Les papallones seran les protagonistes d’un nou projecte de ciència ciutadana per millorar la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans

Font: CREAF

24/04/2019 - 12:09

El Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori (LET), creat pel CREAF i l’IERMB amb l’AMB, inicia el projecte en 6 parcs i 2 platges amb l’objectiu d’estendre’l a tota la xarxa de parcs i platges metropolitans al 2020. 

Aquesta primavera s’inicia una nova iniciativa de ciència ciutadana que té l’objectiu de conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans. Per fer-ho s’ha escollit estudiar la diversitat de papallones, un insecte molt sensible que dóna molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hábitats, també dels metropolitans. La iniciativa està impulsada pel LET, el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori que formen l’IERMB, el CREAF i la pròpia AMB. Aquest 2019 el projecte s’inicia amb 6 parcs i 2 platges de l’AMB.

Concretament es començarà al Parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), al Parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat), al Parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès), al Parc dels Pinetons (Ripollet), al Parc del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric (Badalona), al Parc del Tramvia (Montgat i Tiana), a la Platja de Castelldefels, i a la Platja de Gavà. Ara començarà una campanya per captar voluntaris i voluntàries a participar al projecte. Les persones que s’apuntin rebran una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i la tardor. Aquest serà un primer pas cap a un futur Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).

Foto: Josep Cano

Dades ciutadanes que serviran per guanyar més diversitat 

L’ estudi s’emmarca en el Pla de Millora de la Biodiversitat dels parcs i les platges. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat són uns grans desconeguts a nivell científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, l’estudi agafa les papallones diürnes com espècies bioindicadores i vol ser a la vegada un laboratori per provar estratègies per orientar la gestió dels parcs i platges metropolitans cap a espais que siguin capaços d’acollir molta més biodiversitat.

Com a segona fase, al 2020 es planteja crear l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS)  i ampliar-ho al conjunt de la xarxa de parcs i platges metropolitans.  Aquest observatori se sumaria als esforços que està fent el Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya (més conegut com a CBMS) des de fa més de vint anys, i es complementaria amb l’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l‘uBMS, que es centra exclusivament en els jardins de les grans ciutats, com ja és el cas de Barcelona o Madrid.

Vols participar? Escriu a mbms@creaf.uab.cat


 

Categories: 

Relacionats

Article

El manual de bones pràctiques en bioseguretat està dirigit a entitats d’educació ambiental, escoles de natura i centres educatius i pretén divulgar la problemàtica de les malalties infeccioses en els amfibis i sensibilitzar-ne la població perquè pugui realitzar activitats educatives sense introduir patògens al medi.

Notícia

El European Forest Institute ha concedit a Barcelona l’organització de la conferència anual del 2022 i el reconeixement internacional. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022, que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen «biociutats».

Notícia
Aquests boscos reben més llum però menys aigua. Foto: CCBY Unsplash

Aquests boscos reben més llum però menys aigua. Foto: CCBY Unsplash

Un estudi que ha comptat amb la participació de Maurizio Mencuccini, professor d’investigació ICREA al CREAF, conclou que els arbres més petits de la selva de l’Amazones podrien esdevenir la base d’un nou bosc més resistent a la sequera. 

Butlletí