La metròpolis de Barcelona serà la Ciutat Europea del Bosc 2022

19/10/2020 - 10:50

El European Forest Institute ha concedit a Barcelona l’organització de la conferència anual del 2022 i el reconeixement internacional. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022, que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen «biociutats».

Barcelona serà la Ciutat Europea del Bosc i organitzarà la conferència anual de el European Forest Institute el 2022, tal com va decidir l’assemblea anual que va tenir lloc ahir a Bonn. Barcelona, que va presentar la seva candidatura liderada per l’AMB, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va competir amb Madrid, Sòria i Navi Sadf (Sèrbia), que organitzarà l’esdeveniment el 2022.

La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022, que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen «biociutats». Des del 2014, les “European Forest Cities” han estat Bilbao, Sant Petersburg, Viena, Oslo, Aberdeen, Bonn i el 2021 serà Praga.

A la candidatura presentada s'hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l’àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l’espai públic i l’ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta.

La candidatura inclou també un programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona, un acte en què es presentaran projectes relacionats amb la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d’un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d’edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d’un seminari durant l'Smart City Congress.

La conferència principal es desenvoluparà durant el mes d’octubre del 2022 en diversos emplaçaments de l’àrea metropolitana, com ara l’Hospital de Sant Pau (on l’EFI hi té una subseu) i Valldaura Labs de l’IAAC, al parc de Collserola. Gairebé un 40 % dels 636 km2 de l’àrea metropolitana de Barcelona són espais protegits, inclosos el Parc Natural de la Serra de Collserola, la serralada Litoral o el Parc Natural del Garraf.

Mallarenga emplomallada. Foto: Jose Luís Sánchez/Arxiu Parc Natural Collserola

La proposta també compta amb el suport de diverses organitzacions com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona Global, l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, ​​el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Forestals de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya, l’Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fira de Barcelona, ​​la Fundació Catalunya La Pedrera, l'Hospital de Sant Pau, el Cercle d'Infraestructures i l'Estudi Ramon Folch.

El European Forest Institute és una organització internacional establerta pels estats europeus, 29 dels quals n’han ratificat la Convenció. Té 130 membres afiliats i organitzacions de 40 països, amb seu central a Joensuu, Finlàndia.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l’administració pública d’un territori que ocupa una extensió de 636 km2 i està formada per 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. L’AMB forma part del Consorci de Collserola i té competències en la gestió de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) i dels espais fluvials del Llobregat i el Besòs. L’arbrat és un element imprescindible dins de la gestió integral d’aquests espais naturals, ja que potencia la naturalització de la metròpolis, ajuda a millorar la qualitat de l’aire i serveix per apaivagar l’emergència climàtica.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya és una fundació privada sense ànim de lucre, pionera en els usos de tecnologies digitals en l'arquitectura i l'urbanisme, que treballa en el desenvolupament de ciutats i edificis ecològics des de la seu que té a Valldaura Labs, situada al Parc Natural de la Serra de Collserola, i forma part de la Circular Bioeconomy Alliance.

El CREAF és un centre públic d’investigació amb la distinció d’excel·lència Severo Ochoa, especialitzat en ecologia terrestre, anàlisi territorial, canvi climàtic, biodiversitat i sostenibilitat urbana, entre altres. Adscrit a la Generalitat de Catalunya, pertany al CERCA i està participat per la UAB, la UB, el CSIC i l’IEC.

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, és un centre d’investigació adscrit a la Generalitat de Catalunya que pertany a la xarxa de centres CERCA i té l’objectiu de promoure la competitivitat del sector forestal, la bioeconomia i la conservació del medi natural.


Relacionats

Notícia

La Fundació Barcelona Zoo participa en el projecte TuroCat, que treballa per recuperar aquesta espècie en perill d’extinció. Des de l’entrada en funcionament del programa l’any 2018 se n’han alliberat 24 exemplars

Notícia

L'Ajuntament de Sant Adrià realitza l'abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs per protegir la nidificació i descans d'espècies amenaçades i protegides.

Article

La Diputació de Barcelona ha presentat el mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals, que mostra que el 29% veuran agreujats de forma significativa la mortalitat per estrès hídric entre els anys 2040 i 2050.​

Butlletí