El Museu de Ciències Naturals de Granollers participa en un article sobre canvi climàtic i adaptació dels animals

Font: PuntValles.com

30/07/2019 - 12:00

L'investigador del Museu de Ciències Naturals Constantí Stefanescu participa en un estudi que avisa que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació dels animals

El Museu de Ciències Naturals de Granollers ha participat, a través de l'investigador Constantí Stefanescu, reponsable de l'Àrea de Lepidòpters (papallones) i del programa CBMS de seguiment de papallones diürnes, en un estudi d'un grup de recerca internacional sobre l'adaptació de les espècies animals al canvi climàtic. L'article s'acaba de publicar a la revista científica Nature Comunications i conclou que les espècies responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però que aquests canvis no van prou ràpid i que no sempre són en la direcció correcta.
 
L’estudi l'ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, i es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.
 
Altres científics catalans que hi han participat, a més de Stefanescu, són Iolanda Filella, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
 
L'article constata que el canvi climàtic amenaça les espècies i que això pot repercutir en la salut dels nostres ecosistemes. És per això que és crucial veure si els animals són capaços de fer-hi front. A la natura, els canvis més evidents davant l'escalfament global  són les alteracions fenològiques o canvis en el calendari natural (moment de l’any en què hivernen, es reprodueixen o migren, per exemple). Pel que fa als canvis morfològics documentats  (mida, pes), no mostren tendències tan clares. 
 
Els investigadors s'han centrat a analitzar la resposta dels ocells perquè és el grup del qual tenen més dades ja que, de fet, els canvis en altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Els científics han comprovat que en les zones temperades l’augment de les temperatures provoca un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies. Tot i que, malgrat l'escalfament, les espècies podrien viure adaptades en el seu ambient natural, aquesta adaptació es fa a un ritme que no els garanteix la supervivència.
Per arribar a aquesta conclusió, s'han comparat els canvis fenològics en diverses poblacions d'ocells: en 9 de 13 espècies estudiades, s'ha trobat que la magnitud del canvi fenològic no era suficient per evitar el risc d'extinció de la població.
 
Cal tenir en compte, a més, que les dades analitzades pertanyen a espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera o la garsa, amb una bona capacitat d’adaptació a noves condicions ambientals. Els estudiosos creuen que el pronòstic pot ser més  pessimista pel que fa a les espècies rares o amenaçades.
Els científics esperen que l'estudi estimuli la recerca sobre la capacitat d'adaptació dels animals per fer front al canvi global i contribueixi a  millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

 

Relacionats

Article
Fotografies: Adrià López-Baucell

Fotografies: Adrià López-Baucell

El Museu de Ciències Naturals de Granollers presenta un nou programa de ciència ciutadana per al seguiment de ratpenats (www.ratpenats.org). 

Notícia

Catalunya ha perdut en les últimes dues dècades el 25 per cent de la fauna salvatge. Les espècies autòctones més afectades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats. Com la llúdriga. Gràcies a la reintroducció d'aquesta espècie als Aiguamolls de l'Empordà i als rius Muga i Fluvià fa 25 anys, aquest mamífer protegit hi ha tornat a habitar de manera estable.

Notícia
Per primera vegada, s’analitza l’impacte de la sequera extrema sobre el creixement dels arbres fins gairebé una dècada després de l’esdeveniment. Imatge: CREAF

Per primera vegada, s’analitza l’impacte de la sequera extrema sobre el creixement dels arbres fins gairebé una dècada després de l’esdeveniment. Imatge: CREAF

El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d’importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.

Butlletí