Més de 300 espècies observades als parcs i platges durant el 2018

12/03/2019 - 11:37
Un blauet observat als parcs. Foto: X. Larruy

Un blauet observat als parcs. Foto: X. Larruy

Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 309 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2018. Aquestes observacions inclouen rèptils, ratpenats, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 240 ocells dels quals més del 70% són espècies protegides com la puput, les mallerengues, la cadernera, el raspinell o el picot verd. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies observades a tot Catalunya durant el 2018, que han estat 372 segons dades facilitades per l'ICO, cosa que suposa un 64% d'aquest total.

Totes les dades obtingudes estan recollides al web de l'AMB a través del visor de fauna. Aquesta eina visualitza les observacions als parcs i platges metropolitans introduïdes per qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins.



Infraestructures verdes i blaves

Moltes de les observcions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments en aquests espais dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, s'acosta els ciutadans al treball de camp que porten a terme els experts per a la realització d'estudis de fauna i els fa participar directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.

En un àmbit tan transformat i urbanitzat com l'àrea metropolitana de Barcelona, els parcs i platges metropolitans conformen el que anomenem infraestructura verda i blava. Constitueixen un mosaic heterogeni de biòtops, hàbitats per a espècies animals i vegetals que han sabut adaptar-se a aquest medi perquè han obtingut més facilitats per a les seves necessitats pel que fa a l'alimentació, la nidificació, perquè hi ha menys depredació o perquè hi troben més confort.


Vanessa Cardui / J. Cano
Malgrat que són espais seminaturals i sovint amb una intervenció d'enjardinament més o menys intensa, els parcs metropolitans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.) que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers. 

Pel que fa a les platges, aquestes tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre que nidifica en alguna d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són un element en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins que regula nombrosos processos físics i ecològics com la dinàmica litoral o les migracions i hivernades de múltiples aus marines, limícoles (de zones humides) i passeriformes (ordre d'ocells que inclou els pardals).
Ànecs al llac | A. Gracia

 

Categories: 

Relacionats

Article

Dels 935, 422 estaven ocupats, 213 abandonats o trencats i 6 més en fase de construcció. Són dades del cens d'orenetes que es va fer durant el mes de juliol impulsat pel Departament de Medi Ambient i dins el Projecte Orenetes de l'Institut Català d'Ornitologia. És una molt bona notícia pel municipi: les orenetes són un gran aliat contra la proliferació dels mosquits i diverses plagues.

Notícia

L’exemplar es va traslladar al Centre de Recuperació Arca del Mar, de l’Oceanogràfic de València, d’acord amb les recomanacions de les persones expertes que formen part de la Plataforma multidisciplinar de tortugues marines d’Espanya

Article

En aquests moments hi ha 49 caixes niu instal·lades a diversos sectors de la ciutat. Un informe de l’Ajuntament de Manresa n’ha constatat l’ocupació de 27 durant aquest 2019. El projecte de caixes niu va arrencar l’any 2017 i té l’objectiu d’afavorir la reproducció d’espècies d’ocells insectívors per combatre la processionària a la ciutat de Manresa

Butlletí