Ventilar les aules per la COVID o tancar finestres per evitar la contaminació i el soroll

Font: CCMA

13/10/2020 - 09:00

Amb el coronavirus, les escoles han d'airejar al màxim les classes, però les que es troben en àrees amb molt trànsit tenen problemes de contaminació acústica i ambiental.

Durant el confinament, el trànsit a Barcelona es va reduir més d'un 70%. I els nivells de contaminació van baixar de forma dràstica. Ara, la mobilitat està normalitzada i els nivells de contaminació tornen a superar els límits permesos per l'OMS. I els qui en pateixen més les conseqüències són els nens. Especialment, els que van a l'escola en zones amb més concentració de trànsit.

L'Enric González porta els fills a l'Escola Pia Balmes, al carrer de Balmes amb Travessera de Gràcia: "Ara hem de mantenir les finestres sempre obertes pel tema de la ventilació pel Covid. Però això va en contra de la qualitat de l'ensenyament, perquè no es fàcil donar classes amb aquestes circumstàncies."

Eixample Respira és una plataforma veïnal del districte de l'Eixample de Barcelona que preocupada per la qualitat de l'aire. Guille López és un dels fundadors i defensa una ciutat en què es limiti la circulació de vehicles. "Les escoles en obrir les finestres es troben amb molt de soroll, la contaminació que entra. Necessitem una ciutat on es prioritzin les persones i, no tant els cotxes i les motos." 

En els darrers 19 dies, la meitat de les escoles de Barcelona han superat, en horari escolar, els nivells de contaminació recomanats per la mitjana anual. L'Escola Pia Balmes, a més, és entre les 10 primeres del rànquing amb els nivells de diòxid de nitrogen més elevats. El director explica les dificultats de fer classe en aquestes condicions. "Donem consignes als mestres què en el moment que s'han de fer explicacions o que cal més atenció tanquem les finestres. Poden ser períodes de 10 minuts, després les tornem a obrir. I anem trampejant la situació d'aquesta manera".

Xavier Basagaña, investigador de l'Institut de Salut Global Barcelona, ISGLOBAL, alerta de les conseqüències que representa la contaminació en el infants. "Realment, la contaminació acaba entrant igualment, tinguis les finestres obertes o no. En llocs més contaminats, hi acaba havent més nens amb asma, més nens amb problemes respiratoris. També problemes cardiovasculars que amb nens no es noten tant les conseqüències, però ara també hi ha problemes a nivell de cervell."

Per Enric González, hi ha feina per fer. "Creiem que el que s'hauria de fer és el que ja està fent l'ajuntament que és reduir el volum de trànsit. I després, millorar el tancament dels edificis i posar sistemes filtració d'aire i de climatització a l'interior."

Guille López, d'Eixample respira, creu que cal més mà dura. "Les diferents administracions ja són conscients que això és un problema, les mesures que s'han pres ja van ben encaminades, però que s'ha de ser més dràstic."
El director de l'Escola Pia Balmes té clar quina ha de ser l'aposta."Això no pot parar. Necessitem aconseguir una ciutat que sigui habitable i que tinguem salut."

Xavier Basaganya, en la mateixa línia, reclama marcar uns espais nets on hi ha centres escolars. "Necessitem que els nivells de contaminació siguin més baixos o, com a mínim ,al voltant de les escoles, pacificar el trànsit, perquè l'aire al voltant de les escoles, l'aire que entrarà, doncs sigui més net."

I a més, estudis científics suggereixen que, als llocs on hi ha més contaminació, les infeccions per COVID poden ser més greus.


Relacionats

Notícia

Un estudi publicat a la revista Environmental Pollution mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. En particular, els majors canvis es donen com major és la contaminació rebuda els cinc primers anys. El treball ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Notícia

Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.

Notícia
La sortida en bicicleta amb escolars que s'ha fet a Olot

La sortida en bicicleta amb escolars que s'ha fet a Olot

La campanya s'acompanya de diversos materials i pretén arribar tant a infants i famílies com a professionals de la salut i a l'administració per impulsar la mobilitat escolar en bicicleta com una estratègia de millora de la salut pediàtrica.

Butlletí