Es posa en marxa l'Observatori de la Sequera de l'Alt Penedès per combatre els efectes del canvi climàtic a la vinya

Font: Eix Diari

08/01/2020 - 11:11

El projecte es basa en la col·locació d'uns sensors al subsòl de les vinyes que recullen dades sobre la pluviometria i l'assecament de la terra per poder tenir informació que permeti combatre la sequera del terreny.

Amb l'objectiu d'avançar-se a les afectacions del canvi climàtic sobre el cultiu vitivinícola de l'Alt Penedès, aquest desembre s'ha posat en marxa l'Observatori de la Sequera a Sant Sadurní d'Anoia. El projecte es basa en la col·locació d'uns sensors al subsòl de les vinyes que recullen dades sobre la pluviometria i l'assecament de la terra per poder tenir informació que permeti combatre la sequera del terreny. Robert Savè, investigador de l'IRTA, ha explicat: "es farà un balanç entre les dades del Servei Meteorològic de Catalunya i les dels sensors per conèixer com pateix la planta i avançar-se a les situacions negatives". El projecte ha estat impulsat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i finançat per Life Clinomics.

De moment, les primeres dades de l'Observatori de la Sequera s'obtenen a través dels sensors que s'han instal·lat en vinyes ubicades en finques de La Granada, Sant Sadurní d'Anoia, Fontrubí, Sant Martí Sarroca, Espiells i Cabrera d'Anoia. L'objectiu és saber com afecta el canvi climàtic als cultius de vinya al Penedès, que són tots de secà i depenen principalment de l'aigua de la pluja. "L'única manera de poder perdurar com a industria vitivinícola és traient el màxim rendiment a les pluges, que cada cop seran menys freqüents", ha apuntat Robert Savè, investigador de l'IRTA i encarregat del projecte.

Els sensors es planten al sòl de la vinya, propers a les arrels del cep i a 15, 30 i 45 centímetres de profunditat, per tal detectar la humitat a diferents nivells. La detecció que fan aquests sensors s'envia a un aparell instal·lat a les mateixes vinyes, que processa les dades i les envia a un servidor mitjançant la xarxa de telefonia mòbil. Després es combinen amb les dades sobre les pluges que recullen les estacions que el Servei Meteorològic de Catalunya té al Penedès per generar un informe final de la sequera del terreny que ha de facilitar els pagesos prendre decisions claus per tenir una bona collita. Per exemple, saber si han de podar, si han de treure raïms o si han d'eliminar coberta vegetal del terreny. "El que es vol és tenir un referent perquè els pagesos puguin prendre les decisions que vulguin a les seves parcel·les", ha comentat Robert Savè.

Les dades de l'Observatori de la Sequera de l'Alt Penedès no seran efectives fins a l'any 2021.


 

Relacionats

Entrevista

El projecte LIFE Polyfarming és una iniciativa europea que vol implementar el model agroalimentari regeneratiu. Va nàixer al 2016 i està liderada pel CREAF. Des d’aquest centre de recerca s’ha creat un espai agrícola i ramader regeneratiu per demostrar que l’agricultura regenerativa és positiva per l'entorn i els animals i viable econòmicament. Parlem amb Javier Retana, investigador del centre, qui forma part del projecte.

Article

En l’aspecte científic destaca la publicació de 296 articles, un 90% en revistes del primer quartil. A més, el CREAF compta amb un total de 119 projectes actius, dels quals 44 compten amb finançament europeu. Des del nostre centre en coordinem 2. Continua amb èxit l’execució del pla derivat de la concessió de l’acreditació Severo Ochoa.

Notícia

La biòloga nord-americana Gretchen C. Daily ha estat escollida guanyadora del 18è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga anualment la Generalitat de Catalunya. La Dra. Daily és catedràtica en ciències ambientals al Departament de Biologia de la Universitat de Stanford, així com directora del Centre de Biologia de Conservació de la mateixa universitat i responsable del Projecte Natural Capital. L’acte de lliurament del guardó tindrà lloc dilluns vinent, 25 de juliol, al Palau de la Generalitat.

Butlletí