Les glaceres guarden grans quantitats de pluja radioactiva... i s'estan fonent

Font: A.S. MonPlaneta

17/04/2019 - 07:55
La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag

La glacera Jakobshavn | NASA / John Sonntag

La fusió de les glaceres del món és un dels grans efectes del canvi climàtic, no només per l'impacte que pot tenir en la pujada del nivell del mar sinó també per tot allò que la desaparició del glaç deixa al descobert, de cadàvers que hi van quedar atrapats a tones i tones de gasos d'efecte hivernacle. A això, ara, s'hi hauria d'afegir un altre element molt preocupant: la pluja radioactiva. Durant un estudi recent de les glaceres del món, un equip internacional de científics ha descobert que a tots ells hi ha una gran quantitat d'isòtops radioactius que, habitualment, només s'alliberen en explosions o accidents nuclears.

Els resultats d'aquest treball van ser presentats fa pocs dies a la convenció de la Unió Europea de Geociències. Tot i que la investigadora Caroline Clason, de la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, va afirmar que aquests contaminants no són una amenaça immediata per al medi ambient, el fet és els nivells de radiació trobats a les glaceres són més elevats que el que es considera apte per al consum humà i, si les glaceres es continuen fonent, podrien arribar a la cadena alimentària. Per dur a terme l'estudi, Clason i els seus companys van analitzar la crioconita, una capa fosca de sediments que es troba a la superfície de moltes glaceres el món. Aquesta capa, formada de matèria orgànica i inorgànica barrejada, conté partícules en suspensió, fongs, matèria vegetal, microbis... tot això la converteix en una esponja molt eficient per a tots els contaminants que cauen amb la neu i la pluja i, a mesura que les temperatures pugen, la crioconita està més i més contaminada.


Prova nuclear Castle Bravo (1954) | Departament d'Energia dels Estats Units

Les mostres analitzades, procedents de 17 glaceres de l'Antàrtida, els Alps, Suècia i el Canadà, entre d'altres, tenien nivells de radiació que són molt rars fora de zones on hi ha hagut accidents o explosions nuclears, i mentre alguns isòtops, com el plom-210, es poden trobar de manera natural, dos d'ells tenen la marca inequívoca de l'activitat humana. L'americi-241, que es produeix per la desintegració del plutoni, va ser trobat a moltes glaceres en nivells que podrien ser perillosos per a la salut humana; i el cesi-137, que es produeix durant les explosions nuclears, va ser trobat a totes 17 glaceres en nivells entre desenes i centenars de vegades superiors al que s'esperava. Segons els investigadors, el seu origen és l'explosió i l'incendi de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, el 1986.


El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil | Wikimedia Commons

Tot i que ara mateix els contaminants de la crioconita no són una amenaça, ho podrien ser a mesura que la fusió de les glaceres els faci anar a parar a rius i llacs, on els animals mengen i beuen. Després de l'accident de Txernòbil, els cèrvols, senglars i óssos d'Europa i Àsia van començar a presentar nivells alts de cesi i, el 2016, desenes de milers de rens van ser considerats no aptes per al consum a Suècia pel mateix motiu.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

L’entrada de nous vehicles el 2022, la més alta dels últims 15 anys, suposarà un pas endavant per millorar la mobilitat i el medi ambient a Barcelona

Opinió

El canvi climàtic és la major amenaça a què ens enfrontem com a espècie i a la regió mediterrània les temperatures augmenten un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Això ja té unes conseqüències reals i greus a tota la conca que aniran en augment en les properes dècades, i s’espera que les pujades del nivell del mar superin el metre l’any 2100, afectant un terç de la població de la regió.

Notícia

Durant aquesta primera setmana del nou curs prop de 2.100 nens i nenes de primer de primària i les seves famílies rebran, a cada una de les seves escoles, un díptic amb el cartell Caminant cap a l’escola i una carta de la Comissió del Pla de Seguretat i Educació Viària de Badalona amb la voluntat de fomentar els desplaçament cap a l’escola, a peu o en transport públic.

Butlletí