Nova soltada de tortugues a la Punta de la Banya

Font: Ebre Digital

04/03/2019 - 12:36
Foto: CRAM

Foto: CRAM

Dinou tortugues ja són lliures al mar. El passat febrer va tindre un acte a la Punta de la Banya, al Delta de l’Ebre, on van lliurar un total de dinou animals que van ser capturats per accident per les xarxes de pesca de les embarcacions de la flota pesquera de l’Ebre.

Dinou tortugues ja són lliures al mar. El passat febrer va tindre un acte a la Punta de la Banya, al Delta de l’Ebre, on van lliurar un total de dinou animals que van ser capturats per accident per les xarxes de pesca de les embarcacions de la flota pesquera de l’Ebre.

Foto: CRAM

Després d’estar un bon temps al Centre de Recuperació de la Fauna Marina (CRAM), els dinou exemplars van ser retornats al mar en un acte molt emotiu. Abans de ser retornades al mar han de passar un temps en una càmera hiperbàrica perquè se’ls subministri oxigen, si no moririen per la síndrome de descompressió, el mateix que tenen els bussos quan pugen massa ràpid a la superfície.

Foto: CRAM

Un projecte de col·laboració entre diverses confraries de pescadors i el Centre de Recuperació de la Fauna Marina que permet recollir-les als ports de pesca, fer el procés de recuperació i finalment alliberar-les i tornar-les al seu hàbitat natural.

Foto: CRAM

 

Categories: 

Relacionats

Reportatge

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.

Entrevista

Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.

Article

L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.

Butlletí