L'Ajuntament i la UPC signen un conveni per a estudiar la qualitat de l'aire a Ripollet fins al 2023

Font: Ajuntament de Ripollet

14/02/2020 - 09:30

Aquesta anàlisi, molt més exhaustiva i continua que la realitzada durant el 2019, permetrà controlar les emissions de l'Ecoparc2 i altres activitats, així com l'impacte de la C-58.

El conveni signat entre l'Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) permetrà realitzar un estudi de la qualitat de l'aire de Ripollet a través d'un innovador sistema de xarxa de sensors, que es posarà en marxa automàticament quan detecti que les concentracions de compostos orgànics volàtils siguin elevades. Aquest exhaustiu control permetrà identificar les èpoques, els dies i les hores en què es produeixen episodis d'olors o concentracions elevades, facilitant l'adopció de mesures de prevenció i millora.

Aquest sistema experimental ha estat desenvolupat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, que durant el 2019 va realitzar un estudi d'olors, els resultats del qual van ser explicats el passat dimecres, 29 de gener, durant un acte públic a l'escola Els Pinetons.

Entre els mesos de febrer i abril de 2019, la UPC va realitzar a Ripollet un estudi d'olors, amb la instal·lació de dos captadors de compostos orgànics volàtils (COVs) a dues zones de Ripollet, una a Pinetons, a l'àrea d'influència de l'Ecoparc i l'altra a la de Sintermetal, a prop del parc Primer de Maig. A la primera fase de l'estudi, veïns i veïnes voluntaris activaven els equips de control en detectar un episodi d'olor o molèstia. A la segona fase, aquestes dades es van completar amb controls de 24 hores, durant cinc dies, dels nivells de COVs en els mateixos dos punts.



Concentracions per sota dels valors màxims
Tal com van explicar la Dra. Eva Gallego Piñol, directora tècnica del Laboratori del Centre de Medi Ambient, i el Dr. José Francisco Perales Lorente, responsable de modelització numèrica del centre, dels resultats obtinguts "no hi ha cap que, quant a toxicitat, superi els valors màxims establerts". A les mostres es van determinar un total de 120 compostos, predominant els alcohols, Èsters i el Butadiè. Alguns dels compostos, només detectats a la zona 1, indiquen l'impacte provinent de l'activitat de tractament de residus (Ecoparc2), donat que solen generar-se en els processos de degradació de matèria orgànica. Per contra, l'impacte de les emissions del sector industrial més proper a la zona 2 no es va poder avaluar, ja que durant el període de control les direccions del vent van ser totalment contràries a les diferents fonts.

Quant a les concentracions de total COVs, als períodes episòdics del Punt 1 i a les mostres de 24 hores del Punt 2 els valors es troben per sobre del criteri de confort establert per aire interior, que és de 200 µg/Nm3. Segons els investigadors, els valors de TCOV obtinguts als dos punts de mostratge en períodes de 24 hores es troben per sota dels que es podrien determinar en zones semiindustrials, on trobaríem valors al voltant de 500-600 µg/Nm3. Pel que fa al llindar d'olor, l'estudi conclou que les concentracions d'immissió d'acetaldehid superen el seu llindar d'olor a algunes mostres d'episodis del punt 1 i en un 40% a les mostres de 24 hores del punt 1 i 2. També el biacetil supera el seu llindar d'olor a totes les mostres de 24 hores als dos punts i en alguna mostra d'episodis.

La doctora Eva Gallego va explicar als assistents que d'aquest segon estudi es desprèn la necessitat de realitzar "controls en continu per a detectar episodis que es vagin produint al llarg de l'any, amb l'objectiu d'implicar tant a les administracions com a les activitats per anar implementant millores". Aquest és l'objectiu del conveni que permetrà analitzar la qualitat de l'aire de forma contínua a vuit punts del municipi fins a l'any 2023.

La regidora de Serveis Municipals i Municipalització, Pilar Castillejo, va comentar als assistents que durant l'anterior mandat, gràcies a la pressió del govern municipal, es van aconseguir millores importants en les instal·lacions de l'Ecoparc 2, a Montcada i Reixac, com ara el canvi dels biofiltres i la coberta dels digestors. Castillejo també va explicar que després del primer estudi, l'any 2016, l'Ajuntament va realitzar diverses inspeccions a empreses sobre controls ambientals, algunes de les quals també van implementar millores. "Hem de generar dades per justificar les accions", va concloure la regidora.



"El triangle de la mort. Relació entre la gestió de residus i els problemes de salut"
L'acte va comptar amb la presentació de Safa Chaudhry i Imane Els Gribes, alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut La Ferreria, que van presentar el seu treball de recerca sobre l'impacte ambiental i per a la salut de l'Ecoparc 2 i la cimentera de Montcada i Reixac i de dos dels abocadors de Cerdanyola del Vallès. Les conclusions d'aquest treball apostaven pel "positivisme ecològic" i per "polítiques valentes" per part de l'administració, proposant fer ecoparcs més petits, implantar sistemes de recollida de residus com el porta a porta o instal·lar més plantes de reciclatge.
 


 

Relacionats

Notícia
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.

Opinió

Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.

Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.

Article

Si ens pregunten quants quilos de menjar es fan malbé en tota la cadena alimentària, des del camp o el mar fins a la nostra taula, passant pel supermercat, sabríem què dir?

Butlletí