El Consell Insular de Menorca aprova inicialment el nou Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Menorca

Font: Consell Insular de Menorca

30/05/2019 - 11:48

El pla implementa l’obligatorietat de la recollida selectiva, tant a particulars com a activitats comercials i empresarials i proposa dos sistemes de recollida selectiva: el porta a porta, i la recollida en àrees d’aportació.Ambdós sistemes s’hauran de vincular amb un model de pagament per generació, unificat per al conjunt de l'illa. És a dir, els usuaris hauran de pagar en funció del volum de residus generats i la seva participació en la recollida selectiva.

El ple del Consell Insular de Menorca ha aprovat inicialment avui el nou Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus no perillosos de Menorca. Es tracta d’un document que estableix nous mecanismes de gestió i tractament de residus així com la previsió de les infraestructures i els equipaments necessaris per a l'illa. El pla té una vigència de 6 anys, des del 2019 fins al 2025, i substitueix l’actual Pla de Residus aprovat l’any 2006, adaptant el nou marc de gestió de residus a la Llei de Residus Balear i a les directives de gestió de la UE.

Per això, el pla implementa l’obligatorietat de la recollida selectiva, tant a particulars com a activitats comercials i empresarials. A més, també serà obligatòria la separació en origen dels residus, com a mínim paper i cartró, metall, plàstics, vidre, matèria orgànica compostable, podes, tèxtils i olis vegetals.

Es proposen dos sistemes de recollida selectiva. Per una banda, la recollida porta a porta; mitjançant l'establiment d'un calendari setmanal de recollida per a cada fracció. I, per altra, la recollida en àrees d’aportació; grups de contenidors per a cada una de les cinc fraccions (paper i cartró, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica i rebuig). Ambdós sistemes s’hauran de vincular amb un model de pagament per generació, unificat per al conjunt de l'illa. És a dir, els usuaris hauran de pagar en funció del volum de residus generats i la seva participació en la recollida selectiva.

El nou pla de residus de Menorca inclou la gestió i tractament de residus no perillosos i residus perillosos d’origen domèstic que es gestionen a través de la xarxa de deixalleries. Els objectius principals del Pla són reduir la generació de residus arribant a assolir l’any 2025 una reducció d’un 15% respecte el valor de 2010.

A més, el pla posa la mirada en la millora de la quantitat i qualitat de la recollida selectiva establint objectius per a l’increment de la recollida selectiva als municipis, assolint l’any 2020 el nivell mínim del 50% respecte als residus generats, i proposant objectius específics per a cada fracció de residus. (de manera que es bonificarà als particulars i empreses que col·laborin amb la separació, respecte dels que no participin del sistema, que pagaran l'import total).

També en l’àmbit de prevenció i gestió de residus, el pla preveu aplicar mesures com l’impuls del compostatge domèstic i comunitari i la implementació de circuits d’aprofitament d’aliments a centres educatius, mercats i supermercats, restaurants, hotels, centres hospitalaris, etc. A més, pretén incrementar la valorització mitjançant la incorporació a Milà de la recuperació de Combustible Sòlid Recuperat dels Residus (CSR), que permetrà reduir considerablement la fracció de residus destinat a abocador. Una altra novetat en aquest sentit és que el pla preveu la generació de biogàs a partir de residus amb potencial de biodegradabilitat, com és el cas dels fangs de depuradora, els residus d'escorxador, o els residus d'indústries alimentàries, entre d'altres.

Pel que fa a les actuacions en les infraestructures de residus, per una banda, preveu la millora de les instal·lacions de la Xarxa de Deixalleries de Menorca. Per altra banda, es construirà una estació de transferència per a residus domèstics a Ciutadella. L’objectiu serà optimitzar el transport de diferents fraccions de residus des de Ciutadella, i alhora maximitzar-ne el transport a través de la incorporació de sistemes de compactació.

Finalment, el pla inclou millores en les instal·lacions de tractament. Es tracta de les instal·lacions de l’Àrea de gestió de residus de Milà, incloent-hi: la reforma integral de la planta de tractament mecànic-biològic (es duplica la seva capacitat de compostatge i s’inclou un equip per a l’elaboració de combustible sòlid recuperat (CSR)), un forn incinerador d’animals morts amb un sistema de retorn de cendres, una planta de generació de biogàs, a través de la digestió anaeròbica de residus orgànics biodegradables (que constitueix una nova font d’energia renovable per a Menorca) i finalment, preveu que les superfícies dels abocadors clausurats de Milà I i Milà II s’aprofitin per a la instal·lació de dues plantes de generació fotovoltaica.

La inversió total del Pla Director Sectorial de Residus no perillosos de Menorca (2019-2025) és de 34.549.748,59 € (IVA inclòs). D’aquests, un 57,20% (19.743.648,96 €) són inversions que actualment ja estan executant-se, i que no generen un increment de la inversió actual.
 



 

Categories: 
Municipis: 
Balears

Relacionats

Article

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes Balears en el marc del programa d’Ecocentres i amb la col·laboració del Sistema de responsabilitat ampliada del productor Ecovidrio estan repartint a 104 centres educatius adscrits al programa, tota una sèrie de material com plats i tassons reutilitzables i bàscules per al pesatge de residus.

Article

La recollida es fa en dos camions que recorren la comarca, de dilluns a dissabte, de 7h a 14:30h. L’empresa  avisa a la residència i el personal ha de treure les bosses ben lligades al carrer  i posar-les al contenidor que porten els operaris, sense que aquests hagin de manipular-les. Si tenen un contenidor propi, l’han de treure fins el punt acordat.

Notícia

La recollida selectiva de residus d’envasos de vidre, a través del contenidor verd, va assolir les 47.537 tones el 2019 a les Illes Balears, segons les dades facilitades per Ecovidrio. Aquesta xifra comporta un increment del 5,2 % respecte del 2018 i del 39 % en els darrers cinc anys.

Butlletí