L’Ajuntament de Rubí protegeix dels senglars 25 contenidors de la fracció orgànica

Font: Ajuntament de Rubí

11/03/2019 - 11:51

A mitjans d’octubre de l’any passat, l’Ajuntament de Rubí va instal·lar una tanca al voltant d’un contenidor de la fracció orgànica situat a la urbanització de Castellnou amb l’objectiu de bloquejar-lo i evitar així que els porcs senglars el desplacessin i el tombessin. Aquesta mesura es va aplicar de forma pilot i ara, un cop comprovada la seva viabilitat, s’ha estès a d’altres ubicacions. Concretament, el consistori està col·locant aquestes estructures al voltant de 25 contenidors de l’orgànica repartits per les urbanitzacions. Aquests tancats estan fets amb plàstic reciclat, no necessiten manteniment i disposen d’una obertura perquè la ciutadania pugui accionar el pedal i obrir la tapa del contenidor.

Els cubells que recullen la fracció orgànica situats a les urbanitzacions sovint pateixen desperfectes causats pels porcs senglars, que els tomben o rebenten per obtenir-ne les restes de menjar. Per evitar-ho, prèviament el consistori va col·locar uns suports de fusta on s’hi fixaven aquests contenidors, però els senglars aconseguien trencar-los envestint aquestes estructures. Posteriorment, es van substituir els pals de fusta per altres de metàl·lics per aconseguir una major resistència, però els animals van aprendre a aixecar els contenidors per alliberar-los del suport.

La tanca que es va col·locar fa uns mesos a la confluència entre els carrers Banyoles i Bellpuig, a Castellnou, ha permès protegir el contenidor de l’orgànica dels porcs senglars i evitar, així, les molèsties causades al veïnat.

El senglar, un animal en expansió
Des de fa uns 50 anys, el senglar ha mostrat una espectacular expansió demogràfica i de l’àrea de distribució tant a Catalunya com arreu d’Europa. Actualment el trobem de manera cada vegada més freqüent i en major quantitat en zones urbanitzades o periurbanes i en els espais verds urbans. L’adaptació a aquests nous hàbitats els ha permès assolir una densitat de població major a causa de l’accés a noves fonts d’alimentació més assequibles, així com a nous espais on trobar refugi per viure i reproduir-se.

L’impacte social dels senglars es pot traduir en danys a l’agricultura i als jardins, col·lisions amb vehicles, ensurts i lesions a persones i animals de companyia, incursions a les zones urbanes i transmissió de diferents malalties. És per això que des del Servei de Medi Natural de l’Ajuntament es fan intervencions puntuals per al control cinegètic de la població de porcs senglars del municipi.

En cas de trobar un senglar, és important no apropar-s’hi, ja que poden reaccionar amb agressivitat. També convé no tocar-los, ja que hi ha risc de mossegada o envestida. Per allunyar-los, es pot fer soroll i gesticular, ja que això els espanta. Per evitar-ne la seva presència, no se’ls ha de donar menjar, cal assegurar-se de llençar les bosses d’escombraries a dins del contenidors i que el menjar dels animals domèstics no estigui al seu abast i, si es disposa d’un hort o jardí, posar-hi una tanca per evitar que hi puguin entrar. A la xarxa viària, cal conduir amb precaució, ja que els senglars poden creuar la carretera i provocar una col·lisió.


 

Categories: 

Relacionats

Article

En aquests moments hi ha 49 caixes niu instal·lades a diversos sectors de la ciutat. Un informe de l’Ajuntament de Manresa n’ha constatat l’ocupació de 27 durant aquest 2019. El projecte de caixes niu va arrencar l’any 2017 i té l’objectiu d’afavorir la reproducció d’espècies d’ocells insectívors per combatre la processionària a la ciutat de Manresa

Article

El pantà de la Foixarda s’ha convertit en un espai de biodiversitat urbà a Barcelona. Situat en una antiga pedrera de Montjuïc, té més de 100 anys d’història i s’ha convertit en un hàbitat idoni perquè s’hi instal·lin les 23 espècies actuals d’aus i vuit de ratpenats: una xifra molt poc habitual a la ciutat.

Article

El gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), és l’únic felí autòcton de Catalunya, però un dels mes desoneguts per la seva semblança amb el gat domèstic. Des del 2013, el Projecte Gat Fer del grup de naturalistes d'Osona (GNO-ICHN), ha utilitzat el foto-trampeig per tal d'estudiar les seves poblacions, i així ampliar el coneixement d'aquesta espècie al nostre país. Aquest vídeo resumeix la tasca del Projecte Gat Fer, amb imatges inèdites, algunes d’elles al Parc Natural del Montseny, obtingudes per les càmeres de foto-trampeig.

 

Butlletí