Font: Ajuntament de Barcelona
Barcelona acollirà la trobada internacional del pacte de Milà convertint-se en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible per a l’any 2021. El nomenament s’ha fet en el marc de la trobada que les ciutats signants del “Milan Urban Food Policy Pact” estan mantenint aquests dies a Montpellier. Barcelona és signatària del Pacte de Milan des de 2015, un pacte internacional que rep el suport de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) i en el qual 200 ciutats participants es comprometen a desenvolupar models agroalimentaris sostenibles, justos i sans.
La candidatura de Barcelona es basa en tres eixos clau: promoure dietes saludables, sobretot en el cas de la infància, plantejar l’alimentació sostenible com una oportunitat econòmica per al comerç de proximitat i la pagesia i remarcar el seu vessant com a estratègia per lluitar contra el canvi climàtic.
La celebració de la capitalitat de Barcelona posarà èmfasi en el moment de conscienciació sobre el canvi climàtic que s’està produint tant a nivell internacional com a nivell de ciutat, tenint present que aquesta capitalitat es produirà amb posterioritat a la Cimera del Canvi Climàtic de Nacions Unides que tindrà lloc a Glasgow l’any 2020, una cimera de la qual s’espera un fort impuls a la protecció del medi ambient. Es vincula també amb molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.
La candidatura de Barcelona, doncs, ha posat en relleu l’Estratègia de Polítiques Alimentàries de Barcelona 2016-2017 que la ciutat ve desenvolupant en els darrers anys i que vol desenvolupar en aquest nou mandat, basada en tres eixos principals:
- Una estratègia compartida amb multitud d’agents: La ciutat vol treballar amb altres municipis, empreses, centres de recerca, entitats socials i ambientals…en la construcció d’unes polítiques alimentàries amb un abast metropolità.
- Una estratègia que faciliti l’accés dels veïns i veïnes a productes locals i sostenibles mitjançant la xarxa de mercats municipals i el comerç de proximitat. Amb aquest objectiu es treballen per exemple projectes innovadors amb l’Institut de Mercats i amb Mercabarna.
- Una estratègia per reforçar les xarxes d’entitats i projectes que treballen per a un model alimentari sostenible a la ciutat com és el cas dels més de 400 horts urbans mapejats a la ciutat, generant coneixement compartit, o coorganitzant esdeveniments per difondre entre la ciutadania l’alimentació sostenible.
En els propers dos anys, Barcelona continuarà preparant la seva candidatura mitjançant un espai de coordinació política en què participaran les àrees de Política Alimentària, Comerç i Mercats, Ecologia, Salut i Drets Socials, i Agenda 2030 i espais de participació amb la ciutadania. Aquest equip treballa també en el marc del Pla Estratègic Metropolità per tal de donar una dimensió metropolitana al projecte.
La regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha remarcat : “l’alimentació té un impacte molt important en la salut i en la incidència de patologies com obesitat, diabetis o cardiovascular, i fer front a aquestes polítiques alimentàries també ens ha d’ajudar molt a millorar la salut dels veïns i veïnes d’aquesta ciutat.” Ha afegit que “la producció d’aliments té un gran pes en l’efecte hivernacle, més d’un 23% d’aquestes emissions els genera el model alimentari. En una emergència climàtica com la que vivim, fer front a la política alimentaria amb aquesta mirada és important i gràcies a aquesta capitalitat Barcelona en pot ser referent.”
De la seva banda, el comissionat d’Economia, Social, i Política Alimentaria, Álvaro Porro, ha destacat: “creiem que és un reconeixement a la visibilitat de Barcelona al món i que això ajudarà a visibilitzar aquest tema a nivell internacional. Barcelona és referent en polítiques innovadores i en polítiques socials i ambientals, i a més, és la capital de la dieta mediterrània, referent per al model alimentari que es vol construir, pels seus mercats, pels seus productes, pel parc agrari, i per la seva restauració. L’alimentació es un vector de canvi per tres raons: els reptes de salut, com una de les principals causes de canvi climàtic i perquè es una oportunitat econòmica per al comerç de proximitat i la pagesia”.
A Barcelona, entre un 15% i un 16% dels nostres adolescents assisteixen als centres educatius sense haver esmorzat i un 10% dels infants d’entre 3 i 4 anys pateixen obesitat infantil. Aquesta xifra varia notablement segons el districte de procedència. A Ciutat Vella la incidència és del 18,5% mentre que a Sarrià- Sant Gervasi és del 5,6%.
D’altra banda, segons dades de l’Omnibus Municipal de 2018, un 91,5% dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona té en compte la proximitat del producte, un 55,5% si és de venda directa de pagès, i un 54,2% si és ecològic.
Trobada Mundial d’alcaldes del Pacte de Milà
La designació de Barcelona com a Capital Mundial per a l’Alimentació Sostenible té el seu element central en l’organització de la “Trobada Mundial d’Alcaldes del Pacte de Polítiques d’Alimentació Urbana de Milà”. La proposta de la ciutat és que la trobada tingui lloc a l’abril de 2021 sota el lema “Resiliència creixent: Societats d’Alimentació Sostenible per abordar l’Emergència Climàtica”.
La candidatura de Barcelona destaca que actualment més de 1.000 governs locals i regionals del món han declarat l’Emergència Climàtica en un context en què això remet a problemes socials i ecològics a la vegada. I es postula perquè la capitalitat barcelonina expandeixi la conscienciació sobre la necessitat que els governs treballin per a dur a terme accions d’Alimentació Sostenible entre les seves societats.
