Agricultura presenta una guia per a garantir un espigolament segur a totes les parts implicades

Font: Departament d'Agricultura

01/10/2020 - 17:58

La presentació s’ha fet en motiu de la celebració del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari. L’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

En motiu del primer Dia Internacional de la Conscienciació sobre Pèrdues i Malbaratament Alimentari designat per la FAO, que es celebra avui 29 de setembre, el Departament d’Agricultura ha organitzat una jornada per presentar la Guia de bones pràctiques per a un espigolament segur.

Aquesta guia, que el Departament ha encarregat a la Fundació Espigoladors, i que ha comptat també amb la col·laboració d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’IRTA, és un document viu, de caràcter voluntari, que té com a objectiu proporcionar les bases i les bones pràctiques per garantir un espigolament segur a totes les parts implicades.

L’espigolament és una pràctica que consisteix en recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, amb l’autorització prèvia del titular de l’explotació.

La Guia vol ser útil per fomentar l’aprofitament dels aliments, contribuint a reduir les pèrdues al sector primari alhora que doni seguretat jurídica i protegeixi els interessos legítims dels productors/es i el respecte als cultius. La pràctica de l’espigolament, com a activitat complementària i sense ànim de lucre, sovint és realitzada per voluntaris i està vinculada a iniciatives que promouen l’ocupació de persones en risc d’exclusió social, valors que amb aquesta Guia es volen promoure, garantint la seguretat de les persones voluntàries i treballadores que participen en l’espigolament.

D’altra banda, des del departament es vol deixar clar que l’espigolament no és solució per prevenir les pèrdues al camp, però sí que és una part de la solució. Permet reduir-les al fomentar l’aprofitament dels aliments, donant una segona oportunitat a les “lletges” i sensibilitza la societat sobre el valor dels aliments.

Així, l’any 2019 es van espigolar (recuperar) 235.202 quilos d'aliments recuperats, que han permès evitar 114.073 kg d'emissions de CO2 i estalviar 151 milions de litres d'aigua.

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament

Catalunya és pionera en la regulació de l’espigolament. La Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, regula per primera vegada l’espigolament a Catalunya, com una activitat complementària i sense ànim de lucre, per a la prevenció de les pèrdues alimentàries a la producció primària. Actualment, la Generalitat  treballa en el Reglament que ha de desplegar aquesta regulació.

D’altra banda, l’espigolament està en línia amb l’estratègia “De la Granja a la Taula”, recentment publicada per la Comissió Europea, que identifica la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris com un element clau per assolir la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

Accions dutes a terme per frenar el malbaratament alimentari

A banda de la llei de prevenció del malbaratment alimentari, des del Departament d’Agricultura, mitjançant l’Estratègia sobre l’aprofitament dels aliments i la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, s’està treballant des de fa temps per prevenir les pèrdues i el malbaratament al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària fins als consumidors.

Així mateix, com a conseqüència de l’emergència alimentària provocada per la COVID-19, va sorgir el Marketplace #AprofitaelsAliments, una iniciativa que va permetre fer arribar els excedents d’aliments a col·lectius vulnerables, evitant el malbaratament alimentari.

A més, des del departament també es coordina la Comissió Interdepartamental per al desplegament Reglamentari de la Llei 3/2020 de les pèrdues i el malbaratament alimentari, s’han aportat accions per al Pla d’Acció per a la prevenció del parlament alimentari a Catalunya 2019-2020, i s’han adoptat compromisos pel Pla Nacional per a la implantació de l’Agenda 2030 a Catalunya.

Dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament d’aliments

Pel que fa la designació per la FAO del Dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament d’aliments, la decisió arriba durant la pandèmia mundial COVID-19, que ha provocat un despertar mundial sobre la necessitat de transformar i reequilibrar la manera de produir i consumir els nostres aliments.

Reduir les pèrdues i els residus d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha anat augmentant lentament des del 2014 i es perden i / o malgasten tones i tones d’aliments comestibles cada dia. La pèrdua i el malbaratament d'aliments també exerceixen una pressió innecessària sobre la base de recursos naturals i sobre el medi ambient, esgotant la base de recursos naturals i generant gasos d'efecte hivernacle.

Al món, cada any es perden o malbaraten un terç dels alimets. Equivalents a 1.300 tones d’aliments produïts al món per consum humà que suposen una pèrdua del 25% de les calories produides.

El malbaratament a Catalunya

A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.

L‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i de 112€ per persona i any. Pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l’emissió de 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.

Fundació Espigoladors

Finalment, el departament d’Agricultura vol destacar la tasca que desenvolupa la Fundació Espigoladors, una entitat sense ànim de lucre que lluita per l'aprofitament dels aliments, alhora que empodera persones en risc d'exclusió social d'una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible.

La Fundació compta amb un reconegut prestigi a escales nacional i internacional i ha guanyat nombrosos premis en el camp del voluntariat i de l’emprenedoria social.

L’activitat de la Fundació Espigoladors se centra majoritàriament al Baix Llobregat, però actualment estan estenent la seva activitat a noves zones, com Tarragona.

En els enllaços següents trobareu la Guia en les versions llarga i reduïda.


 

Categories: 

Relacionats

Article

La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya va parlar amb en Manuel Movilla, coordinador de voluntariat d’Espigoladors, qui ens explica la gravetat de la problemàtica i com els voluntaris de l’entitat passen a l’acció contra el malbaratament alimentari.

 
Article

El Parc Agrari del Baix Llobregat té 160 hectàrees abandonades. A Central Parc han recuperat 5,5 hectàrees d’aquests espais en desús i els posen en valor a través de l’agricultura ecològica.

Article

El document reuneix propostes per al sector primari, la comercialització, l'hostaleria, la restauració col·lectiva i les llars, i defineix un sistema alimentari responsable que eviti costums, creences i hàbits socials que fomentin el malbaratament d'aliments.

Butlletí