Barcelona es converteix en una gran Superilla

Quant ha baixat el soroll a la ciutat?
31/03/2020 - 13:48

Per tots nosaltres és evident que el soroll, que a la nostra ciutat està en bona part associat a la mobilitat, ha baixat molt degut a les mesures de confinament implantades per lluitar contra el coronavirus. En aquest article tractem d’adreçar aquesta limitació a partir de les dades publicades a la iniciativa de generació de dades ciutadanes anomenada “smart-citizen“.

Per tots nosaltres és evident que el soroll, que a la nostra ciutat està en bona part associat a la mobilitat, ha baixat molt degut a les mesures de confinament implantades per lluitar contra el coronavirus. Però fins ara no hem vist cap anàlisi quantitatiu de quant ha baixat. L’Ajuntament disposa de sonòmetres, però no ens consta que les dades siguin públiques.

En aquest article tractem d’adreçar aquesta limitació a partir de les dades publicades a la iniciativa de generació de dades ciutadanes anomenada “smart-citizen“. Actualment hi ha una quinzena de detectors, gestionats per ciutadans individuals, distribuïts de manera inhomogènia a la ciutat situats a l’exterior (a diferents alçades i posicions) que faciliten dades en continu i en obert del soroll.

Distribució dels punts de informació. Font: Smart Citizen

Degut a la inhomogeneïtat de les ubicacions no és fàcil extreure lliçons generals, però tractarem d’analitzar les dades de la millora manera possible.
 

La disminució del soroll als carrers de trànsit

Dos dels punts de mesura estan situats just a la mateixa ubicació que l’estació de mesura de contaminació del carrer Urgell amb Avinguda Roma, que és una de les dues estacions de “trànsit” de la ciutat. Ens poden servir de referència per a veure com ha disminuït el volum de trànsit en aquest tipus de carrers. A les dades es pot veure una progressiva baixada dels nivells màxims de soroll a partir del diumenge 15, quan es van implantar les mesures de confinament.

Si la setmana anterior al confinament en horari laborable la mitjana de soroll a l’estació de trànsit de l’Eixample era a l’entorn dels 67 dBA la darrera setmana (23-27) no arribava als 61 dBA.

Aquest decreixement pot semblar menor, però no ho és, ja que l’escala de soroll és logarítmica. De fet un canvi de 67 a 71 dBA vol dir aproximadament una reducció d’un 50% a la pressió acústica (Pa). Per fer-se una idea del canvi en termes pràctics, una conversa normal entre dues persones pot estar a l’entorn dels 55-60 dBA, mentre que el soroll d’un aspirador està a l’entorn dels 70 dBA.

 


 

El silenci als patis de les escoles

Dos dels detectors estan situats a escoles (escola Vila Olímpica i escola Poble Nou). En aquests casos el més curiós és veure com ja el dia 13, que és quan es van tancar les escoles, desapareix totalment el pic de soroll associat a l’activitat a l’aire lliure.


 

Els carrers secundaris del centre

També al centre s’ha notat la disminució del soroll als carrers amb menys trànsit. En aquest cas només tenim un punt de mesura (a un cinquè pis) al carrer Dr. Dou.

Si la setmana anterior al confinament en horari laborable la mitjana de soroll era a l’entorn dels 58 dBA la darrera setmana (23-27) havia baixat als 52 dBA, un nivell de soroll diürn que gairebé no es diferencia del nocturn.


 

L’exemple d’un carrer al cor de Gràcia i un altre a Sant Andreu

Lluny de la trama eixample al Carrer Ros d’Olano, un carrer clàssic del casc de Gràcia (carrer estret i no molt alt), tenim també un punt de mesura on la diferència dels nivells de soroll detectats és clara, amb una diferència de gairebé 8 dBa. Amb aquest nivell de canvi de ben segur que la percepció de descans sonor és molt clara. Desconeixem les característiques exactes del punt de mesura.

Un cas similar, una mica menys accentuat, el tenim a Sant Andreu, al carrer de Joan Torras, amb baixades dels nivells màxims de per sobre els 5 dBA.

Si ho haguéssim de dir de manera molt simplificada. Les mesura contra el coronavirus han convertit per uns dies la ciutat en un entorn molt menys sorollós, amb baixades de més de 5 dB. Una reducció similar a la que es va obtenir en posar en marxa la Superilla de Sant Antoni.

Barcelona, per uns dies s’ha convertit en un gran Superilla.


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

L’AMB engega un projecte en tres municipis metropolitans

Article

L'eficiència energètica i l'economia circular són els principals àmbits en què les organitzacions sanitàries i socials estan portant a terme accions davant de l'emergència climàtica, segons un estudi elaborat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) on han participat 41 entitats proveïdores de serveis públics.

Butlletí