Plantar arbres no aturarà el canvi climàtic, reduir la crema de combustibles fòssils sí

Font: CREAF

18/03/2019 - 10:11

Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i Dennis Baldocchi, de la Universitat de Berkeley han publicat un article a Global Change Biology que resumeix sis motius claus pels quals ni les reforestacions ni la gestió forestal són la millor solució per reduir el CO2 de l’atmosfera i frenar el canvi climàtic. Segons els autors, davant la situació d’urgència en la que ens trobem, el capital i els recursos polítics s’han de dirigir a solucions més efectives i immediates, com ara reduir i eliminar les emissions de carboni associades a la crema de combustibles fòssils. “Plantar arbres, o altres solucions basades en la natura, poden convertir-se en una excusa, una sensació de falsa seguretat, per continuar emetent CO2 a l’atmosfera pensant que els boscos ho arreglaran tot”, adverteix Josep Peñuelas.

Els autors demostren amb evidències científiques rellevants que  la nostra capacitat d’emetre CO2 a l’atmosfera supera amb escreix la capacitat dels ecosistemes naturals de segrestar-lo i retenir-lo en embornals. En aquest sentit, recalquen que farien falta quantitats de territori i d’aigua enormes per fer créixer espais naturals prou grans i vigorosos per segrestar tot el CO2 de l’atmosfera que sobra. Així mateix, recorden que cada cop es publiquen més estudis que demostren l’efectivitat baixa i els efectes colaterals de la gestió forestal orientada a la mitigació del canvi climàtic. Els autors afirmen que la plantació de boscos, o la restauració de torberes i aiguamolls, han de ser part de l’estratègia de mitigació del clima i conservació de la natura, però que les decisions més importants i efectives cal enfocar-les a la reducció de les emissions.

Sis raons per les quals cal deixar d’emetre CO2 abans de confiar que plantar un arbre és la solució
L'estudi ha volgut analitzar quins eren els límits dels ecosistemes pel que fa al segrest de carboni. Per fer-ho, han mesurat com fluctuava el CO2 en 155 ecosistemes repartits per tot el planeta. Les conclusions són clares, no hi ha una solució "talla única" que permeti prescriure quines plantes i ecosistemes segresten millor el CO2, ni on ni com podem millorar aquesta capacitat. De fet els autors han ordenat sis missatges claus per ser realistes i no confiar en que aquesta sigui una solució tan clau com es pensa:

  • Primer, tot i que augmentar la capacitat de les plantes de fer més fotosíntesi és una forma òbvia d'extreure més CO2 de l'atmosfera, hi ha cada cop més evidències científiques que demostren que aquesta relació no sempre es compleix.
  • Segon, augmentar la fotosíntesi de les plantes implica també augmentar la seva respiració (el CO2 torna a l'atmosfera durant la nit mentre les plantes respiren) i, sobretot, augmentar el consum d'aigua. Quan les plantes són més actives fan més fotosíntesis, però també necessiten més aigua.
  • En tercer lloc, la velocitat i la quantitat de carboni que són capaces d’absorbir les plantes són relativament lentes i baixes. Sobretot en comparació amb les quantitats de diòxid de carboni que alliberem els humans amb la crema de combustibles fòssils.
  • En quart lloc, es necessitaran grans quantitats de superfície terrestre per a que els ecosistemes naturals siguin un embornal de carboni efectiu i capaç de mitigar les emissions de carboni que provenen de l’activitat humana.
  • En cinquè lloc,  utilitzar tota aquesta terra com a reservori de carboni només serà útil si aquest carboni queda atrapat de forma permanent o a molt llarg termini dins dels ecosistemes. En aquest cas, per exemple, cal tenir en compte el paper del foc, que pot cremar grans extensions de bosc i alliberar a l’atmosfera les quantitats de carboni que estaven segrestades en les diferents parts dels arbres.
  • En sisè lloc, s’ha demostrat que convertir terres en boscos o aiguamolls per millorar el segrest de carboni pot tenir efectes involuntaris: pot escalfar-se el clima local, pot canviar l’albedo (la llum del sol que es reflexa segons el color de la superfície), canviar la humitat del sòl, augmentar la rugositat superficial o alliberar altres gasos d'efecte hivernacle.

Baldocchi i Peñuelas afirmen que plantar arbres ha de formar part de la mitigació del canvi climàtic però advoquen per a que, ateses la urgència per reduir el CO2 atmosfèric i aquestes sis raons, els humans dediquem els esforços a la solució més efectiva i immediata, reduir fins eliminar el més ràpidament possible la crema de combustibles fòssils.

Article:

Baldocchi, D., Peñuelas, J. 2019. The Physics and Ecology of Mining Carbon Dioxide from the Atmosphere by Ecosystems. Global Change Biology 2019


 

Categories: 

Relacionats

Article

Publicats els resultats de la sisena edició d’aquesta campanya de conscienciació i bones pràctiques per a l’estalvi d’energia i aigua i la reducció d’emissions de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícia

Prop de 700 estudiants d’entre 6è de primària i 2n d’ESO de les escoles i instituts de Viladecans han sortit al carrer per mesurar el perímetre i l’alçària de gairebé 1.300 arbres urbans de la ciutat, amb l’objectiu de quantificar el carboni emmagatzemat en aquests.

Article

Deu escoles de Vilanova i la Geltrú disposen d'estacions meteorològiques per mesurar i prendre consciència del canvi climàtic. S'han lliurat en el marc de l'escola de formació sobre adaptació climàtica del projecte SCORE.

Butlletí