La llúdriga, àmpliament distribuïda a les conques del Besòs i la Tordera

Font: UAB

11/04/2019 - 10:39

La seu del Consorci Besòs Tordera ha acollit la presentació dels primers resultats i les primeres conclusions extretes després de l’inici, a la tardor de 2018, dels treballs dins el “Projecte de seguiment de la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera”.

L’objectiu d’aquest projecte és conèixer en detall la presència de la llúdriga en ambdues conques, tant des de la perspectiva de distribució i ús de l’espai, com des de la perspectiva d’ecologia de l’espècie, és a dir, conèixer la seva alimentació, els factors condicionants, etc. Per fer-ho, s’han establert 47 punts estratègics de mostreig (23 a la conca de la Tordera i 24 a la del Besòs) que abasten tots els cursos fluvials i la tipologia d’hàbitats més representatius.

“Tot i que el seguiment es troba en una fase força inicial, els estudis duts a terme durant aquest passat hivern, ens confirmen que la llúdriga està àmpliament distribuïda per ambdues conques”, ha explicat Arnau Tolrà, investigador encarregat de dur a terme el projecte. En el cas de la Tordera, s’ha detectat gairebé per tota la conca, i en el cas del Besòs, s’ha detectat presència de l’animal a tots els seus rius i especialment als cursos mitjans. “La seva presència ve molt determinada pels recursos que hi troba, on hi ha més peix i aliments és on més es detecta”, ha explicat Tolrà.

Segons aquests primers treballs, la xifra estimada d’exemplars de l’animal a la conca del Besòs és de 5 (confirmats 4 mitjançant la mesura de petjades), i en el cas de la Tordera, 10 exemplars (confirmats 7 segons mesura de petjades).

Cal destacar que es tracta d’una línia d’investigació, impulsada conjuntament entre el Consorci, la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a través dels observatoris del Besòs i la Tordera.

L’acte ha comptat amb la presència d’Antoni Alarcon, director del Zoo de Barcelona; Martí Boada, doctor en Ciències, geògraf i naturalista de l’ICTA-UAB; i de Joan Vila, president del Consorci. Tots tres han destacat positivament aquesta suma de sinergies i aquest treball interdisciplinari. “Com a Consorci ens plau ser un ens aglutinador per treballar en equip i sumar voluntats que fan que els resultats de tota aquesta tasca siguin molt millors”, ha destacat Vila en la seva intervenció de benvinguda.

Per la seva banda, Antoni Alarcon ha matisat que “a tota la tasca de recuperació de les aigües i els entorns que ha fet el Consorci, ara li hem d’ajudar a recuperar la biodiversitat local, una línia cabdal també des del Zoo de Barcelona, i entre tots hem d’activar l’educació ambiental per implicar la ciutadania”.

El Dr. Martí Boada ha estat l’encarregat de tancar l’acte i ha volgut destacar el “context de crisi planetària que estem vivim” i ha afegit que “ara ens toca actuar localment”. “El riu és un indicador de salut i, si aquest ha recuperat la llúdriga, vol dir que està en bones condicions”, ha matisat.

En els següents mesos es procedirà a fer els mostreigs de primavera i estiu, amb l’anàlisi de mostres, i es duran a terme censos visuals i treballs de camps. En un estadi més avançat, el projecte també preveu l’anàlisi d’ADN per poder obtenir més dades de cadascun dels exemplars que hi viuen a les nostres conques.


Relacionats

Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Notícia

L’increment de la capacitat dels diferents tipus de sòls per absorbir i emmagatzemar carboni és una de les accions que es poden aplicar per mitigar els efectes del canvi climàtic

Butlletí