons marins. A més, les deixalles acumulades poden atrapar fàcilment altres objectes, generant-se així grans dipòsits de brossa. Paradoxalment, algunes deixalles fan augmentar l’heterogeneïtat del substrat, la qual cosa pot beneficiar alguns organismes. No obstant això, alguns compostos xenobiòtics, com pesticides, herbicides, productes farmacèutics, metalls pesants, substàncies radioactives, etc., són altament resistents a la degradació i posen en perill la vida marina. En qualsevol cas, l’extensió dels efectes de les deixalles en els hàbitats de les grans fondalades marines és encara un capítol que la comunitat científica ha d’escriure.  

"En el cas de la Mediterrània—apunta Miquel Canals—,la brossa marina ha generat una greu problemàtica ecològica. En alguns fons marins propers a la costa catalana hi ha grans acumulacions de deixalles. Quan hi ha temporals forts, com el Gloria,el gener del 2020, les onades escupen a les platges una part d’aquestes deixalles. Algunes platges del país van quedar literalment pavimentades amb deixalles, circumstància que, indirectament, mostra fins a quin punt n’hi arriba a haver als fons propers a la costa. També en alguns canyons submarins, aigües enfora de Catalunya, hi ha concentracions considerables de deixalles". 

Tecnologia robòtica a grans profunditats 

Els materials acumulats a les platges i les escombraries flotants es poden identificar i controlar per mètodes senzills i de baix cost. Per contra, l’estudi de les escombraries del fons marí representa un desafiament tecnològic, la complexitat del qual augmenta amb la profunditat i la dificultat per accedir a les àrees marines remotes. L’estudi revisa metodologies capaces de mostrejar les deixalles del fons i d’altres que es basen en observacionsin situ.  

L’aplicació de noves tecnologies ha permès avançar en l’estudi de l’estat mediambiental dels fons marins a diferents latituds. En concret, l’ús de vehicles submarins no tripulats dirigits per control remot (ROV) és fonamental per a l’observacióin situ, tot i les seves limitacions per poder mostrejar o extreure el material dipositat als fons. Altres tecnologies més clàssiques, com el mostratge per arrossegament, també presenten limitacions per poder determinar la posició al fons dels objectes mostrejats. "Les metodologies futures han de contribuir a facilitar la comparació de les dades científiques obtingudes en diferents indrets. També caldria facilitar que els esforços d’observació i mostreig generin conjunts de dades consistents, un aspecte que encara estem lluny d’aconseguir", apunta Canals.  

Evitar la generació excessiva de deixalles per cuidar el planeta 

Cal disposar de coneixements i dades sobre les escombraries del fons marí per poder implementar la Directiva marc sobre l’estratègia marina (MSFD) i altres directrius de polítiques internacionals i acords mundials. La nova publicació mostra com la recerca pot aportar informació decisiva per als marcs internacionals de protecció i conservació i contribuir, així, a prioritzar els esforços i les mesures contra les deixalles marines i els seus greus impactes ambientals.  

Els autors alerten de la necessitat d’impulsar polítiques específiques per minimitzar aquesta greu problemàtica mediambiental. El treball també posa l’accent en el debat sobre l’eliminació de les escombraries del fons marí, una alternativa de gestió que hauria de ser segura i eficient.  

"La brossa marina ha arribat als indrets més remots de l’oceà, fins i tot als menys (o mai) freqüentats per la nostra espècie i que encara no han estat cartografiats per la ciència», destaca Miquel Canals. «Per corregir un mal, se n’ha d’atacar la causa. I la causa de l’acumulació de deixalles a costes, mars i oceans, i al planeta en general, no és cap altra que la generació desmesurada de deixalles, el descontrol en la seva gestió, i la poca o, de vegades, nul·la cura per evitar que s’acumulin arreu".


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

El Moviment Banderes Verdes és una iniciativa impulsada per Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge de residus i d´envasos de vidre a Espanya. L’edició 2021 s’ha presentat avui a Mataró i té com a objectiu guardonar l´esforç de més de 2.600 establiments hostalers i l´activisme de 23 municipis costaners de Catalunya per a la sostenibilitat.

Article

Els i les alumnes de l’Escola fan un receptari adreçat a les persones usuàries del Programa d’aliments solidaris. Un total de deu alumnes d’entre 16 i 29 anys de la Casa d’oficis treballen en unes fitxes per elaborar menús que evitin el malbaratament alimentari.

Notícia

Després de la implantació del Porta a Porta, la recollida selectiva neta es del 76% i situa Sant Andreu entre les 15 recollides selectives més altes en municipis de més de 5.000 habitants de tot Catalunya.

Butlletí